Les nenes immigrants de Catalunya amb risc d'ablació seran objecte de control mèdic i judicial

Mena donarà instruccions a tots els fiscals per controlar els casos en què se sospiti que els pares amb filles immigrants establerts a Catalunya aprofitaran un viatge al país d'origen per sotmetre les nenes a l'ablació de clítoris. Quan s'acaba el curs escolar comença el període en què la pràctica de la mutilació de clítoris s'incrementa, ja que és quan moltes famílies immigrants se'n van de vacances al seu país d'origen, on les nenes se sotmeten a l'ablació. Es considera que una nena està en situació de risc quan pertany a una determinada ètnia que practica l'ablació i quan forma part d'una família en la qual la mare o altres germanes l'han soferta o d'un nucli familiar que té molt present el mite de tornar al país d'origen. També són indicadors de sospita la tristesa o la falta d'interès que pugui mostrar les nenes, els canvis de caràcter, que caminar amb les cames molt juntes o molt separades, l'actitud a l'hora de seure o no participar en jocs que requereixin activitat física. En aquests casos la fiscalia demanarà al jutge autorització per sotmetre les nenes a un control mèdic abans i després del viatge per comprovar que els seus òrgans sexuals continuen intactes. En cas contrari, els pares podrien ser acusats d'un delicte greu de lesions, i fins i tot podrien perdre la custòdia de les filles, segons que ha advertit Salvador Obiols. Al maig, la fiscalia de Barcelona va aconseguir evitar un cas d'ablació de clítoris al país d'origen d'una adolescent subsahariana, després d'avisar el pare que, si feia aquesta mutilació, encara que fos fora d'Espanya, seria acusat d'un delicte de lesions, per la qual cosa la menor va ser sotmesa a una revisió mèdica abans de viatjar al país d'origen i un cop en va haver tornat. Aquests casos acostumen a arribar a les autoritats un cop ja s'ha consumat l'ablació fora de l'Estat, però l'objectiu de la Generalitat i de la fiscalia és actuar abans que succeeixin. Moltes vegades és la mateixa menor afectada la que al col·legi comenta als seus companys o professors que els seus pares la sotmetran a aquesta pràctica. Després els professors ho denuncien als serveis socials o als Mossos d'Esquadra, que disposen d'una brigada especialitzada, perquè, al seu torn, ho posin en coneixement de la fiscalia amb vista a evitar la mutilació, circuit que se seguirà en el protocol d'actuació concretat avui per intentar frenar el màxim nombre possible d'ablacions de clítoris. La submissió a una revisió mèdica d'una menor en situació de risc podria representar una vulneració del seu dret a la intimitat, per la qual cosa serà necessària l'autorització d'un jutge. No obstant això, Salvador Obiols ha dit que "prefereix" fins i tot que es vulneri el dret a la intimitat si amb això s'evita una pràctica "innecessària i brutal". La Generalitat ha elaborat un mapa català de zones de risc, i Lleida i Girona són les demarcacions més conflictives en aquest sentit, perquè acumulen el nombre més elevat de famílies africanes que, per la seva cultura, religió o creença, defensen i practiquen l'ablació. La mutilació genital femenina és una pràctica cultural, i no pas religiosa com contràriament es creu, que es realitza en una quarantena de països d'Àfrica, el Pròxim Orient i Àsia, tot i que la gran majoria són centreafricans.