Rellotges de sol, un patrimoni que es resisteix a desaparèixer
A Catalunya, moltes cases conserven encara a les façanes rellotges de sol, però hi ha pocs professionals que sàpiguen com fer-los i restaurar-los. És un ofici en perill d'extinció.
La majoria de rellotges de sol hi són des de fa anys o segles. N'hi ha que es mantenen estoicament a les seves façanes, i continuen marcant les hores mentre hi hagi llum, molts d'altres no han resistit el pas del temps, i s'han acabat deteriorant alhora que els masos on dictaven la rutina diària.
El rellotge de sol és un element patrimonial i identitari sovint poc valorat que de mica en mica es va deixant perdre, tot i que a Catalunya hi ha un interès més gran per estudiar-los i conservar-los. També hi ha propietaris que encara ara opten per fer-ne de nous a les seves cases.
Restaurar un rellotge de sol
Nous rellotges de sol cobren vida amb la restauració de cases i façanes, com a Cal Tano de Campllong, que sempre n'han tingut. Han actualitzat el disseny que tenia el rellotge original per fer-lo més precís i marqui exactament les hores en funció del moment de l'any.
Però tant els càlculs per dibuixar-lo com la seva plasmació a la paret es fan amb els mètodes tradicionals. Com explica Xavier Calabuig, arquitecte tècnic i quadranter, es fan de la mateixa manera però tots surten diferent.
A cada lloc li correspon un tipus de rellotge diferent, cada paret està orientada de cara al sol d'una manera. El gnòmon ha der ser paral·lel a l'eix de la terra i després només hem de dibuixar les línies horàries.
David Mallorquí, conservador i restaurador, diu que fan servir la tècnica més antiga, el morter de calç pintat, esgrafiat: "Mentre el morter està en fresc s'agafen pigments naturals dissolts amb aigua i aleshores es pinta".
Quadranter, un ofici antic
Antigament, dissenyar rellotges de sol era un ofici especialitzat, el de quadranter. Però quan en una casa se'n dibuixava un, l'objectiu no era tan sols saber l'hora, sinó també marcar l'estatus de la família, que també escollia el lema que acostuma a rubricar el rellotge.
Xavier Calabuig diu que un rellotge de sol no el tenia qui volia, sinó qui podia, perquè s'havia de pagar.
Actualment hi ha pocs professionals especialitzats a fer rellotges de sol, un patrimoni que en molts casos s'ha deixat perdre per desinterès o per falta de protecció. Mallorquí creu que estan abandonats i que s'haurien de conservar i no deixar-los perdre.
Tot i així, l'interès de molts propietaris o la tasca de la Societat Catalana de Gnomònica, que estudia i ha inventariat aquest patrimoni, permeten que els rellotges de sol continuïn marcant el pas del temps.
