Olarra es va convertir en cap dels comandos d'ETA al febrer del 2001
Una de les primeres accions de Juan Antonio Olarra, àlies "Oskargi", nascut el 1967 i acusat de participar en nou assassinats com a membre dels comandos Donosti, Madrid i Llevant, va ser un atemptat contra una caserna de la Guàrdia Civil a Irun.
1 min
Olarra va entrar a ETA a finals del 1991 i l'abril de 1992 va intervenir, presumptament, en l'assassinat d'un policia nacional a Irun. A partir d'aquest moment va passar a la clandestinitat i es va convertir en membre alliberat del "comando Donosti". Com a membre d'aquest grup també se'l considera responsable de l'assassinat del coronel Luis García a Sant Sebastià. Més tard, l'any 95, Olarra s'integra al "comando Madrid" amb Ainhoa Múgica, Rufino Arriaga i Jon Bienzobas. Aquesta és una de les èpoques més sagnants del "comando Madrid" i és el moment de l'assassinat del professor de Dret i antic president del Tribunal Constitucional Francisco Tomás y Valiente. Tot i els esforços policials per detenir-los, les forces de seguretat de l'Estat només poden trobar algun pis franc, que els etarres han abandonat precipitadament durant la fugida, com un del carrer Doctor Fleming. Després d'aquesta etapa en el "comando Madrid", Olarra passa a França, on es posa a les ordres de Xabier García Gaztelu, àlies "Txapote". Però, al febrer del 2001, Olarra, segons fonts de la lluita antiterrorista, es converteix cap dels comandos d'ETA. Des d'aquest lloc dóna les ordres a tots els comandos que entren a Espanya per cometre atemptats. Amb Olarra, la policia ha detingut la seva parella i també responsable d'escamots de l'organització terrorista, Ainhoa Múgica Goñi. Aquesta segona detenció és tant important com la primera perquè ara l'aparell militar d'ETA ha quedat escapçat.
