Líbia, el país inestable però ple d'oportunitats on empresaris catalans s'han trobat atrapats
Els cinc empresaris catalans i quatre més de la resta de l'Estat que van veure's sorpresos per combats a Trípoli, es troben ja a Roma "sans i estalvis". Segons ha informat la Cambra de Tarragona en un comunicat aquest divendres, han arribat a la capital italiana cap a la 1 de la matinada.
El grup, que dilluns havia arribat a la zona en un viatge de negocis organitzat per la Cambra de Comerç de Tarragona, va haver de refugiar-se dimarts a la nit al soterrani de l'hotel, on pernoctaven després de l'esclat d'enfrontaments entre milícies. Dimecres van poder ser evacuats fins a l'ambaixada espanyola a Trípoli.
Aquest dijous, la Direcció de Seguretat de Trípoli va assegurar que "la situació de seguretat a la capital és estable" després d'una nit de protestes contra l'esclat de violència entre grups armats que ha provocat almenys 12 morts i desenes de ferits.
Entrevistat pel 324, Roberto Barros, director d'Internacional de la Cambra de Comerç de Tarragona, va afirmar que "es troben molt bé" resguardats al complex de l'ambaixada espanyola i que en cap moment van patir per la seva integritat física.
Barros va destacar que "el grup està bé, amb bon humor i animat" mentre esperen "una finestra per poder sortir del país". L'escalada de violència ha provocat la declaració de l'estat d'emergència i el desviament de vols de l'aeroport de Trípoli, que continua tancat, al de Misrata.
La inestabilitat en la qual viu sumida el país des de l'esclat de la guerra civil el 2011 frena la seva prosperitat i suposa un gran entrebanc per als acords comercials amb empreses estrangeres, tot i les nombroses oportunitats de negoci que presenta el país mediterrani, com ha destacat Barros.
Com Líbia, hi ha molts països africans que estan en creixement o en reconstrucció, i això suposa una oportunitat per a les nostres empreses. Però aquestes oportunitats no les tindràs mai si no agafes les maletes i hi vas.
Situació inestable des de l'aixecament popular contra Gaddafi
Gairebé 14 anys després de la mort de Moammar al-Gaddafi l'octubre del 2011 i l'aparició de dues administracions rivals el 2014, Líbia continua dividida. Mentre que el Govern d'Unitat Nacional (GUN), amb seu a Trípoli i reconegut internacionalment, controla el nord-oest del territori, el Govern d'Estabilitat Nacional (GEN), radicat a Bengasi, administra el sud i la regió de la Cirenaica a l'est.
L'administració de Trípoli liderada pel primer ministre, Abdul Hamid Dbeibeh, compta amb el reconeixement de l'ONU i el suport de països com Turquia. Les autoritats de Bengasi, encapçalades pel general Khalifa Haftar, gaudeixen del suport de Rússia, Egipte i els Emirats Àrabs Units, entre altres estats.
La dualitat governamental, la ingerència estrangera, la lluita de milícies i senyors de la guerra pel control d'un territori ric en petroli, gas i recursos naturals han impedit l'estabilització del país, tot i l'acord d'alto el foc assolit per les dues parts el 2020.
Fins a l'actualitat, els diferents intents de la comunitat internacional per impulsar la democratització del país i convocar eleccions han fracassat.
A l'abril, Hanna Tetteh, representant especial del secretari general de l'ONU per a Líbia, va assenyalar davant els ambaixadors del Consell de Seguretat que "diàriament els ciutadans libis s'enfronten a crisis recurrents de caràcter polític i econòmic".
Durant la seva intervenció, Tetteh va afirmar que "la majoria dels líders libis estan d'acord amb la necessitat d'un procés polític inclusiu, que acabi amb les accions unilaterals, unifiqui les institucions i restableixi l'estabilitat".
En la seva radiografia de la situació, la representant especial del secretari general de l'ONU per a Líbia també va remarcar que, tot i el consens existent sobre la necessitat de celebració d'eleccions, hi ha divergència d'opinions sobre si l'establiment d'un marc constitucional hauria de precedir-les. En el seu parlament, Hanna Tetteh va subratllar:
La lluita pel control dels recursos per part d'uns pocs privilegiats manté captives les aspiracions i necessitats del poble libi. Els recursos del país podrien proporcionar als seus ciutadans el benestar i la seguretat que mereixen.
El context de l'últim esclat de violència
Les hostilitats a la capital líbia van esclatar dilluns després de la mort d'Abdel Ghani al-Kikli, el líder d'una milícia tripolitana anomenada Autoritat de Suport a l'Estabilitat, SSA. Tot i que no se saben les circumstàncies de la seva defunció, diferents mitjans locals apunten a un possible sabotatge, ja que la mort s'hauria produït en un edifici controlat per la Brigada 444, una milícia rival.
Al-Kikli tenia molta influència política tant al seu bastió, la localitat d'Abu Salim, ubicada al sud de Trípoli, com a les institucions governamentals.
Abdelhamid Dbeiba, cap del Govern d'Unitat Nacional, va anunciar una reestructuració dels organismes de seguretat que depenen del seu govern, poc després saber-se la mort d'Al-Kikli.
El mercat libi, molt més que petroli i gas
"Som coneguts per ser la cambra de comerç que millor treballa al continent africà i hi portem empreses de tot l'estat espanyol", ha assenyalat al 324 Roberto Barros, director de l'àrea internacional de la cambra tarragonina.
A Líbia estan funcionant bé els productes d'alimentació i els materials de construcció. Com que s'estan posant en marxa moltes indústries i fàbriques, és un bon context per a les empreses que proporcionen eines o maquinària per a la industrialització.
Més enllà del sector energètic del petroli i el gas, i dels recursos minerals, Líbia, amb una població de 7,3 milions de persones, presenta moltes oportunitats de negoci per a empreses del món agrícola i ramader, de la indústria alimentària i de la construcció.
Després de pràcticament una dècada sense viatges de delegacions comercials espanyoles a territori libi, al febrer l'Associació Espanyola de Fabricants-Exportadors de Maquinària Agrícola i els seus Components (Agragex) va desembarcar a Líbia.
La missió va estar formada per empreses especialitzades en el reg, la protecció de cultius, salut i nutrició vegetal o equipament ramader, entre d'altres.
Pel que fa al balanç comercial entre l'estat espanyol i Líbia, el febrer del 2025 Espanya hi va exportar productes, béns i serveis per valor de 27,1 milions d'euros i va importar-ne per valor de 274 milions d'euros, segons dades del ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.
Durant el febrer, les principals exportacions espanyoles a Líbia van ser ceràmiques sense esmaltar per valor de 3,46 milions d'euros, tractors per valor de 2,02 milions d'euros, i electrònica a base de carboni per 1,69 milions d'euros. En canvi, les principals importacions realitzades per Espanya des de Líbia van ser petroli en cru per valor de 251 milions d'euros, petroli refinat xifrat en 17,9 milions d'euros i reduccions de ferro per valor de 3,01 milions.
Entre febrer del 2024 i febrer del 2025, les exportacions espanyoles a Líbia van incrementar-se un 56,7%, passant de 17,3 milions a 27,1 milions, mentre que les importacions van incrementar-se un 8,02%, passant de 254 milions a 274 milions d'euros.
