Persones altament sensibles: "Tota la vida he pensat que era dèbil; ara sé que no és així"

L'Eva i l'Àlex són PAS, és a dir, persones altament sensibles. Tots dos comparteixen que, des de sempre, s'han sentit diferents de la resta per viure el dia a dia amb emocions molt profundes. Per a ells, veure una notícia a les xarxes socials o envoltar-se de gent en un restaurant, entre moltes situacions quotidianes, els pot provocar un desajust emocional molt visible perquè reben tots els estímuls externs d'una manera molt intensa. Per això, moltes vegades no se senten compresos socialment. Entendre que tenen aquest tret del seu temperament els ha servit –diuen-, per acceptar-se i adquirir eines per poder gestionar-ho i compartir-ho.

Què vol dir ser PAS?

No es tracta d'un trastorn ni d'una malaltia, sinó un tret de la personalitat que és hereditari, amb igual proporció entre homes i dones.

Segons la psicòloga i experta en acompanyament de persones altament sensibles, Anna Romeu, qui el té respon, bàsicament, a quatre pilars bàsics: té una gran profunditat a l'hora de processar la informació; se sent sobreestimulat amb facilitat; té una alta emocionalitat i excés d'empatia; i una sensibilitat sensorial per captar matisos i subtileses.

També, sol ser un tret que es dona amb més freqüència en persones introvertides, que extravertides. "Apareix en un nombre tan elevat de gent, que per això no es pot considerar un trastorn", explica Romeu.

Moltes vegades s'ha percebut les persones altament sensibles com a éssers dèbils i fràgils perquè sembla que no sàpiguen afrontar allò que els està passant.

L'Eva ho explica així: "Tota la vida he sentit que era poc valenta i dèbil per sensible, ara sé que no és així, sinó més aviat al contrari."

Els experts insisteixen que són reaccions als estímuls de l'exterior, però que això no té res a veure amb la manera que té aquella persona de gestionar les seves emocions.

L'Àlex reclama respecte: "Hi ha molta gent que no hi creu i el primer que cal fer abans de jutjar és, si una persona et diu que és PAS, respectar aquell moment".

Els experts també puntualitzen que, "tot i que sí que és veritat que una persona altament sensible pot enfonsar-se més fàcilment, quan una cosa la fa feliç, no hi ha ningú més feliç que ella" i que això, poques vegades es té en compte.

Encara en estudi

El tret de l'alta sensibilitat fa poc més de 30 anys que s'investiga. La primera persona que ho va fer va ser la investigadora americana doctorada en Psicologia Elaine Aaron, malgrat que ara ja s'estan fent més estudis que, tot i que encara no han estat avalats científicament, indicarien que el tret es presenta en un 20% de la població mundial.

Que faci tan poc temps que s'estudia, "explica que no hi hagi encara una evidència". També, "el fet que no sigui una patologia sinó un tret de la personalitat, la qual cosa fa que sigui més difícil que hi hagi un interès per finançar noves investigacions".

Malgrat això, i segons els estudis realitzats fins ara, conèixer el tret pot ser molt útil en diversos àmbits, com el clínic.

Anna Romeu assegura que conèixer-lo li ha resultat molt útil per deixar de diagnosticar determinats trastorns i "despatologitzar" totes les persones que venien a la consulta amb símptomes de trastorns com l'ansietat o la depressió, i que en realitat eren reaccions excessives d'una persona altament sensible".

També creu que és important que es conegui en l'àmbit educatiu, tant a les escoles com els instituts, perquè "els nens altament sensibles que no creixen en entorns d'acceptació, tenen més facilitat per desenvolupar trastorns i malalties mentals en un futur". En canvi, si es fa aquest acompanyament des de les primeres etapes, "augmenta la seva capacitat de resiliència".

Com saber si soc PAS?

Si una persona reconeix en ella mateixa els quatre pilars indicatius d'alta sensibilitat és possible que ho sigui. Si, en canvi, només compleix alguns dels requisits, d'entrada, no s'hi consideraria, tot i que sempre ho ha d'avalar un especialista després de fer-ne una valoració en profunditat.

D'altra banda, un altre dels indicadors és el test d'autoidentificació dissenyat per la investigadora Elaine Aaron que no està avalat científicament, però que sí que recomanen les diverses Associacions de Persones Altament Sensibles a escala mundial, entre les quals també la que hi ha a Espanya i Catalunya.

Els experts també insisteixen que és important trobar espais de relació amb altres persones altament sensibles "perquè quan arribes a entendre que ets una persona PAS, necessites parlar-ne, viure-ho i compartir-ho".

Etiquetisme psicològic?

Que sigui un tret de la personalitat reconegut amb l'etiqueta "PAS" ha obert el debat de si, socialment, vivim un excés d'etiquetisme psicològic.

Segons Romeu, aquesta és la nomenclatura popular, però en molts estudis científics fins i tot es fa referència al tret amb un altre nom totalment diferent. Per tant, "el que és rellevant és conèixer què amaguen les sigles, entendre i visibilitzar què existeix aquest tret del temperament".

Per a l'Eva i l'Àlex, dir que són PAS no els molesta perquè a ells els ha ajudat a poder comprendre i acceptar aquesta emocionalitat intensa, i creuen que pot ajudar a fer-ho més visible socialment, però sí que reconeixen que hi ha persones altament sensibles a qui no els agrada sentir-se etiquetades.