Ocells del fred a Sitges: troben en una cova restes d'aus migrades des de l'Àrtic fa 90.000 anys
Ocells de regions àrtiques s'haurien instal·lat a Catalunya fa milers d'anys, durant el paleolític, fugint del fred extrem. Un grup d'investigadors ha identificat a la cova del Gegant, a Sitges, un fenomen anòmal en el registre fòssil d'ocells: l'arribada esporàdica d'espècies pròpies de latituds àrtiques al cor del litoral mediterrani durant el paleolític.
L'estudi, liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, revela que fa desenes de milers d'anys, en fases climàtiques més fredes, ocells com el mussol nival o el pinsà dels pins van irrompre en un entorn dominat per espècies mediterrànies com la perdiu roja.
La barreja inesperada d'espècies no té un paral·lelisme actual a Europa, un testimoni excepcional dels canvis ambientals que van marcar la vida dels neandertals i els humans moderns que van habitar la cova. Segons els autors:
La presència de cinc espècies nòrdiques irruptives indica canvis climàtics periòdics que van provocar el desplaçament d'aquestes aus cap al sud.
Una finestra a l'evolució del clima
La cova del Gegant és un dels jaciments paleolítics del nord-est de la península Ibèrica que ha proporcionat exemplars neandertals, juntament amb artefactes del paleolític mitjà, restes faunístiques del plistocè i ocupacions del paleolític superior.
Les troballes de l'estudi ajuden a reconstruir els canvis ambientals i climàtics que van influir en les ocupacions humanes i les interaccions amb la fauna. El conjunt de restes, que inclou 46 espècies d'ocells identificades, mostra que les poblacions humanes van viure en un context de refredament global.
Una de les espècies més destacades, l'"Alectoris rufa", una perdiu mediterrània, es va trobar de manera contínua al llarg de la seqüència estratigràfica, fet que confirma el caràcter mediterrani de la fauna local. Tot i això, la presència d'aus nòrdiques com el sit blanc, de fa 90.000 anys, o del trencapinyes, de fa uns 45.000 anys, confirmen una barreja d'espècies sense precedents.
Efectes de les condicions ambientals
Un altre factor que destaca l'estudi és la limitada presència d'espècies marines a la cova del Gegant, probablement a causa de l'absència de rapinyaires marins que caçaven sobre la superfície de l'aigua.
Aquest fet es pot atribuir, segons els autors, a la configuració geogràfica de la cova, situada en una zona costanera on una plataforma emergida limitava l'accés d'algunes espècies marines.
Els autors també assenyalen la sobrerepresentació de les gralles ("Pyrrhocorax pyrrhocorax" i "Pyrrhocorax graculus") a causa del seu comportament de refugiar-se més profundament en les cavitats de les roques quan es veuen amenaçades.
Les restes d'ocells que s'han trobat a l'interior de la cova, que inclouen més de mil exemplars identificables, ofereixen un retrat clar de la fauna aviària que va coexistir amb les primeres poblacions humanes. Les troballes continuen sent una font d'informació clau per comprendre no només l'evolució climàtica, sinó també les estratègies de subsistència dels neandertals i les seves interaccions amb el medi natural.
