Més autoestima i menys pressió estètica: la nova campanya per fer-te un "like"

L'Institut Català de les Dones reivindica la validesa de tots els cossos mentre l'enquesta Òmnibus reflecteix que el 60% de les dones se senten insatisfetes amb el seu aspecte
La periodista Clara Virgili mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
3 min

"El like més important és el teu" és el lema de la campanya que ha llançat l'Institut Català de les Dones per lluitar contra la pressió estètica, ara que amb la calor es fa encara més evident. La iniciativa busca trencar amb els cànons estètics que imperen, sobretot, a les xarxes socials.

A la campanya s'hi veuen dones amb diferents tipus de cossos que es fan un "m'agrada" a si mateixes. Un missatge clar que reivindica que l'autoestima comença per acceptar-se a un mateix.

La professora de psicologia de la UOC Sylvie Pérez adverteix que "a les xarxes socials hi trobem, d'una banda, aquests models amb filtres que distorsionen una mica la realitat, i per l'altra, reps molts inputs que abans no tenies".

Les xarxes socials són plenes de continguts que fomenten la pressió estètica
Les xarxes socials són plenes de continguts que fomenten la pressió estètica (3Cat)

Les dones joves, les més exposades

La pressió estètica la senten majoritàriament les dones, i especialment les més joves. Així es desprèn de la primera onada de l'enquesta Òmnibus de la Generalitat, duta a terme el 2022.

L'informe reflecteix que el 60% de les dones de fins a 25 anys expressen haver-se sentit insatisfetes alguna vegada, sovint o sempre amb el seu cos quan es miren al mirall. A més, el 27% de les dones enquestades reconeixen haver-se saltat àpats sense control mèdic per raons estètiques.

La depilació de les aixelles o les engonals és una convenció estètica per a la dones
La depilació de les aixelles o les engonals és una convenció estètica per a les dones (iStock/Lemon Photo)

I és que l'autoexigència per tenir un físic determinat pot derivar en comportaments alimentaris poc saludables o, fins i tot, en trastorns com l'anorèxia o la bulímia.

Ho sap bé Mel Agustí, terapeuta i voluntària de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, que explica que amb 10 anys ja sentia aquesta pressió i es comparava constantment amb les persones del seu voltant.

Em feia el discurs de: 'Si soc més prima, agradaré, i si agrado, voldran estar amb mi i seré estimada'.

Agustí adverteix també que l'algoritme de les xarxes socials també alimenta aquest missatge, perquè, "si un dia fas una cerca, ja directament estaràs 30 dies rebent inputs d'aquesta informació".

Fa que realment es generi una insatisfacció corporal.

Segons una enquesta de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia de Catalunya feta a adolescents d'entre 12 i 16 anys l'any 2021, el 47% de les noies volien aprimar-se i el 41% havien seguit alguna vegada dieta sense supervisió mèdica.

Prioritzar-ho com a problema de salut mental

L'assessora d'imatge i experta en pressió estètica Marta Pontnou ha insistit, en una entrevista al 3/24, que els models de bellesa imperants no respecten la diversitat dels cossos.

La pressió estètica és una forma de violència. És un tema de salut mental.

Pontnou es fixa especialment en la roba i les talles que podem trobar a les botigues i denuncia que oferir peces de "talla única" o no trobar la teva talla a la botiga pot ser una forma de violència, perquè afecta l'autoestima.

Assegura que "hi ha marques que tenen talles grans, però no les ofereixen a les botigues, sinó que has d'encarregar-les online".

No els interessa que cert tipus de persones amb cert tipus de cossos es passegin per les botigues. Està demostrat amb estudis de màrqueting.

Considera que totes les talles haurien d'estar disponibles i creu que només s'aconseguirà legislant el sector: "Això només es pot fer com amb la llei antitabac, legislant i penalitzarnt tota la indústria de la moda que no doni aquesta possibilitat."

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Xarxes socials

Mostra-ho tot