Només un 15% del que es ven a Mercabarna ve de Catalunya
Només el 15% dels productes que es comercialitzen a Mercabarna provenen de Catalunya, com alerta un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Fa 35 anys eren més de la meitat, el 53%. En el mateix període, l'ocupació en el sector primari a Catalunya ha baixat del 19,3% a l'11,6%.
Mercabarna és una empresa pública que té per objectiu garantir l'aprovisionament d'aliments frescos a Barcelona i la seva àrea metropolitana i, en un any, hi passen 2,3 milions de tones de fruita i hortalisses, 200.000 tones de peix i marisc i 32.000 tones de carn, segons dades del 2023.
En paral·lel, gairebé un 60% del que es menja a Catalunya prové d'altres territoris, segons recull aquest treball, titulat "Accions públiques per enfortir Mercabarna en l'alimentació sostenible".
Catalunya ha reduït a la meitat l'autosuficiència alimentària en mig segle i la producció es dirigeix cada cop més a les exportacions, adverteix IDRA.
Unió de Pagesos reivindica el producte d'aquí
El sindicat Unió de Pagesos té previst reunir-se amb Mercabarna per parlar de la presència del producte local.
Jaume Gardeñes, responsable nacional de fruita dolça d'Unió de Pagesos, ha destacat a Catalunya Ràdio que "el productor europeu de fruita dolça més gran avui en dia és Catalunya".
Gardeñes ha admès que hi ha productes de gran consum, com les patates, que últimament s'estan important molt de França, però ha reivindicat la importància dels productes de l'horta catalans:
En el tema d'horta, tenim un parc agrari al costat de Mercabarna i el 100% del parc agrari del Llobregat entra a Mercabarna.
Contra l'encariment de l'alimentació
Pel que fa al preu dels aliments, ha pujat un 30% en els últims cinc anys, segons denuncia l'institut IDRA, que promou la justícia social i ecològica. Per això, defensa un canvi de model que connecti la producció local i el consum urbà amb més nodes logístics com Mercabarna.
La globalització alimentària explica bona part del problema, segons el director de l'Àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica, Rubén Martínez, però ha reclamat polítiques públiques per protegir el sector primari català, en declaracions a Catalunya Ràdio:
Cal fer una política de país que generi circuits curts de comercialització i que el que mengem a Catalunya sigui producte català, que és bo, saludable i pot ser barat i més positiu per al planeta.
Des d'IDRA, també defensen la necessitat d'impulsar la compra pública ecològica i de proximitat en menjadors escolars, hospitals i altres institucions públiques.
Menys mercats i més supermercats
L'estudi també apunta el declivi dels mercats municipals. Als anys 70, Mercabarna hi feia el 70% de les vendes. Ara només suposen el 12%. El pes el tenen les exportacions i les vendes que es fan al petit comerç.
En paral·lel, grans cadenes privades com Mercadona, Caprabo o Consum han creat centrals logístiques pròpies a la Zona Franca, des dels anys 90, amb autonomia per prioritzar les economies d'escala i productes locals. Han prescindit de Mercabarna, que s'ha hagut d'adaptar per continuar sent competitiva.
Segons dades del 2023, Mercabarna va assolir un volum de negoci que s'acosta als 30 milions d'euros, amb uns beneficis d'11 milions.
