L'ONU acusa l'exèrcit ruandès de genocidi contra hutus al Congo
L'exèrcit ruandès va cometre matances que podrien constituir genocidi contra ruandesos de l'ètnia hutu refugiats a l'est de la República Democràtica del Congo, segons un informe de les Nacions Unides sobre les atrocitats comeses durant una dècada en aquest país. L'informe és la radiografia de les 600 pitjors atrocitats (matances, agressions sexuals i violència generalitzada) comeses a la República Democràtica del Congo (antic Zaire) del 1993 al 2003, causades tant pels enfrontaments entre el govern i grups rebels com per la intervenció de fins a vuit exèrcits de la regió.
3 min
"Els atacs sistemàtics i generalitzats (contra els hutus) revelen diversos elements aclaparadors que, si són provats en un tribunal competent, podrien ser qualificats de genocidi", assenyala l'informe. "L'ús extensiu d'armes blanques i l'aparença sistemàtica de les massacres pot fer que les nombroses morts no siguin imputables a la guerra".
Respecte a la possibilitat que l'exèrcit ruandès hagués comès genocidi, l'alta comissionada pels Drets Humans de l'ONU, Navy Pillay, ha recalcat que "aquesta qüestió només podrà ser resolta per un tribunal competent".
A la primavera boreal del 1994, milícies radicals hutus (Interahamwe) van assassinar gairebé un milió de ruandesos de l'ètnia tutsi, cosa que va constituir l'últim genocidi reconegut de la història recent. Les matances es van acabar quan les milícies del general Paul Kagame, formades majoritàriament per ruandesos de l'ètnia tutsi, van prendre el poder, forçant la fugida de milers de membres de la Interahamwe cap a la veïna República Democràtica del Congo, un èxode en què també van participar desenes de milers de civils hutus.
Aquestes masses humanes es van congregar en camps de refugiats a l'est de la República Democràtica del Congo, i, segons recull l'informe, el 1996 les milícies tutsis, integrades a l'exèrcit regular ruandès, van penetrar en territori congolès i van assassinar impunement milers d'hutus. Segons el text, l'exèrcit ruandès va tenir la col·laboració de l'Aliança de les Forces Democràtiques per l'Alliberament del Congo, liderades per Laurent Kabila, que va prendre el poder de la República Democràtica del Congo el 1995, i que és el pare de l'actual mandatari congolès, Joseph Kabila.
L'informe deixa clar que durant la intervenció de l'exèrcit ruandès no hi va haver distinció entre militants radicals (Interahamwe) i civils hutus. "Diversos incidents relatats semblen indicar la possibilitat que els múltiples atacs anaven dirigits al grup ètnic hutu com a tal, i no només als criminals responsables del genocidi comès el 1994 contra els tutsis a Ruanda".
L'informe és un compendi de 1.500 documents i recull 1.800 testimonis que van ser escoltats durant els dos anys que va durar el treball de camp i la seva redacció, que ha suscitat irades crítiques dels països de la regió implicats en el conflicte i acusats de perpetrar atrocitats.
L'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU reitera que la investigació es va fer amb l'objectiu últim de buscar justícia i reparació per a les víctimes, i és la base per emprendre accions judicials contra els responsables "de crims contra la humanitat, crims de guerra i potser de genocidi".
Respecte a la possibilitat que l'exèrcit ruandès hagués comès genocidi, l'alta comissionada pels Drets Humans de l'ONU, Navy Pillay, ha recalcat que "aquesta qüestió només podrà ser resolta per un tribunal competent".
A la primavera boreal del 1994, milícies radicals hutus (Interahamwe) van assassinar gairebé un milió de ruandesos de l'ètnia tutsi, cosa que va constituir l'últim genocidi reconegut de la història recent. Les matances es van acabar quan les milícies del general Paul Kagame, formades majoritàriament per ruandesos de l'ètnia tutsi, van prendre el poder, forçant la fugida de milers de membres de la Interahamwe cap a la veïna República Democràtica del Congo, un èxode en què també van participar desenes de milers de civils hutus.
Aquestes masses humanes es van congregar en camps de refugiats a l'est de la República Democràtica del Congo, i, segons recull l'informe, el 1996 les milícies tutsis, integrades a l'exèrcit regular ruandès, van penetrar en territori congolès i van assassinar impunement milers d'hutus. Segons el text, l'exèrcit ruandès va tenir la col·laboració de l'Aliança de les Forces Democràtiques per l'Alliberament del Congo, liderades per Laurent Kabila, que va prendre el poder de la República Democràtica del Congo el 1995, i que és el pare de l'actual mandatari congolès, Joseph Kabila.
L'informe deixa clar que durant la intervenció de l'exèrcit ruandès no hi va haver distinció entre militants radicals (Interahamwe) i civils hutus. "Diversos incidents relatats semblen indicar la possibilitat que els múltiples atacs anaven dirigits al grup ètnic hutu com a tal, i no només als criminals responsables del genocidi comès el 1994 contra els tutsis a Ruanda".
L'informe és un compendi de 1.500 documents i recull 1.800 testimonis que van ser escoltats durant els dos anys que va durar el treball de camp i la seva redacció, que ha suscitat irades crítiques dels països de la regió implicats en el conflicte i acusats de perpetrar atrocitats.
L'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU reitera que la investigació es va fer amb l'objectiu últim de buscar justícia i reparació per a les víctimes, i és la base per emprendre accions judicials contra els responsables "de crims contra la humanitat, crims de guerra i potser de genocidi".
