L'estudi de l'orella permet diferenciar dues espècies de primats de fa 10 milions d'anys
Es diuen Hispanopithecus laietanus i Rudapithecus hungaricus. Van viure a la mateixa època, fa uns deu milions d'anys, i ara s'ha vist que pertanyien a gèneres diferents. I això s'ha sabut gràcies a uns conductes de l'orella interna.
Un estudi liderat per Alessandro Urciuoli i David Alba, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), en el qual han participat investigadors d'altres països, han utilitzat aquesta anàlisi innovadora. L'article s'ha publicat a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences).
La conclusió és que totes dues espècies són hominins -el llinatge dels grans antropomorfs africans i els humans i subfamília dels homínids-, de gèneres diferents i relacionats amb bonobos i ximpanzés i no amb orangutans com alguns proposaven.
Hispanopithecus i Rudapithecus eren driopitecs -un grup d'homínids fòssils- de mida gran, amb mascles que podien pesar fins a 35 o 40 quilos.
Presentaven moltes característiques dels grans antropomorfs actuals -orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos-, com ara un cos adequat per caminar dret i braços i mans adaptats per penjar-se de les branques.
Van habitar Europa i potser Àsia durant el Miocè mitjà i superior. Si bé les dues espècies ara estudiades van viure a la mateixa època, no devien coincidir en els mateixos llocs. L'Hispanopithecus es trobava a l'actual Catalunya i se n'han trobat restes, concretament, a jaciments de la conca del Vallès-Penedès i del Prepirineu. En canvi, el Rudapithecus va viure a l'actual Hongria.
Fins ara, hi havia consens entre la comunitat científica per afirmar que eren dues espècies d'homínids, grup que abasta orangutans, grans antropomorfs africans i humans.
Però alguns autors consideraven que els driopitecs no pertanyien a la nissaga dels orangutans.
L'orella interna dona la clau
Per tancar el debat, els investigadors han comparat la morfologia dels canals semicirculars de la seva orella interna. Són estructures ubicades a l'os temporal del crani i és molt habitual trobar-les en el registre fòssil.
A més, estudis anteriors de l'ICP havien demostrat que els canvis en la morfologia del laberint ossi de l'orella constitueixen una eina útil per reconstruir les relacions filogenètiques en aquest grup.
Es van estudiar les estructures amb models tridimensionals dels canals semicirculars, obtinguts a partir d'imatges de microtomografia computada de les restes fòssils.
I els resultats han confirmat que l'Hispanopithecus i el Rudapithecus són homínids, com ho demostra la robustesa dels seus canals, cosa que només es dona en els grans antropomorfs i els humans.
A més, mostren diferències que confirmen la seva adscripció a dos gèneres diferents, un fet que havia estat qüestionat.
Finalment, a l'estudi es planteja com serien els canals semicirculars de l'avantpassat comú de tots els homínids, a partir de l'estudi d'espècies actuals i fòssils.
La conclusió és que els canals circulars dels ximpanzés i bonobos actuals s'assemblen als de l'ancestre a partir del qual van evolucionar els primers hominins bípedes.
En canvi, els canals dels orangutans haurien evolucionat de forma independent i allunyant-se considerablement de la forma ancestral.
Els hominins són el llinatge dels grans antropomorfs africans i els humans. Són una de les subfamílies que formen, juntament amb els pongins -el llinatge de l'orangutan-, la família dels homínids, que inclou espècies extintes. I les actuals, tant de grans antropomorfs com de petits antropomorfs -gibons i siamangs- o els humans, formen el gran grup dels hominoïdeus, encabits, al seu torn, en els primats antropoïdeus, els simis.
Un complex arbre genealògic que es va clarificant a partir de troballes fòssils i d'estudis com el que acaben de publicar els investigadors de l'ICP.
