Per què Figueres va registrar el rècord de temperatura: el garbí es va imposar a l'Empordà
Estava anunciat que aquest dimarts 18 de juliol hi hauria un nou episodi de temperatures extremes que podien superar els 40 graus a l'interior de Catalunya i comarques de Girona, però el que potser no s'esperava és que el màxim històric registrat mai al país s'assolís a la ciutat de Figueres.
Aquest fenomen, però, té una explicació, i és que a la capital de la tramuntana es va imposar el vent de garbí.
Segons el climatòleg i meteoròleg de Ràdio l'Escala, Sergi Corral, aquell dia hi va haver una entrada de vent de garbí, un vent de sud cap a nord que a partir del cap de Begur arriba des de terra, no des de mar.
Són aires que arriben ressecs, amb temperatura, i a mesura que van passant sobre terra ferma, se sobreescalfen i van perdent humitat.
Segons Corral, aquest és un fenomen meteorològic habitual de l'Empordà els mesos d'estiu. El que ha estat excepcional és que aquest fenomen hagi vingut amb una massa d'aire tan càlida en alçada.
Corral explica que aquesta massa a 1.500 metres tenia unes temperatures de 28 a 29 graus: "Això acompanyat del manteniment durant diverses hores d'aquest vent de garbí ha fet que s'assolissin aquests valors de rècord".
Un canvi en només tres hores
El que també va ser excepcional és que l'augment de temperatura va ser molt sobtat. En menys de tres hores, entre la una del migdia i les tres i deu, es va passar de 35 graus a 45,4.
Per l'expert, es deu al fet que el vent sec de garbí va irrompre de cop i la combinació amb la massa d'aire calent en alçada va provocar el salt de temperatura tan brusc.
Sergi Corral, que fa 12 anys que treballa com a meteoròleg a Ràdio l'Escala, explica que hi ha un gran desconeixement sobre les altes temperatures que a l'estiu registren municipis costaners de l'Alt Empordà precisament a causa de les garbinades.
"L'any passat, el 2022, al juliol, a l'Escala i a altres pobles de l'Alt Empordà vam tenir entre 13 i 15 dies de garbí, fet que va provocar que durant tots aquests dies se superessin els 30 °C de temperatura màxima", recorda.
El cap de Creus, un clima semidesèrtic
El fenomen meteorològic extrem que es va viure dimarts a l'Alt Empordà s'afegeix a una situació de manca de pluja a la comarca que es fa molt evident en espais naturals com el cap de Creus, on ja fa tres anys que pateixen un estrès hídric greu.
El director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, assegura que les pluges acumulades des del mes de gener "equivaldrien a les del que seria un clima estepari, semidesèrtic".
A aquestes alçades de l'any hauríem d'estar a 300, 400 litres per metre quadrat, i estem en menys de 100 en alguns punts del parc natural.
Per Feliu, és "una evidència del canvi climàtic, és una evidència que ha plogut molt poc i que les condicions estan empitjorant any rere any".
Segons el director del Parc, la vegetació del cap de Creus, tot i ser mediterrània i estar acostumada a estius secs, poca pluja i tramuntana forta, està patint molt per tants estius seguits d'estrès hídric.
