Les grans empreses d'armes han arribat a duplicar o triplicar el seu valor els últims 2 anys
Arran de les diferents guerres en curs, les principals productores d'armament han vist com el seu valor en borsa ha augmentat continuadament. El que es considera en general un símptoma de bona marxa econòmica, però, només és un reflex del que suposen les guerres i els seus morts: la principal font de demanda per part de la indústria de defensa. A tot això s'hi suma el compromís dels països de l'OTAN a destinar un 2% del PIB a la defensa, fet que enforteix encara més els ingressos d'aquestes empreses.
El gran punt d'inflexió tant per l'augment de la demanda com les pujades en borsa va ser la invasió russa d'Ucraïna.
En els últims dos anys, les americanes Lockheed Martin i Northrop Grumman han augmentat el seu valor un 37% i un 36%, respectivament.
Però sobretot destaca el cas de les empreses europees. L'empresa alemanya i productora del conegut tanc Leopard, Rheinmetall és una de les principals proveïdores de projectils a Ucraïna. Tot just fa un mes es va anunciar una nova remesa de 150.000 projectils per al govern de Zelenski. El valor de les seves accions ha crescut un 238% en els últims dos anys. És a dir, el valor de l'empresa s'ha triplicat. L'altre exemple és la francesa Thales, que ha duplicat el seu valor des de l'esclat de la guerra al Donbàs.
La indústria de les armes a Espanya
Espanya no es queda curta en l'increment de despesa militar. Segons l'investigador del Centre Dèlas d'Estudis per la Pau Pere Ortega, el govern d'Espanya ha aprovat comandes per valor de 16.000 milions d'euros, només durant el temps que ha estat en funcions.
A més, de tot el pressupost dedicat a innovació, la defensa s'emporta el tall més gran del pastís. Un 11% de tot el pressupost en R+D+I va destinat al sector armamentístic. A més, Ortega explica que Espanya envia armament a països més desenvolupats, com per exemple Israel, i recompra les armes amb nous components electrònics més avançats.
La situació a escala global ha portat la indústria a tornar-se a posar a l'avantguarda tecnològica. Jules Palayer, del Centre Internacional d'Estudis per la Pau d'Estocolm, explica que s'estan desenvolupant tres grans camps d'innovació en el sector armamentístic. La intel·ligència artificial, les plataformes no tripulades i també l'entorn digital. Diu que aquestes noves tecnologies situen la indústria com a estratègica per als estats. Els nous sistemes estan dedicats sobretot a assistir les tropes, però com ha remarcat Palayer, podrien transcendir a l'enginyeria civil i esdevenir un impuls econòmic per als països.
Aquesta nova cursa armamentística, sobretot centrada en la digitalització, preocupa l'ONU, que ja ha fet una crida a legislar les armes automàtiques. Tecnologies que són transversals aplicades a la guerra són potencialment perilloses, però això no dissuadeix els estats ni els inversors. Com diu Palayer, ara està en mans de la governança internacional evitar que aquestes tecnologies serveixin per fer el mal.
