Merkel i Hollande proposen una política d'asil comunitària amb quotes
Davant l'actual crisi de refugiats que viu Europa, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, han defensat la necessitat de tenir una mateixa política d'asil a tota la Unió Europea, basada en la solidaritat, les regles comunes i el repartiment de refugiats per quotes.
Reunits aquest dilluns a Berlín de forma extraordinària, tots dos mandataris han apostat per buscar solucions a la crisi dels refugiats, davant la manca d'acord entre els Vint-i-vuit i el dràstic augment de les arribades aquest estiu, a través de Macedònia o del Mediterrani. "Tot Europa està afectada", ha afirmat Hollande, que ha apuntat que les xifres de persones que estan intentant arribar a Europa "no diuen pràcticament res del drama que s'hi amaga al darrere". Pel president francès, aquesta situació també és "una prova" per als països d'acollida.
Hollande ha defensat que l'espai Shengen, en ser una àrea sense fronteres internes, necessita una estratègia comuna i "solidària", amb normes "coherents" i que permeti donar asil mitjançant un "procediment comú" a les persones que, per motius polítics, ho precisen.
Centres de registre a Grècia i Itàlia
En aquest sentit, Merkel ha instat Itàlia i Grècia, els països per on entren la majoria de refugiats, a posar en funcionament, aquest mateix 2015, els centres de registre de refugiats. "No podem acceptar cap retard", ha remarcat la cancellera, que també ha reclamat als seus socis que dotin d'uns "estàndards mínims" els nouvinguts. Donant-li la raó, el president francès ha qualificat de "molt necessaris" aquests centres de registre, perquè han de poder prendre la "decisió precisa": preseleccionar els que tenen opcions de rebre asil i retornar immediatament als seus països els que no.
Merkel també ha destacat la necessitat d'elaborar una llista comuna de "països segurs", és a dir, estats d'origen dels quals no s'accepten peticions d'asil per motius polítics, perquè es considera que respecten uns mínims democràtics i jurídics.
