Les granotes femelles es fan les mortes per evitar tenir sexe no desitjat
Els científics han descobert com s'ho fan les granotes femelles per desempallegar-se de certs mascles als quals no desitgen durant l'època d'aparellament: es fan les mortes.
Els resultats de l'estudi, publicats a la revista Royal Society Open Science, han sorprès els mateixos investigadors que, en un principi, intentaven determinar si els mascles de la granota comuna europea [Rana temporaria] escollien la parella amb un cos més gran, ja que tendeixen a tenir més ous i, per tant, a produir més descendència.
Però, a més de demostrar que els mascles no escullen la parella en funció de la mida del cos, sinó que estan interessats en totes les femelles, l'equip d'investigadors del Museu d'Història Natural de Berlín, liderats pels doctors Carolin Dittrich i Mark-Oliver Rödel, va observar diverses femelles amb una actitud ben dràstica: estiraven els braços i les cames en els moments previs a l'aparellament, d'una manera que podria semblar el rigor mortis.
Aquest comportament, conegut com a immobilitat tònica, els va cridar l'atenció. Tot i que anteriorment s'havia observat la mort simulada en amfibis, aranyes i libèl·lules, el propòsit acostumava a fer-se per evitar ser detectat per un depredador. Aquí, però, la cosa era diferent.
I és que aquest tipus de granota viu una temporada curta i explosiva --d'unes quantes setmanes a l'any--, en què els mascles competeixen de manera ferotge per aparellar-se amb les femelles. Uns intents d'aparellament que, a més de provocar baralles entre ells, també impliquen assetjament, coacció o intimidació cap a les femelles.
Però això no és tot, ja que enmig del caos per intentar copular, les femelles corren el risc de quedar atrapades i aixafades quan els mascles s'aferren a elles per competir per la seva atenció.
És el que es coneix com a "pilota d'aparellament", que pot provocar, fàcilment, la seva mort, tal com explica Dittrich:
Podria ser que hi hagi diversos mascles aferrats a una femella, cosa que sovint condueix a la seva mort. Anteriorment, es pensava que les femelles no podien triar o defensar-se d'aquesta coacció masculina.
Segons els autors de l'estudi, hi ha pocs referents, encara, per saber si fingir la pròpia mort per evitar l'aparellament es dona en altres espècies. I de fet, no tanquen la porta que aquest comportament pugui tenir altres propòsits com, per exemple, "provar la força i la resistència del mascle".
Sigui com sigui, la investigació suggereix clarament que les femelles d'aquesta espècie no són passives pel que fa al sexe, com es pensava fins ara, i que tenen la capacitat de defensar-se de la "coacció masculina".
