Otegi nega que la seva intervenció en l'homenatge a l'etarra "Argala" fos enaltiment del terrorisme

L'any 2003, coincidint amb el 25è aniversari de la mort de l'etarra José Miguel Beñarán, àlies "Argala", Otegi va agrair la tasca de l'etarra i va instar a la lluita contra els estats espanyol i francès. Per tot plegat, Otegi tornava a l'Audiència Nacional només tres dies després d'haver sortit de la presó. El líder abertzale està en llibertat sota fiança després d'abonar 250.000 euros per poder deixar el centre penitenciari. El portaveu de la il·legalitzada Batasuna Arnaldo Otegi ha rebutjat que el seu discurs a l'acte celebrat el 22 de desembre del 2003 a la localitat biscaïna d'Arrigorriaga enaltís el terrorisme, i ha insistit que va ser "una intervenció de caràcter absolutament polític i electoral" davant les eleccions del març del 2004 i que "no tenia res a veure amb propostes reivindicatives". Otegi s'enfronta a una petició fiscal de 15 mesos de presó i 7 anys d'inhabilitació absoluta per participar en l'homenatge en què en la seva intervenció, "a més d'exposar el camí que ha de seguir l'esquerra abertzale" en la seva lluita per l'autodeterminació, va dirigir múltiples agraïments als etarres que "han donat la vida" per Euskal Herria. Preguntat per la seva advocada Jone Goirizelaia, Otegi ha explicat que va ser "un acte de record" a "una persona assassinada pels aparells de l'estat espanyol" en un període de convulsió i que gaudia de "drets civils i polítics" com a resultat de l'indult que va atorgar l'Estat el 1978 als etarres. A més, el líder de Batasuna ha assenyalat que "es va aprofitar l'oportunitat" perquè "l'esquerra abertzale tingués veu" per presentar "una proposta política" de cara a les eleccions del 2004. Quan les preguntes les feia el Ministeri Fiscal, Otegi s'ha negat a contestar. El portaveu de Batasuna ha relatat també que "el nexe d'unió" entre "l'acte de recordatori" fet a "Argala" i la presentació de l'anomenada proposta de Bergara va ser l'acord de Txiberta, en què va participar Beñarán, entre dirigents d'ETA i el PNB el 1977. Aquesta proposta proposava a l'estat espanyol un oferiment de les forces polítiques nacionalistes per superar el conflicte basc, de la mateixa manera que ho plantejava la proposta de Bergara davant les eleccions. El judici ha comptat amb diversos testimonis, entre els quals es trobava l'advocada de la formació il·legalitzada Arantza Zulueta, el germà d'"Argala", Pablo Beñarán, i Pablo Gorostiaga, processat en el sumari 18/98, amb els quals Otegi havia arribat al matí en un microbús a l'Audiència Nacional, juntament amb José Luis Elkoro i la seva lletrada. Els tres han declarat davant el tribunal que van participar en l'homenatge pel 25 aniversari de la mort de José Miguel Beñarán, en el que van qualificar com "un acte terrorista". Els testimonis han assegurat que el discurs d'Otegi va exalçar "la trajectòria política" d'"Argala" i va presentar "una proposta electoral". A més, van assegurar desconèixer si "Argala" va ser jutjat alguna vegada com a integrant d'ETA, malgrat reconèixer que "sí coneixien" que rebés una amnistia el 1978. També han comparegut com a testimonis tres periodistes que aleshores van cobrir l'acte dispensat a l'etarra Beñarán el 22 de desembre de 2003, dos membres del Cos Nacional de Policia i una regidora de l'Ajuntament d'Arrigorriaga.