Maragall vol "codecidir" en una Espanya plural que reconegui Catalunya com a nació

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha afirmat en el Debat de Política General que ha començat dimarts al matí al Parlament que "la Catalunya dels sis milions està superada", que Catalunya ha sortit de l'estancament i està creixent demogràficament fins al punt que "ja hem superat els set milions". Es tracta d'un creixement fonamentat en el repunt de la natalitat autòctona i en l'augment de la immigració, que ja suposa el 10% de la població catalana. Sobre aquesta realitat, ha dit Maragall, és sobre la qual treballarà el govern de Catalunya. Pasqual Maragall s'ha pronunciat també a favor del "sí" a la Constitució europea i ha dit que aquesta posició és compatible amb les diferències que sobre "les dues constitucions" -l'espanyola i l'europea- puguin tenir altres forces polítiques del tripartit. El president de la Generalitat ha manifestant la voluntat de Catalunya de "codecidir" en el projecte socialista d'Espanya plural i de demanar el reconeixement formal de Catalunya com a nacionalitat històrica amb personalitat pròpia en el text de la Constitució. Maragall ha considerat la nova situació política a Espanya com una "gran oportunitat per a Catalunya" i ha advocat pel consens de tots els partits polítics catalans, inclòs el PP, per aprovar un Estatut que reconegui el nou "patriotisme dels drets". "No serà l'Estatut de cap partit ni de cap govern", ha garantit Maragall, que ha recordat que Zapatero s'ha compromès a acceptar el text que surti del Parlament i que "quan la unitat dels catalans s'ha manifestat de manera inequívoca, Catalunya ha triomfat". Així mateix, ha recordat que la reforma de l'Estatut ha de completar-se amb una nova organització territorial i una llei electoral catalana que posi fi a una "anomalia insostenible i degradant" per a Catalunya i que es regeixi pel criteri de la igualtat de vot dels electors acabant amb el "fals dilema entre territori i població". Maragall ha destacat que hi ha decisions del govern que "confirmen el final de la política de confrontació" entre totes dues administracions i l'existència d'"un escenari de col·laboració institucional efectiva". En aquest context, Maragall ha anunciat que Catalunya podria ser la seu del nou Consell Audiovisual d'Espanya i que, encara que la decisió no està presa, seria "completament coherent" amb el trasllat de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) a Barcelona. Maragall ha subratllat també que l'aliança entre el PSC, ERC i ICV-EUiA per governar Catalunya "és avui més viva que mai". Ha comentat que és una "una opció catalana, catalanista i progressista", "la més integradora", i amb la qual s'ha aconseguit, segons ha dit, "evitar la divisió dels catalans en blocs antagònics" i "ampliar al màxim la base social del catalanisme". El president català ha resumit finalment en un decàleg les prioritats de l'Executiu tripartit. Així, ha citat la construcció de 9.000 habitatges nous -4.000 per a lloguer- el 2005, el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Barcelona amb comissaries a tots els districtes, la creació de 1500 places d'atenció residencial per a la tercera edat, l'acceleració del pla de construccions escolars amb una inversió de 416 milions fins al 2005 i la refundació de l'Institut Ramon Llull creant "càtedres" de català a deu universitats catalanes. Ha anunciat l'arribada de la banda ampla a tot Catalunya a partir d'una empresa participada pel món local i la Generalitat, la creació de la "bioregió" de Catalunya amb la instal·lació d'un clúster de biomedicina, la connexió del port de Barcelona amb la frontera francesa per via d'ample internacional el 2009, 145 actuacions urgents per augmentar els recursos hídrics a les conques catalanes i l'increment de metges i pediatres en el 38% dels equips d'atenció primària a finals del 2005.