Les marmotes tenen diferents dialectes per comunicar-se, segons un estudi
Un estudi del CREAF de recerca europeu publicat a la revista sobre comportament animal Behavioural Ecology and Sociobiology conclou que els crits de les marmotes varien entre els diferents grups de població. Així com els dialectes humans varien sobretot en funció d'on vivim, la doctora Mariona Ferrandiz, autora de l'estudi, explica que en les marmotes no és així:
Encara desconeixem per què cada població xiscla d'una manera, però podria tractar-se d'un aprenentatge de pares i mares a fills o de l'entorn social.
Les diferències de llenguatge entre les marmotes, segons determina la investigació, els permet reconèixer exemplars "forasters". D'aquesta manera, en comptes d'investigar o enfrontar el perill com farien davant un crit familiar, surten corrents i s'amaguen al cau, per si de cas.
Es tracta d'un mecanisme per "estalviar energia". És a dir, davant d'un crit d'alarma, la resposta antidepredatòria de les marmotes té una "despesa energètica i temporal":
Per això, aprendre a distingir els dialectes familiars els permet confiar i estalviar energia.
Reconeixement dels crits de la seva població
La recerca s'ha desenvolupat durant cinc anys, del 2011 al 2014, amb quatres poblacions de Marmota marmota, dues natives dels Alps francesos (Vanoise) i dues reintroduïdes del Pirineu (Cerdanya i Ripollès).
Els crits de les marmotes es gravaven de les 8 del matí a les 6 de la tarda, l'hora en què són més actives, i després les expertes els analitzaven.
Aquestes gravacions també es van reproduir in situ, per observar quina era la reacció de les marmotes. I és per això que l'autora de l'estudi, i ecòloga del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), pot afirmar que:
Les marmotes són capaces de reconèixer el crit de les membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temoroses si no saben qui és l'emissora.
A més del CREAF i la UAB, l'estudi compta amb la participació de la Universitat de Claude Bernard de Lió, la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i l'institut de recerca aviària Vogelwarte Helgoland (Alemanya).
