L'esborrany de reforma laboral del govern dóna prioritat als convenis d'empresa
L'esborrany de l'avantprojecte de llei de reforma laboral que el govern ha enviat als agents socials abans que l'aprovi divendres el Consell de Ministres reflecteix, com a gran novetat, un major protagonisme del conveni negociat a cada empresa. D'aquesta manera, el conveni d'empresa tindrà prioritat sobre el sectorial en matèria de salari base, en complements salarials, hores extraordinàries, retribució específica del treball en torns, horari i distribució del temps de treball. Per contribuir a la flexibilitat interna de les empreses es proposa que com a màxim un 5% de la jornada de treball -la CEOE demanava un 15%- es pugui distribuir de manera irregular al llarg de l'any, llevat que hi hagi pacte en contra.
3 min
L'esborrany assenyala que es podrà inaplicar el règim salarial previst en els convenis d'àmbit superior mitjançant l'acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, "quan la situació i les perspectives econòmiques es poguessin veure danyades per la seva aplicació".
Aquest acord d'inaplicació haurà de "determinar amb exactitud la retribució a percebre pels treballadors" i establir la programació de la progressiva convergència cap a la recuperació de les condicions salarials establertes en el conveni d'àmbit superior a l'empresa, sense que en cap cas aquesta inaplicació pugui superar el període de vigència del conveni ni, com a màxim, els tres anys de durada.
D'altra banda, el conveni d'empresa també podrà decidir sobre l'abonament de les hores extraordinàries, les modalitats de contractació, l'adaptació a l'àmbit de l'empresa del sistema de classificació professional dels treballadors o les mesures per afavorir la conciliació entre la vida laboral, familiar i personal.
Es manté la ultraactivitat dels convenis
En matèria d'ultraactivitat, el govern compleix la seva paraula i no l'elimina. Segons el que determina l'esborrany, s'estableix amb caràcter general, sense perjudici que es pacti una cosa diferent, que el termini de denúncia dels convenis col·lectius per començar a negociar-ne la renovació sigui de tres mesos abans que se n'esgoti la vigència.
Des de la denúncia, s'obre un període de vint mesos com a màxim per negociar el nou conveni. Durant aquest període, les parts poden adoptar acords parcials per modificar continguts prorrogats, amb la vigència que es determini, per facilitar l'adaptació de les empreses a les circumstàncies.
A més, l'esborrany indica que s'han d'establir -mitjançant acords en l'àmbit estatal i autonòmic- els procediments per resoldre les discrepàncies que hi hagi després d'haver consumit els terminis màxims de negociació. En aquest punt, concreta que el laude arbitral tindrà la mateixa eficàcia jurídica que els mateixos convenis.
Finalment, assenyala que un cop consumits tots els terminis sense acord, si les parts del conveni no s'han sotmès a aquests procediments o els procediments no han solucionat les discrepàncies, "es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu" i no decaurà.
Capacitat de decisió de la Comissió Paritària
D'altra banda, l'esborrany indica que les qüestions derivades de l'aplicació i interpretació dels convenis col·lectius correspondrà a la comissió paritària, amb caràcter previ al plantejament formal del conflicte en els òrgans de mediació i arbitratge o davant d'un òrgan judicial.
Així, en cas de desacord en les consultes sobre modificació de les condicions de treball, qualsevol de les parts el podrà sotmetre a la comissió paritària del conveni, que disposarà d'un termini màxim de set dies per pronunciar-se. Si tampoc no se soluciona el conflicte, llavors es recorreria als procediments de resolució de conflictes que s'estableixin en els acords interprofessionals de l'àmbit estatal i autonòmic.
Finalment, el govern central proposa la creació del Consell de Relacions Laborals i de Negociació Col·lectiva com a òrgan de consulta i assessorament, adscrit al Ministeri de Treball, de caràcter tripartit i paritari.
Aquest acord d'inaplicació haurà de "determinar amb exactitud la retribució a percebre pels treballadors" i establir la programació de la progressiva convergència cap a la recuperació de les condicions salarials establertes en el conveni d'àmbit superior a l'empresa, sense que en cap cas aquesta inaplicació pugui superar el període de vigència del conveni ni, com a màxim, els tres anys de durada.
D'altra banda, el conveni d'empresa també podrà decidir sobre l'abonament de les hores extraordinàries, les modalitats de contractació, l'adaptació a l'àmbit de l'empresa del sistema de classificació professional dels treballadors o les mesures per afavorir la conciliació entre la vida laboral, familiar i personal.
Es manté la ultraactivitat dels convenis
En matèria d'ultraactivitat, el govern compleix la seva paraula i no l'elimina. Segons el que determina l'esborrany, s'estableix amb caràcter general, sense perjudici que es pacti una cosa diferent, que el termini de denúncia dels convenis col·lectius per començar a negociar-ne la renovació sigui de tres mesos abans que se n'esgoti la vigència.
Des de la denúncia, s'obre un període de vint mesos com a màxim per negociar el nou conveni. Durant aquest període, les parts poden adoptar acords parcials per modificar continguts prorrogats, amb la vigència que es determini, per facilitar l'adaptació de les empreses a les circumstàncies.
A més, l'esborrany indica que s'han d'establir -mitjançant acords en l'àmbit estatal i autonòmic- els procediments per resoldre les discrepàncies que hi hagi després d'haver consumit els terminis màxims de negociació. En aquest punt, concreta que el laude arbitral tindrà la mateixa eficàcia jurídica que els mateixos convenis.
Finalment, assenyala que un cop consumits tots els terminis sense acord, si les parts del conveni no s'han sotmès a aquests procediments o els procediments no han solucionat les discrepàncies, "es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu" i no decaurà.
Capacitat de decisió de la Comissió Paritària
D'altra banda, l'esborrany indica que les qüestions derivades de l'aplicació i interpretació dels convenis col·lectius correspondrà a la comissió paritària, amb caràcter previ al plantejament formal del conflicte en els òrgans de mediació i arbitratge o davant d'un òrgan judicial.
Així, en cas de desacord en les consultes sobre modificació de les condicions de treball, qualsevol de les parts el podrà sotmetre a la comissió paritària del conveni, que disposarà d'un termini màxim de set dies per pronunciar-se. Si tampoc no se soluciona el conflicte, llavors es recorreria als procediments de resolució de conflictes que s'estableixin en els acords interprofessionals de l'àmbit estatal i autonòmic.
Finalment, el govern central proposa la creació del Consell de Relacions Laborals i de Negociació Col·lectiva com a òrgan de consulta i assessorament, adscrit al Ministeri de Treball, de caràcter tripartit i paritari.
