Marah, la millor banda de rock que no coneix ningú i que Bruce segueix
Hi ha res pitjor que estar perdut en un desert i trobar-se una font d'aigua que és tan amarga que és impossible de beure? Doncs això és el que li va passar al poble jueu liderat per Moisès fa milers d'anys quan escapava d'Egipte. Van batejar la font maleïda amb el nom de "Marah", que en hebreu vol dir "amarg".
Marah és un nom totalment premonitori si parlem d'una banda que ha lluït entre estrelles del rock, sempre aclamada per la crítica musical, però just quan s'ha agenollat per hidratar-se amb l'aigua sagrada, ha resultat ser tan amarga que no n'ha pogut beure ni una sola gota.
Però si busquem una definició més terrenal del grup nord-americà, podem enfilar-nos a les paraules d'algunes veus autoritzades. Per exemple: "Marah és probablement la millor banda de rock d'Amèrica que no coneix ningú". Així els defineix un mag del terror amb les faccions de Stephen King.
Al seu costat, Nick Hornby, un altre escriptor de reconeguda projecció internacional i melòman acreditat, s'afegeix a la suma: "Tenen un dels millors directes del món. Hi puc escoltar tot allò que m'agrada de la música". L'autor de l'emblemàtica novel·la "Alta fidelitat" admira tant el grup de Philadelphia que ha acabat pujant a l'escenari amb ells en vetllades on es barregen apassionades lectures de fragments escollits amb intensos números de rock'n'roll. Sí, literatura i electricitat. Algú negava que poden anar agafades de la mà?
Encara que la llista de fans amb galons no s'acaba aquí. Un entusiasta Bruce Springsteen ha confessat que el grup dels germans Dave i Serge Bielanko li recorda els primers anys de l'E Street Band. A més, el Boss va acabar gravant una cançó amb ells el 2001 i els va convidar diverses vegades als seus concerts.
Seguint el fil, Danny Goldberg, mànager de Nirvana, hi va veure el futur imminent del rock de grans estadis i els va entregar un milió de dòlars perquè gravessin el seu tercer disc.
Els Marah i Catalunya
Però a Catalunya, els Marah no són tan desconeguts com en altres cantonades del món, ja que justament és aquí on han tocat més vegades, després dels Estats Units.
Tot va començar l'any 2004, amb un torrencial concert a la sala Privat de Mataró, que els va portar, més tard, i pel sempre meritori corrent del boca-orella, a sales i localitats com l'Apolo, Bikini, Marula, Sidecar, Els Hostalets de Balanyà (dues vegades) i, per descomptat, Mataró (fins a tres vegades més)...
En total, Marah ha fet 18 concerts a Catalunya al llarg dels últims 20 anys. Sempre amb la sensació que s'ha creat un idil·li fecund i magnètic entre el grup i els seus seguidors. L'anecdotari apunta, per exemple, que se'ls ha vist gaudint a la Patum de Berga, al bell mig de la plaça.
La trajectòria
Si busquem un itinerari musical per traçar la seva trajectòria, cal remuntar-nos a l'any 1998, quan van presentar el seu debut, la primera flama, "Let's Cut The Crap & Hook Up Later On Tonight", un àlbum de culte que va enamorar figures importants del country americà com Steve Earle o Cary Hudson.
Dos anys, més tard, rubricarien l'esplèndid "Kids In Philly" (2000), una carta d'amor apassionada a la seva ciutat, Philadelphia, i el títol que puntua sempre més alt en la seva discografia. També aquell disc embruixat que el Boss -sí, un altre cop ell - afirmava que no podia deixar d'escoltar quan anava en cotxe. Just llavors, uns encara desconeguts Strokes serien teloners de les llegendàries vetllades de Marah.
A partir d'aquí, les pàgines del diari personal del grup s'ajusten i es desajusten seguint els patrons de tantes biografies musicals. I que, en aquest cas, sacseja un cançoner romàntic i visceral, en què les arrels i les cendres s'enlairen per encreuaments de camins. I es brinda en veu alta pels Rolling Stones, The Band, Faces, The Replacements o Bob Dylan. De fet, el mateix Serge Bielanko va definir Marah amb un desig: "volíem ser com si Bob Dylan estigués al capdavant dels AC/DC."
Així, remenant, sobresurten obres amb la llum de "20.000 Streets Under The Sky" (2004), "If You Didn't Laugh, You'd Cry" (2005) o "Life is a Problem" (2010); controvertides, com "Float Away With The Friday Night Gods", amb una orientació sònica més pop a càrrec del productor gal·lès Owen Morris (conegut per la seva tasca al costat d'Oasis o The Verve); entrades i sortides de components; espelmes i bombetes trencades; incerteses; ombres... I la necessitat imperiosa, sempre bategant, de tornar a la carretera.
Un concert amb incògnita
Avui dia, Dave Bielanko ha decidit tornar a recuperar Marah, però sense el seu germà Serge, centrat completament en la seva carrera com a escriptor. Malgrat tot, la nova alineació comprèn membres històrics de la banda i "armes secretes", com Gus Tritsch, un virtuós de les cordes de 18 anys (violí, guitarra) que ja va tocar amb els músics quan tenia només 9 anys.
La gira, que aquest dissabte 29 d'abril ha passat per Barcelona, a la sala La Tèxtil, amagava una incògnita final: Bruce Springsteen també és a Barcelona, on va actuar divendres i aquest diumenge repeteix concert a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. La pregunta era: es trobaran? Però no ha estat així.
Si recuperem l'anecdotari, cal dir que l'any 2017 el Boss es va presentar a un concert de Marah per sorpresa. Són coses que només li poden passar a la millor banda de rock que no coneix ningú.
