Anar a la navegació principalAnar al contingut
Un estudi únic a Espanya pretén avaluar l'impacte real de les polítiques sanitàries (iStock/Tero Vesalainen)

Per què emmalaltim? Un estudi vol comprendre l'origen de les malalties per poder-les prevenir

L'estudi, en què participaran 24.000 catalans, pretén saber quins són els determinants que afecten la nostra salut per poder fer prevenció i avançar cap a una medicina cada cop més personalitzada
Mònica Bertran i Brancós
3 min

Hi ha preguntes simples, però tremendament ambicioses. Per què emmalaltim en seria una, i és precisament la que vol contestar l'estudi Impact, que es proposa seguir 200.000 persones a Espanya --24.000 a Catalunya-- durant 20 anys.

L'objectiu és saber quins són els determinants que afecten la nostra salut i, així, poder fer prevenció, avançar cap a una medicina cada cop més personalitzada i, per què no, també avaluar l'impacte real de les polítiques sanitàries.

És un projecte de l'Institut de Salut Carlos III, que depèn de Ministeri de Sanitat. A Catalunya, el coordina i el porta a la pràctica l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IdiapJGol) des dels CAP. Ja s'està contactant els possibles voluntaris que hi participaran, en sis punts concrets del país, perquè sigui representatiu de la població general, 70% urbana i 30% rural.


"A Espanya, aquest estudi és únic", explica Anna Berenguera Ossó, directora adjunta d'IdiapJGol i coinvestigadora de l'estudi Impact, "únic en el temps, pels 20 anys que se seguirà, per la quantitat de persones que hi participaran i per l'heterogeneïtat de la població".

Jaime Vidal Guillamet és el primer seleccionat de tot Catalunya i ja li han començat a fer proves de tota mena: "No em van haver de convèncer, de seguida vaig dir que sí, perquè tot el que sigui conèixer l'estat de salut de la població és millor per a tots."


Què se'ls farà als voluntaris?

Se'ls fan exploracions físiques, proves cardíaques, cognitives, de força, d'esforç, capacitat pulmonar o audició. Se'ls recullen mostres de sang, orina i ungles que, després de processar, es guardaran en un biobanc per tenir-hi accés en el futur i estudiar biomarcadors de malalties que, potser, ni tan sols existeixen avui.

Marina Esquerrà Parés és la coordinadora de l'estudi Impact a Catalunya:

Els farem les proves cada cinc anys. Això ens permetrà veure no només en quin estat de salut està la població ara, actualment, sinó també com evoluciona aquesta població, què ha canviat en cinc anys, en deu, en quinze i en vint.

Les dades són anònimes, però si es detecta algun paràmetre alterat i el voluntari hi ha donat el consentiment, el resultat es comunicarà al seu metge de família perquè el valori. Aquest és un altre dels incentius que tenen els participants, tal com reconeix el Jaime:

Estaré més controlat que mai, perquè et fan un seguit de proves que jo fins ara no m'havia fet mai.


Estudi clau per fer models predictius

Aquest tipus de recerca no és nou. Ja s'ha fet en països com el Regne Unit, França, Alemanya, Suècia, els Països Baixos o els Estats Units. Es coneix com a estudis de cohorts i són imprescindibles per fer models predictius, detectar indicadors clau o estudiar les desigualtats en salut, ja que també recullen informació socioeconòmica.

Tenir aquesta informació sobre la població pròpia té un gran valor científic "perquè depèn de cada fenotip, hi ha unes malalties que afecten més que unes altres, segons els condicionants de vida, ambientals o biològics", precisa Anna Berenguera Ossó.

A Catalunya, l'estudi ha engegat a Tarragona i les Terres de l'Ebre, seguirà a Sant Fost de Campsentelles i Manresa i, finalment, a Lleida i l'Hospitalet de Llobregat. En cinc anys, han de reclutar les 24.000 persones que seguiran durant els pròxims 20 anys.

Temes relacionats