Anàlisi
Microrelats. El quart gènere
"Antología del microrrelato español (1906-2011)", un treball d'Irene Andres-Suárez publicat per Cátedra que recull cent anys de microrelat, un gènere que amb la brevetat que imposen les noves tecnologies és cada vegada més popular entre escriptors i usuaris.
Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor
2 min
L'Editorial Càtedra, un dels segells del Grupo Anaya, ha publicat Antología del microrrelato español (1906-2011), una edició d'Irene Andres-Suárez que aporta una mirada crítica i documentada a poc més de 100 anys d'experimentació en aquest camp.
Si bé és cert que els relats breus (o molt breus) existeixen des de sempre, es pot considerar que agafen una certa carta d'identitat a començaments del segle XX, articulant-se al voltant de tres idees bàsiques: textos literaris en prosa, hiperbreus i narratius; és a dir, han d'explicar una història, ja que no pot existir el microrelat sense un subjecte actor i sense una acció.
Partint d'aquesta idea, Andres-Suárez ens introdueix en aquest món que, amb l'assumpció global de les noves xarxes socials, ha agafat una embranzida renovada gràcies a les seves característiques, que s'adapten perfectament a la velocitat i immediatesa que imposa la tecnologia, fins al punt de començar a rebre el qualificatiu de quart gènere, al costat de la novel·la, el conte i el relat curt.
Presentada en ordre cronològic, l'antologia arrenca amb els treballs de Juan Ramón Jiménez i Ramón Gómez de la Serna, els dos primers autors que van conrear el microrelat amb tots els ets i uts i acaba amb Manuel Espada, Cristina Grandes o Rubén Abella, autors plenament contemporanis que també s'han deixat seduir per la brevetat absoluta i per l'economia de mitjans i de recursos a l'hora d'explicar històries. Entremig hi trobem noms com Andrés Neuman, Alberto Tugues, Juan José Millás, Pedro Ugarte, Gustavo Martín Garzo, Javier Tomeo Alvaro Cunqueiro, Gonzalo Suarez, Federico García Lorca o Luis Buñuel, un planter ben variat d'autors que, potser sense ser-ne del tot conscients, també van jugar a retallar per aconseguir l'impacte màxim.
No cal ni dir que els nous escriptors, nascuts i educats a les vores del ciberespai, fan que el gènere tinguí més vitalitat que mai i que les normes de brevetat que marquen les xarxes fan que gaudeixi d'una salut magnífica i en expansió, per la qual cosa aquesta antologia pot ser ben aviat un element històric, una base teòrica des d'on anar construint el present i el futur narratiu del quart gènere.
Si bé és cert que els relats breus (o molt breus) existeixen des de sempre, es pot considerar que agafen una certa carta d'identitat a començaments del segle XX, articulant-se al voltant de tres idees bàsiques: textos literaris en prosa, hiperbreus i narratius; és a dir, han d'explicar una història, ja que no pot existir el microrelat sense un subjecte actor i sense una acció.
Partint d'aquesta idea, Andres-Suárez ens introdueix en aquest món que, amb l'assumpció global de les noves xarxes socials, ha agafat una embranzida renovada gràcies a les seves característiques, que s'adapten perfectament a la velocitat i immediatesa que imposa la tecnologia, fins al punt de començar a rebre el qualificatiu de quart gènere, al costat de la novel·la, el conte i el relat curt.
Presentada en ordre cronològic, l'antologia arrenca amb els treballs de Juan Ramón Jiménez i Ramón Gómez de la Serna, els dos primers autors que van conrear el microrelat amb tots els ets i uts i acaba amb Manuel Espada, Cristina Grandes o Rubén Abella, autors plenament contemporanis que també s'han deixat seduir per la brevetat absoluta i per l'economia de mitjans i de recursos a l'hora d'explicar històries. Entremig hi trobem noms com Andrés Neuman, Alberto Tugues, Juan José Millás, Pedro Ugarte, Gustavo Martín Garzo, Javier Tomeo Alvaro Cunqueiro, Gonzalo Suarez, Federico García Lorca o Luis Buñuel, un planter ben variat d'autors que, potser sense ser-ne del tot conscients, també van jugar a retallar per aconseguir l'impacte màxim.
No cal ni dir que els nous escriptors, nascuts i educats a les vores del ciberespai, fan que el gènere tinguí més vitalitat que mai i que les normes de brevetat que marquen les xarxes fan que gaudeixi d'una salut magnífica i en expansió, per la qual cosa aquesta antologia pot ser ben aviat un element històric, una base teòrica des d'on anar construint el present i el futur narratiu del quart gènere.
