Mor l'escriptor, periodista i polític Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys
Ha mort als 85 anys l'escriptor, polític i periodista barceloní Ignasi Riera i Gassiot, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Va ser diputat per Iniciativa per Catalunya als anys 90 i va publicar més de cinquanta llibres de diversos gèneres, tant de ficció com assajos, amb obres sobre la immigració, les lluites obreres i els problemes socials, pels quals va guanyar diversos premis.
Ignasi Riera ha mort a Madrid, on residia. La vetlla es farà al tanatori madrileny de San Isidro i també està prevista una cerimònia a Cornellà, on va ser regidor en dues etapes, primer amb el PSUC entre el 1982 i el 86 i després amb Iniciativa del 1993 al 99. Entremig, va ser diputat al Parlament.
A Cornellà, Riera va arribar a ser regidor d'Ensenyament i de Cultura.
Dels jesuïtes al món editorial i la política
Ignasi Riera i Gassiot va ser el segon d'una família de sis germans de Vallcarca. Nascut a Barcelona just després de la guerra, la nit de Reis de 1940, va ser alumne dels Jesuïtes de Sarrià i va estudiar a la Universitat de Barcelona.
Fill d'un impressor que treballava al carrer Major de Gràcia, 63, al barri de Gràcia, els seus avantpassats eren membres de famílies reconegudes socialment: per part de pare, era parent dels Riera Sellarès i dels Sellarès i Pla de Sabadell, que havien estat càrrecs importants en el govern de l'Estat, i per part de mare, l'avi, Josep Gassiot Magret, va ser advocat i magistrat de l'Audiència de Barcelona. De fet, era nebot de l'eminent escriptor Joan Oliver, a qui va dedicar un llibre.
Acaba el batxillerat el 1956 i inicialment es prepara per estudiar al Químic de Sarrià, però després s'inclina per entrar a la Companyia de Jesús com a novici. Més tard va estudiar Filosofia i Teologia a Sant Cugat, fins que va trencar amb els jesuïtes i va començar a estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona.
Abans d'anar a la universitat s'havia dedicat a donar classe a l'Escola Tècnica Professional del Clot, però durant l'estat d'excepció al final de la dictadura el detenen -el cinquè cop- i li impedeixen seguir fent classes.
Per això aterra al món editorial, un sector en què ja tenia experiència familiar i laboral amb l'editorial Planeta i l'editorial Nova Terra. Va fer feina a editorial Estela i a Laia, de la qual va arribar a ser director de la secció literària, fins que la política va fer-li deixar el càrrec.
El pas a la política
Després de la mort del dictador, va entrar a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat durant la primera legislatura i posteriorment al Parlament de Catalunya durant la segona pel PSUC. Abans, però, havia passat per altres partits d'extrema esquerra.
La iniciativa política la va cultivar durant l'època universitària, en què era part del sindicat d'estudiants, i també durant l'etapa a l'escola del Clot, un gran pol de líders de la classe obrera, a més dels anys que va viure a Cornellà. Però també per l'entorn laboral, perquè l'editorial Laia era una editorial políticament compromesa que havia editat llibres marxistes i sobre la dissidència marxista.
Al Parlament va presidir diverses comissions d'investigació, com la de la pobresa o la sida a Catalunya. Alhora, es va implicar activament en la defensa dels drets humans des d'organitzacions com el Grup de Solidaritat amb el Sàhara o SOS Racisme.
La producció literària
Després de l'etapa política va tornar al món editorial. Riera comença a escriure just després de la mort de Franco per relatar la resistència del moviment obrer al franquisme. El primer llibre va ser "El Baix Llobregat, quince años de historias obreras" amb l'editorial Lumen.
Com a escriptor es va donar a conèixer amb obres tant de ficció com d'assaig que donaven a conèixer les tensions de la immigració, les lluites obreres, els problemes de les ciutats suburbials de Barcelona i la confrontació del fet català amb aquestes realitats, així com les relacions Catalunya-Espanya. Va escriure obres de narrativa, novel·la, poesia, biografies, assaig, gastronomia i viatges.
Al llarg de la seva vida va guanyar diversos premis literaris. El 1980 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa per "Honorable míster R." i amb la novel·la "El rellotge del pont d'Esplugues" va guanyar el Premi Ramon Llull l'any 1984.
També va tenir una presència constant en mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, i va col·laborar a les publicacions Serra d'Or, El País, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser secretari general del 1983 al 1991.
