L'exposició prenatal al bisfenol A, present en envasos, augmenta el risc d'asma en nenes

L'exposició al bisfenol A en el ventre matern augmentaria el risc d'asma en les nenes, però no en els nens. Així ho suggereix un estudi fet amb més de 3.000 mares de sis països europeus, liderat des de Catalunya.

La recerca l'ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i s'ha publicat a la revista Environment International.

El bisfenol A és un producte químic molt utilitzat en els envasos per a aliments i begudes. Des del 2017, l'Agència Europea dels Productes Químics (ECHA) el considera "substància altament preocupant", i recentment hi ha hagut polèmica per l'eliminació en el projecte de la llei espanyola de residus i sòls contaminats de la seva prohibició en envasos alimentaris.

Degut a aquests problemes de salut que genera, ja s'han començat a utilitzar altres bisfenols, com l'F i l'S, dels quals no s'ha establert amb seguretat si son més, menys o igual de tòxics que l'A.

Com que aquestes substàncies estan presents a la llet materna i poden travessar la placenta, l'estudi pretenia avaluar si l'exposició a aquests compostos químics durant l'embaràs es relacionava amb problemes de salut respiratòria anys més tard.

Per a això, es van analitzar mostres d'orina de 3.007 mares de sis estats europeus (Espanya, França, Grècia, Noruega, els Països Baixos i el Regne Unit) recollides entre 1999 i 2010. També es van fer servir dades sobre la salut respiratòria de les seves filles i fills, recollides anys més tard amb qüestionaris i espirometries. Els participants van ser seguits des de l'embaràs matern fins als 7-11 anys de mitjana, segons cada cohort inclosa a l'estudi.

Els resultats indicaven que el bisfenol A estava present en el 90% de les mostres d'orina recollida. En canvi, de la resta de bisfenols només se'n va detectar una presència important en les mostres procedents dels Països Baixos. Hi havia bisfenol F en un 40% de les mostres i bisfenol S en el 70%. Això és degut, probablement, al fet que en aquest país es va produir fa anys l'ús de substituts del bisfenol A.

Pel que fa a l'efecte sobre els infants, la concentració de bisfenol A en l'orina materna s'associava amb un risc més gran que les seves filles, però no els fills, presentessin asma i sibilacions en edat escolar. Concretament, un augment del doble en la concentració de bisfenol A implicava un 13% més de risc.

L'associació no es donava amb els altres dos bisfenols estudiats. I tampoc augmentava el risc si l'exposició al bisfenol A es produïa en l'úter.

Diferències entre sexes

Aquests resultats coincideixen amb els d'estudis previs que atribuïen un paper negatiu al bisfenol A sobre la salut respiratòria en la infància, explica Alicia Abellán, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi:

"Pensem que pot deure's a la capacitat dels bisfenols per travessar la placenta i interferir amb els sistemes respiratori i immunitari quan estan en fase de desenvolupament."

En els nens no es va observar que el bisfenol A incrementés el risc de problemes respiratoris. La raó deu ser que aquesta substància interfereix amb els hormones sexuals però sobretot amb l'estrogen, l'hormona femenina. Així ho explica Maribel Casas, investigadora de ISGlobal i última autora de l'estudi:

"Els bisfenols són disruptors endocrins. Poden interferir amb les hormones sexuals, la qual cosa pot donar lloc, com suggereixen els nostres resultats, a efectes diferents en funció del sexe de la persona exposada."

Sobre aquests efectes diferents entre sexes, la doctora Abellán comenta al 324.cat que s'han observat amb anterioritat en l'asma o l'obesitat, però els mecanismes pels quals es produeix no es coneixen amb exactitud:

"Sabem que el bisfenol A és estrogènic, és a dir, té un efecte similar als estrògens, l'hormona sexual femenina. Estudis previs observacionals, clínics i animals suggereixen que els canvis en els nivells de les hormones sexuals poden tenir una influència sobre la incidència i la severitat de l'asma."

Aquest estudi es publica en un moment en què les proves acumulades i el principi de precaució porten a demanar més restriccions o fins i tot prohibicions en l'ús de la substància. Recentment, la Societat Endocrina va demanar a la Food and Drug Administration dels Estats Units uns límits més estrictes per al seu us en envasos alimentaris.

Respecte als substituts del bisfenol A, caldran més investigacions. Al gener, investigadors xinesos van publicar a Environmental Sciences Europe un article en què concloïen que el bisfenol S pot incrementar el risc de malaltia cardiovascular i coronària. L'estudi es va fer amb 1.267 participants d'entre 20 i 80 anys. Tot i ser xinesos tots els autors, les dades provenien del registre sanitari dels Estats Units. Els investigadors també apuntaven que alien estudis prospectius per confirmar els resultats.