Mas i Pujol justifiquen els canvis al govern com a mesura "antirutina" i de projecció de futur

El presideix Jordi Pujol, però és també, més que cap dels governs anteriors, l'executiu del conseller en cap, Artur Mas. Aquesta és la impressió que tots dos han volgut transmetre, assegurant que el govern remodelat pretén projectar-se més enllà d'aquesta legislatura, del 2003. Se li dóna una estructura que trenca la clàssica compartimentació de departaments amb l'objectiu de lligar creixement econòmic amb creació d'ocupació, i de donar la màxima prioritat a la política de suport a la família i a la seguretat ciutadana. Tot en la línia marcada per Artur Mas en la seva conferència del 21 d'octubre. La voluntat de fer visible el relleu progressiu es traduirà també en les explicacions que el govern donarà al Parlament: no hi compareixerà el president, sinó el conseller en cap. ELS CANVIS EN LA NOVA ORGANITZACIÓ La nova organització del govern crea dues grans àrees de treball: una d'afers institucionals i socials, encapçalada per la fins ara consellera de Governació, Núria de Gispert, que passa a dirigir un nou departament en què es fusionen Justícia i Interior; i una altra d'afers econòmics, que coordinarà el conseller d'Economia i Finances, Francesc Homs. El conseller de Política Territorial, Felip Puig, exercirà a partir d'ara de portaveu del govern, càrrec que fins ara desenvolupava Artur Mas. Les noves cares de la remodelació són Josep Maria Pelegrí, nou conseller de Governació, que substituirà Núria de Gispert, i Antoni Fernández Teixidó, que assumeix un nou departament que englobarà les àrees de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Xavier Pomés abandona la conselleria d'Interior però no el govern, ja que assumeix el Departament de Sanitat en substitució d'Eduard Rius. L'última novetat és el canvi de nom del Departament de Benestar Social, que passa a dir-se de Benestar i Família. Irene Rigau el continuarà encapçalant. A la resta de departaments, els de Medi Ambient, Ensenyament, Cultura, Universitats i Agricultura, els actuals consellers continuen en el càrrec. L'ADÉU A SUBIRÀ, RIUS, FRANCO I GUÀRDIA Quatre dels fins ara consellers deixen el govern: Antoni Subirà, fins ara responsable d'Indústria, Comerç i Turisme; Eduard Rius, conseller de Sanitat; Lluís Franco, conseller de Treball, i Josep-Delfí Guàrdia, conseller de Justícia. Antoni Subirà formava part del govern de la Generalitat des del 1989, i era, al marge del president, Jordi Pujol, qui més anys feia que estava en el govern. Procedent de la presidència del grup de Convergència i Unió al Parlament, va arribar al govern com a conseller d'Indústria i va assumir posteriorment Comerç i Turisme. Ha mantingut bones relacions amb els sectors empresarials. Ha estat el conseller que més reprovacions ha rebut de l'oposició. Eduard Rius ha dirigit Sanitat durant sis anys. Va haver de substituir un conseller carismàtic com Xavier Trias i va continuar la seva política d'ordenació del sistema hospitalari, però ha deixat pendent la renovació de l'assistència primària. Lluís Franco, que és militant d'Unió Democràtica, va arribar a una conselleria que fins ara sempre ha tingut consellers d'aquest partit. Durant els tres anys en què ha estat en el govern ha mirat de tenir bones relacions amb els sindicats, però ha hagut de fer front a nombrosos conflictes, entre ells el constant increment dels accidents laborals. També ha patit les conseqüències del "cas Pallerols" en aquesta conselleria. El que menys temps ha estat en el govern és Josep-Delfí Guàrdia, poc més d'un any. Ha intentat enfortir el dret català, però ha tingut conflictes a les presons, tant amb els presos com amb els funcionaris.