Les restes mortals d'Inmaculada Echevarría són incinerades a Granada
Les restes mortals d'Inmaculada Echavarría han estat incinerades al matí al cementiri municipal San José de Granada i les seves cendres seran traslladades a Sant Sebastià per ser llançades al Cantàbric, tal com desitjava Echevarría "per motius personals". Els familiars i els amics d'Echevarría, que va morir dimecres a Granada després que la desconnectessin del respirador artificial que l'ha mantingut viva els últims deu anys, viuen el dol per la seva mort allunyats de la polèmica que ha generat el seu cas. La seva mort ha tornat a obrir el debat sobre les implicacions morals, ètiques, legals, mèdiques i socials de l'eutanàsia.
2 min
El cadàver d'Echevarría ha estat incinerat després d'haver passat la nit a la sala 8 del tanatori municipal, on va ser traslladat poc després de la seva mort a l'Hospital San Juan de Dios de Granada. Echevarría va ser desconnectada dimecres del respirador que la mantenia amb vida artificialment tal com havia demanat. El seu funeral es va celebrar a la tarda a la capella del cementiri en la més estricta intimitat, com ella volia, amb l'assistència d'una vintena escassa de persones.
El debat sobre l'eutenàsia
La mort d'Inmaculada Echevarría ha tornat a posar de manifest el debat sobre el dret a morir dignament. Tot i que la seva mort és legal, perquè la llei preveu el dret a no rebre tractament, hi ha grups d'opinió que l'han qualificat d'eutanàsia activa. És el cas de l'Església catòlica. El cardenal arquebisbe de Sevilla, Amigo Vallejo, ha posat en dubte que Inmaculada hagués pogut decidir lliurement i ha fet una crida a defensar la vida per sobre de tot.
Per la seva banda, el Fòrum Espanyol de la Família considera que es tracta d'un retrocés històric imparable i compara la seva mort amb les pràctiques de l'Alemanya nazi. També n'ha parlat en to molt crític Manuel de Sebastián, el president de l'Associació Espanyola de Bioètica, que creu que de totes maneres no estableix doctrina ni suposa la legalització de l'eutanàsia.
En canvi, les associacions que defensen el dret a morir dignament consideren que el cas d'Inmaculada no es pot considerar eutanàsia i creuen que hi ha d'haver un canvi de mentalitat. Aurora Bau, de l'Associació Dret a Morir Dignament, creu que és necessari acceptar la mort i aposta per una nova cultura d'aprendre a morir i deixar marxar.
Inmaculada Echevarría, de 51 anys, va morir com ella volia. Tenia distròfia muscular progressiva des dels onze anys i en feia deu que estava connectada al ventilador mecànic. Al novembre havia enviat un escrit formal a la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia en què demanava la suspensió del tractament que la mantenia viva. Finalment, dimecres li van retirar el respirador artificial.
El debat sobre l'eutenàsia
La mort d'Inmaculada Echevarría ha tornat a posar de manifest el debat sobre el dret a morir dignament. Tot i que la seva mort és legal, perquè la llei preveu el dret a no rebre tractament, hi ha grups d'opinió que l'han qualificat d'eutanàsia activa. És el cas de l'Església catòlica. El cardenal arquebisbe de Sevilla, Amigo Vallejo, ha posat en dubte que Inmaculada hagués pogut decidir lliurement i ha fet una crida a defensar la vida per sobre de tot.
Per la seva banda, el Fòrum Espanyol de la Família considera que es tracta d'un retrocés històric imparable i compara la seva mort amb les pràctiques de l'Alemanya nazi. També n'ha parlat en to molt crític Manuel de Sebastián, el president de l'Associació Espanyola de Bioètica, que creu que de totes maneres no estableix doctrina ni suposa la legalització de l'eutanàsia.
En canvi, les associacions que defensen el dret a morir dignament consideren que el cas d'Inmaculada no es pot considerar eutanàsia i creuen que hi ha d'haver un canvi de mentalitat. Aurora Bau, de l'Associació Dret a Morir Dignament, creu que és necessari acceptar la mort i aposta per una nova cultura d'aprendre a morir i deixar marxar.
Inmaculada Echevarría, de 51 anys, va morir com ella volia. Tenia distròfia muscular progressiva des dels onze anys i en feia deu que estava connectada al ventilador mecànic. Al novembre havia enviat un escrit formal a la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia en què demanava la suspensió del tractament que la mantenia viva. Finalment, dimecres li van retirar el respirador artificial.
