Mor un sindicalista a Grècia en rebre una pedrada durant una manifestació de la vaga general
El segon dia de vaga general a Grècia contra les mesures d'austeritat continua amb la mateixa convulsió que el primer. Hi ha hagut enfrontaments amb la policia, amb altres manifestants i diverses batalles campals amb nombrosos ferits. Aquest dijous a la tarda però, s'ha sabut que una persona ha mort de parada cardíaca a la clínica d'Atenes, on havia estat traslladat després d'haver rebut un cop de pedra en un dels enfrontaments amb la policia.
Redacció
3 min
En el segon dia de la vaga general a Grècia es registren al centre d'Atenes, al voltant del Parlament, violents enfrontaments entre grups radicals i la policia grega, que han causat nombrosos ferits. Les imatges transmeses per les televisions hel·lèniques mostren com un grup de manifestants del Partit Comunista de Grècia (KKE), que era davant del Parlament, protegint els manifestants, ha estat atacat per radicals amb pedres i bombes incendiàries.
La policia hi ha intervingut només quan els enfrontaments entre els dos grups, que sumaven més de 500 persones, s'han tornat violents i els ha dispersat amb gasos lacrimògens. Un dels ferits que es trobava en estat greu, amb contusions al crani, ha acabat morint aquest dijous a la clínica d'Atenes. El metge atenès Stavros Felgar ha assegurat que ha atès almenys 30 persones a la plaça Sintagma.
A causa de la multitud a la plaça, les ambulàncies estan tenint problemes per obrir-se el pas i arribar a recollir els ferits dels enfrontaments.
Una vegada que les forces de l'ordre han restablert la calma, foragitant els pertorbadors des dels entorns al Parlament, grups de manifestants pacífics han tornat a protestar davant del Parlament amb pancartes que porten lemes com "traïdors" o "que se'n vagi l'FMI ".
Per segon dia, els carrers cèntrics d'Atenes estan plens de contenidors d'escombraries cremats, vitrines trencades de botigues, rajoles i pedres escampades.
Centenars de manifestants segueixen davant el Parlament a l'espera que es dugui a terme la votació per adoptar el projecte de llei que portarà més acomiadaments, augments d'impostos i reducció de salaris i pensions amb l'objectiu de reduir el dèficit que ha portat a Grècia a dependre d'ajudes externes.
Mentre els treballadors són al carrer el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha convocat un consell de ministres extraordinari per definir la seva posició a la cimera europea de diumenge, que podria ser clau per a un segon rescat financer del país.
El nou pla d'austeritat
Les retallades que ha d'aprovar el Parlament inclouen reduir el nombre de funcionaris de 150.000 persones d'aquí al 2015, cosa que equival a un 20% del total. A més, 30.000 funcionaris passaran a la "reserva laboral", que inclou cobrar el 60% del salari i perdre la feina si, al cap de dotze mesos, no han trobat un altre lloc de treball. A més, la part de les pensions superior als 1.000 euros es retallarà un 20%.
A més, els assalariats hauran de pagar un impost solidari anual d'entre l'1% i el 5% del seu sou brut. Haurà de pagar IRPF tothom que ingressi més de 5.000 euros anuals -fins ara eren 12.000- i es perseguirà l'evasió fiscal, que ha provocat un gran forat de 37.000 milions d'euros a les finances gregues.
El primer ministre grec ja avançava dimarts al Parlament que la prioritat del govern és "alleugerir" el deute, que va qualificar de "gran monstre". El 2010 va arribar als 329.400 milions d'euros, el 144,9% del producte interior brut (PIB), i s'espera que pugi fins al 172,7% del PIB el 2012, segons l'autoritat grega d'estadístiques.
Papandreu ha explicat que sempre que va a les negociacions internacionals per demanar més ajuts ho fa "amb la decisió estratègica de continuar a la zona euro".
La policia hi ha intervingut només quan els enfrontaments entre els dos grups, que sumaven més de 500 persones, s'han tornat violents i els ha dispersat amb gasos lacrimògens. Un dels ferits que es trobava en estat greu, amb contusions al crani, ha acabat morint aquest dijous a la clínica d'Atenes. El metge atenès Stavros Felgar ha assegurat que ha atès almenys 30 persones a la plaça Sintagma.
A causa de la multitud a la plaça, les ambulàncies estan tenint problemes per obrir-se el pas i arribar a recollir els ferits dels enfrontaments.
Una vegada que les forces de l'ordre han restablert la calma, foragitant els pertorbadors des dels entorns al Parlament, grups de manifestants pacífics han tornat a protestar davant del Parlament amb pancartes que porten lemes com "traïdors" o "que se'n vagi l'FMI ".
Per segon dia, els carrers cèntrics d'Atenes estan plens de contenidors d'escombraries cremats, vitrines trencades de botigues, rajoles i pedres escampades.
Centenars de manifestants segueixen davant el Parlament a l'espera que es dugui a terme la votació per adoptar el projecte de llei que portarà més acomiadaments, augments d'impostos i reducció de salaris i pensions amb l'objectiu de reduir el dèficit que ha portat a Grècia a dependre d'ajudes externes.
Mentre els treballadors són al carrer el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha convocat un consell de ministres extraordinari per definir la seva posició a la cimera europea de diumenge, que podria ser clau per a un segon rescat financer del país.
El nou pla d'austeritat
Les retallades que ha d'aprovar el Parlament inclouen reduir el nombre de funcionaris de 150.000 persones d'aquí al 2015, cosa que equival a un 20% del total. A més, 30.000 funcionaris passaran a la "reserva laboral", que inclou cobrar el 60% del salari i perdre la feina si, al cap de dotze mesos, no han trobat un altre lloc de treball. A més, la part de les pensions superior als 1.000 euros es retallarà un 20%.
A més, els assalariats hauran de pagar un impost solidari anual d'entre l'1% i el 5% del seu sou brut. Haurà de pagar IRPF tothom que ingressi més de 5.000 euros anuals -fins ara eren 12.000- i es perseguirà l'evasió fiscal, que ha provocat un gran forat de 37.000 milions d'euros a les finances gregues.
El primer ministre grec ja avançava dimarts al Parlament que la prioritat del govern és "alleugerir" el deute, que va qualificar de "gran monstre". El 2010 va arribar als 329.400 milions d'euros, el 144,9% del producte interior brut (PIB), i s'espera que pugi fins al 172,7% del PIB el 2012, segons l'autoritat grega d'estadístiques.
Papandreu ha explicat que sempre que va a les negociacions internacionals per demanar més ajuts ho fa "amb la decisió estratègica de continuar a la zona euro".
