L'IRA suspèn el procés de desarmament perquè diu que Londres i Dublín no han complert l'acord
El procés de pau a Irlanda del Nord torna a trobar-se un entrebanc. L'IRA, l'Exèrcit Republicà Irlandès, ha emès un comunicat en què diu que atura el desmantellament dels seus arsenals d'armes, iniciat ara fa tres anys. Aquesta era una de les condicions per restablir els acords de pau de Stormond i reprendre el funcionament de les institucions autònomes nord-irlandeses. Al mes de desembre l'IRA havia ofert accelerar la neutralització de l'arsenal. L'anunci fet ara és la resposta de l'IRA a les acusacions fetes pel govern britànic i irlandès, que van imputar a l'IRA la responsabilitat del robatori, el mes de desembre, de gairebé 27 milions de lliures en un banc de Belfast.
2 min
L'IRA ha anunciat que abandona el procés de desarmament i que no entregarà ni una pistola més fins que Londres i Dublín el deixin de fer responsable del bloqueig de la pau a Irlanda del Nord. En un comunicat, l'organització militar assegura que se li ha acabat la paciència i, sobretot, que no té res a veure amb el robatori de 40 milions d'euros d'un banc de Belfast el 20 de desembre. El govern britànic i l'irlandès pensen el contrari i asseguren que el procés de pau estarà bloquejat fins que l'IRA no abandoni l'activitat criminal i paramilitar. Els dos governs han optat per la confrontació i s'han ficat en un joc estèril que consisteix a culpar els republicans de tot el que va malament en aquest procés. El nou comunicat de l'IRA ha estat el tret de gràcia per a un procés de pau que al desembre ja agonitzava. Llavors, Londres i Dublín no van aconseguir posar d'acord unionistes i republicans precisament sobre com s'havia de desarmar l'IRA. Avui, portaveus de Downing Street no s'han mostrat sorpresos pel comunicat i, a diferència del desembre, han reiterat que l'activitat criminal de l'IRA és ara com ara el principal obstacle per a la pau. El comunicat de la banda irlandesa, però, no parla en cap moment de reprendre la lluita armada. D'aquí que les seves paraules s'interpretin més com un gest de força i un posicionament de cara a les eleccions del maig que com una amenaça greu i immediata a l'estabilitat d'Irlanda del Nord.
