Lisa See presenta la segona edició de la seva novel·la "Flor de Neu i el ventall secret"
La novel·la de Lisa See, titulada en català "Flor de Neu i el ventall secret" i en castellà, "El abanico de seda", té una segona edició després que les lectors l'han situat entre els llibres més venuts aquesta tardor. L'autora, nord-americana d'origen xinès, explica una història d'amistat entre dues dones. Dues vides paral·leles que, tot i la separació física, mantenen un lligam fort gràcies al "nu shu", un llenguatge mil·lenari que van crear les dones xineses. Una escriptura secreta que els servia per comunicar-se entre elles i que, com bona part de la seva vida, quedava al marge del món dels homes.
2 min
"Encara que la novel·la té lloc al segle XIX -explica Lisa See-, penso que és aplicable al moment actual i a la percepció que tenen les dones d'elles mateixes. Ens sentim més identificades amb el món interior o amb el món que ens envolta? Com poden accedir les dones al món exterior, influir-hi i fer que les coses canviïn sense deixar la felicitat, la feminitat, la família... Penso que les dones del món lluiten amb això."
El suport dels missatges en "nu shu" era el paper, però també les teles brodades o els ventalls, i d'aquí el títol de la novel·la. L'origen d'aquest llenguatge se situa a la província de Hunan, al sud de la Xina, i es creu que el va inventar una jove concubina de l'emperador per comunicar-se amb la família que enyorava.
"El "nu shu" gairebé havia desaparegut -recorda Liasa See-, però encara hi ha algunes àvies que l'utilitzen. Dones grans que es troben en petits grups per cantar juntes o escriure's cartes. D'aquesta manera, poden parlar de les seves vides, dels seus problemes, però també de les coses bones."
Mal vist per la revolució cultural, el "nu shu" ha passat a considerar-se una eina de lluita del poble xinès contra l'opressió. Al poble de Puwei li han dedicat un museu i ara és un atractiu turístic.
El suport dels missatges en "nu shu" era el paper, però també les teles brodades o els ventalls, i d'aquí el títol de la novel·la. L'origen d'aquest llenguatge se situa a la província de Hunan, al sud de la Xina, i es creu que el va inventar una jove concubina de l'emperador per comunicar-se amb la família que enyorava.
"El "nu shu" gairebé havia desaparegut -recorda Liasa See-, però encara hi ha algunes àvies que l'utilitzen. Dones grans que es troben en petits grups per cantar juntes o escriure's cartes. D'aquesta manera, poden parlar de les seves vides, dels seus problemes, però també de les coses bones."
Mal vist per la revolució cultural, el "nu shu" ha passat a considerar-se una eina de lluita del poble xinès contra l'opressió. Al poble de Puwei li han dedicat un museu i ara és un atractiu turístic.
