Marconi, Bose, Tesla i la invenció de la ràdio, una guerra de drets d'autor

Aquest dissabte, Catalunya Ràdio celebra el Dia Mundial de la Ràdio, que oficialment serà el dia 12 de febrer, el mateix dia de l'inici del judici del procés. L'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, aprofiten l'efemèride per recordar la història de la ràdio.

Roger Escapa: Avui celebrem el Dia Mundial de la Ràdio. Tu ets el nostre home de la tele, però podries parlar una mica de la història de la ràdio, què et sembla?

Sí, fem-ho així. De ràdio en sabeu molt més vosaltres, però amb una mica d'ajuda d'algun llibre de la facultat de Periodisme, et faig cinc cèntims de com va començar això que no deixa de ser estrany perquè, fins que no van arribar el telèfon mòbil o, ara, l'Internet a través de wifi, la ràdio era l'únic invent que reproduïa alguna cosa -en aquest cas, sons- sense cap cable ni connexió física aparent, visible...

Els primers que van sentir alguna retransmissió radiofònica els devia semblar màgia...

Al tombant dels segles XVIII i XIX, els invents començaven a ser una font de prestigi, i de diners. I la invenció de la ràdio va ser, possiblement, una de les primeres guerres pels drets d'autor d'un avenç tècnic que revolucionaria el món: la política, l'economia, l'exèrcit... i la vida quotidiana de tantíssima gent...

Però, qui va ser l'inventor de la ràdio?

Mira, jo t'explico com va anar i després tu em dius qui creus que es pot considerar el veritable "pare de la ràdio". Anem a pams: el 1896, Guglielmo Marconi va enviar els primers senyals radiofònics. Això era 20 anys després que s'inventés el telèfon. De fet, el telègraf i el telèfon són dos invents íntimament relacionats amb la tecnologia de la ràdio. I així, dit ràpidament: el 1860, James Clerck Maxwell, un físic escocès, va predir l'existència d'ones de ràdio. El 1886, Heinrich Rudolf Hertz, alemany, va demostrar que les variacions ràpides del corrent elèctric poden ser projectades a l'espai en forma d'ones semblants a les de la llum i la calor. D'ell ve que les ones de la ràdio es diguin ones hertzianes. I, llavors sí, deu anys després, Marconi va demostrar la viabilitat de les comunicacions de ràdio.

Guglielmo Marconi amb el seu invent de radiotelègraf

O sigui que, gràcies a Maxwell i Rudolf Hertz, va ser Marconi qui va inventar la ràdio...

Sí, i no. Perquè Marconi va poder enviar el primer senyal, a una distància d'un kilòmetre i mig. Això li va fer veure que aquell invent tenia molt potencial. El va oferir al govern italià, que no li va fer cas. En canvi, es va traslladar a Anglaterra, va treure'n una patent i va continuar experimentant. Dos anys més tard, va emetre per ràdio el resultat de la Regata de Kingstown fins a Dublín, a Irlanda. Allò no va ser una retransmissió esportiva, sinó l'enviament d'un resultat, d'una dada. Allò era més un telègraf sense cable que no pas una ràdio. Marconi va expandir el seu invent i va fabricar ràdios que van arribar fins a França i els Estats Units, i el seu telègraf sense cables li va valer el Premi Nobel de Física l'any 1909.

Però l'invent de Marconi transmeti senyals, però no la veu...

Exacte. Quatre anys abans que Marconi hagués començat a experimentar amb el telègraf sense cables, Nikola Tesla, un serbi que s'havia traslladat als Estats Units, va inventar el model teòric de la ràdio. Així, tot i que Marconi va ser el primer a fabricar ràdios, qui pot demostrar que la va inventar va ser Nikola Tesla. Encara que va intentar prohibir la fabricació de ràdios de Marconi el 1915, Marconi era ja una persona amb tant prestigi, que ningú no va fer cas a Tesla. No va ser fins 30 anys després que el Tribunal Suprem dels Estats Units va revisar el cas, i Tesla va ser considerat pels jutges el veritable inventor de la ràdio.

Nicola Tesla fent una demostració de radiotransmissió d'energia

O sigui, Tesla va inventar la teoria de la ràdio, però no en va fabricar mai cap. I, en canvi, Marconi en va fabricar. Però ens havíem quedat en el fet que Marconi havia creat el telègraf sense cable...

És que la polèmica continua amb més noms: el científic indi Jagadish Chandra Bose va demostrar una transmissió de ràdio el 1896 a Calcuta, davant del governador general britànic. Com que les autoritats colonials van veure-hi potencial, el van enviar a fer una demostració tres anys després a la Royal Society a Londres. Bose havia resolt problemes de transmissió de Hertz, com travessar parets, muntanyes o aigua. I havia inventat un aparell que rebia i descodificava les ones de ràdio. O sigui, el que ja sí que seria una ràdio. A la seva conferència a Londres hi va assistir Marconi. I es creu que Marconi li va robar o copiar el model d'aparell de ràdio, perquè amb el seu prestigi i els seus diners Marconi va començar a fabricar ràdios, però va ser incapaç d'explicar com havia aconseguit construir l'aparell.

El científic indi Jagadish Chandra Bose

O sigui que Marconi va robar l'invent al científic indi...

Només així s'explica, perquè Bose tenia tots els seus avenços científics demostrats, anotats i presentats davant les autoritats acadèmiques. Bose va acabant rebent el reconeixement científic anys després, però Marconi ja s'havia fet ric i famós.

I com explicava Marconi que havia aconseguit la fórmula de la ràdio?

Va dir que un enginyer naval italià, de nom Solari, l'havia dissenyat. Però el tal Solari ho va negar. Després Marconi va dir que havia estat un professor italià, Timasina, però un altre professor va demostrar que era mentida. Així que ja ho veus, un embolic. I no t'hi afegeixo més gent que, després, s'ha demostrat que havien començat, intentat o aconseguit fabricar una ràdio en dates similars. Però que mai havien patentat la seva idea o l'havien intentat comercialitzar...

I des d'aleshores fins als nostres dies, la ràdio, un gran invent.

Encara que el que sobreviu avui de la ràdio no és la tecnologia amb què es va inventar, sinó l'ús social que se li va donar. Podem viure sense ones hertzianes, i fins i tot sense transistors... però no podríem viure sense la ràdio!