Mas acusa l'Estat de "centrifugació escandalosa" del dèficit cap a les comunitats autònomes
El president de la Generalitat compareix, a petició de l'oposició, per donar explicacions sobre la tercera onada de retallades, que considera "obligada" per les polítiques d'austeritat de l'Estat i agreujada per l'adjudicació a la Generalitat d'un objectiu de dèficit també imposat.
Redacció
3 min
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat al Parlament l'últim pla d'ajust que ha aplicat el seu govern i que preveu retallar 1.500 milions d'euros dels pressupostos d'aquest 2012. Mas ha començat la seva presentació al plenari amb la convicció que l'última cimera europea no altera l'obligació de reduir nivells de dèficit i deute. Ha insistit que es tracta d'uns ajustos que no haurien "volgut presentar", però que són "obligats" per les polítiques d'austeritat de l'Estat i agreujats per l'adjudicació a la Generalitat d'un objectiu de dèficit també imposat.
Mas ha recordat que en dos anys el govern haurà retallat entre 3.000 i 5.000 milions d'euros, un esforç que ha qualificat d'"ingent" i que es veu agreujat per l'augment de la partida que s'ha de destinar als interessos, a l'impagament per part de l'Estat dels deutes pendents i a la "centrifugació escandalosa" que el govern espanyol fa del seu dèficit cap a les comunitats autònomes.
Dit això, el president ha afirmat que els principals perjudicats per l'ajust són els funcionaris, per "l'important" esforç salarial que estan fent; l'obra pública, ja que no se'n fa de nova i només es manté, a ritme alentit, la que ja estava començada; els ciutadans, que tenen la pressió fiscal més elevada de tot l'Estat, i el mateix govern, amb retallades "no homogènies" en els pressupostos de tots els departaments.
Artur Mas també ha volgut aclarir que el manteniment del "nucli dur" de l'estat del benestar, la recuperació econòmica i la protecció de l'autogovern davant la "sistemàtica invasió competencial" a què els sotmet el govern espanyol són els principis bàsics a partir dels quals s'ha fet una "priorització" dels ajustos. "L'impacte hi serà", ha admès, "però intentem que sigui el menor possible".
El president ha conclòs la seva intervenció assegurant que a la resta de l'Estat s'està seguint el model d'ajust que aplica Catalunya, i que si hi hagués un pacte fiscal com al País Basc i a Navarra no es tindrien aquests problemes.
A petició de l'oposició
La compareixença del president a la cambra arriba després que, durant el ple monogràfic del mes d'abril sobre els ajustos, l'oposició en bloc, excepte el diputat Joan Laporta, aprovés que Mas havia de donar explicacions al Parlament de tots els plans d'ajust que impulsés a partir d'aquell moment.
L'oposició ja ha avançat que durant el ple rebutjarà l'euro per recepta i el PP, que en el seu moment va donar suport a CiU per aprovar la mesura, ha amenaçat de fer-ho via legislativa, si el govern no fa cas del que decideix la cambra.
També es debatrà el pla d'ajustos previst fins al 2014 i, a proposta del PSC, es votarà la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de la sanitat. Es volen investigar casos com els del "holding" d'empreses municipals de Reus, Innova, que ha derivat en la dimissió del president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat.
La jornada parlamentària ha començat a les deu del matí, amb la sessió de control als consellers i al president habitual al ple. Després, Artur Mas ha pujat a la tribuna per exposar les noves mesures d'estalvi del govern. Seguidament, ha pujat a la tribuna de l'hemicicle el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
Mas ha recordat que en dos anys el govern haurà retallat entre 3.000 i 5.000 milions d'euros, un esforç que ha qualificat d'"ingent" i que es veu agreujat per l'augment de la partida que s'ha de destinar als interessos, a l'impagament per part de l'Estat dels deutes pendents i a la "centrifugació escandalosa" que el govern espanyol fa del seu dèficit cap a les comunitats autònomes.
Dit això, el president ha afirmat que els principals perjudicats per l'ajust són els funcionaris, per "l'important" esforç salarial que estan fent; l'obra pública, ja que no se'n fa de nova i només es manté, a ritme alentit, la que ja estava començada; els ciutadans, que tenen la pressió fiscal més elevada de tot l'Estat, i el mateix govern, amb retallades "no homogènies" en els pressupostos de tots els departaments.
Artur Mas també ha volgut aclarir que el manteniment del "nucli dur" de l'estat del benestar, la recuperació econòmica i la protecció de l'autogovern davant la "sistemàtica invasió competencial" a què els sotmet el govern espanyol són els principis bàsics a partir dels quals s'ha fet una "priorització" dels ajustos. "L'impacte hi serà", ha admès, "però intentem que sigui el menor possible".
El president ha conclòs la seva intervenció assegurant que a la resta de l'Estat s'està seguint el model d'ajust que aplica Catalunya, i que si hi hagués un pacte fiscal com al País Basc i a Navarra no es tindrien aquests problemes.
A petició de l'oposició
La compareixença del president a la cambra arriba després que, durant el ple monogràfic del mes d'abril sobre els ajustos, l'oposició en bloc, excepte el diputat Joan Laporta, aprovés que Mas havia de donar explicacions al Parlament de tots els plans d'ajust que impulsés a partir d'aquell moment.
L'oposició ja ha avançat que durant el ple rebutjarà l'euro per recepta i el PP, que en el seu moment va donar suport a CiU per aprovar la mesura, ha amenaçat de fer-ho via legislativa, si el govern no fa cas del que decideix la cambra.
També es debatrà el pla d'ajustos previst fins al 2014 i, a proposta del PSC, es votarà la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de la sanitat. Es volen investigar casos com els del "holding" d'empreses municipals de Reus, Innova, que ha derivat en la dimissió del president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat.
La jornada parlamentària ha començat a les deu del matí, amb la sessió de control als consellers i al president habitual al ple. Després, Artur Mas ha pujat a la tribuna per exposar les noves mesures d'estalvi del govern. Seguidament, ha pujat a la tribuna de l'hemicicle el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
