Professors i alumnes, autodidactes de les tecnologies digitals
Mentre administracions i centres educatius es posen d'acord en la manera més adient per formar en la Societat de la Informació, docents i alumnes s'estan convertint en autodidactes de l'ús de les tecnologies digitals. La sessió dedicada a l'ensenyament del BDigital Global Congress ha deixat clar que encara queda molt a fer i per debatre.
4 min
"No hi ha una societat de la informació sense educació tecnològica i no hi pot haver educació tecnològica sense una societat de la informació en marxa", d'aquesta manera ha començat a parlar l'Ismael Peña, professor de la UOC, en la sessió del BDigital Global Congress dedicada al terreny educatiu i titulada, polèmicament: "El professor analògic versus alumnes digitals". Durant la sessió s'han ressenyat els resultats del darrer Informe PISA (2006), que situa a l'educació a Espanya i les infraestructures tecnològiques en una posició deficient respecte als anys que ja fa que s'està defensant un canvi de paradigma en la manera d'ensenyar.
Peña ha explicat que els alumnes sí que fa un ús de les tecnologies digitals, "la llàstima és que ho fan fora de classe i això es tradueix en blogs d'alumnes. A l'altra banda, els docents, de manera autodidàctica, també estant coneixent internet però fora de les aules". Aulablog, una pàgina web plena de recursos, fòrums de debats, eines de blogs i notícies relacionades amb l'educació i les tecnologies és un bon exemple del que ha comentat Ismael Peña.
En aquest sentit és destacable el comentari que ha fet Jordi Vivancos, cap de Servei de Tecnologia Educativa de la Generalitat de Catalunya, per posar fi al mite de la ràtio de màquines per centre educatiu, argument freqüent dels polítics i les administracions públiques durant els últims deu anys a l'hora d'aplicar mesures per entrar en la societat de la informació. "De res serveix tenir molts ordinadors en una escola si no ens preocupem de com els faran servir els alumnes". Des del departament que coordina Vivancos -i en la línia col·laborativa del Web 2.0 on tothom és creador i consumidor d'informació- es va posar en marxa la Marató Viquipèdia (2007), en què els alumnes i professors van crear noves entrades a partir dels temes que tracten a classe. "Enguany, amb motiu del Dia d'Internet hem fet la Xtec Ràdio, en què seixanta escoles han emès programes de ràdio per internet en format MP3 per ser descarregat des de la xarxa".
Llibres de text o materials formatius digitals?
Antoni Zabala, director de l'editorial Graó especialitzada en el sector educatiu, ha deixat clar que encara hi ha la necessitat del llibre de text i que "només estarem en la societat de la informació si les tecnologies s'adapten a les necessitats dels docents i no a l'inrevés". També ha reclamat que les empreses catalanes entrin al clúster de Barcelona per fer programari educatiu que pugui conviure amb el llibre de text.
Per acabar, Manuel de la Fuente, president l'Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, ha presentat un informe molt aclaridor que mostrava la realitat a les aules: els punts forts són que el professorat s'ha convertit en autodidacte, que valoren els nous entorns d'aprenentatge com Moodle (una plataforma d'e-learning) i que han creat blogs, pàgines webs i un banc de recursos amb més de 900 enllaços que els serveix per col·laborar en la distància; l'altra cara de la realitat és que "els professors no tenim temps per a l'autoaprenentatge, no hi ha materials didàctics innovadors i encara hi ha escletxes entre el professorat que s'ha adaptat a les tecnologies digitals i el que no". De La Fuente ha demanat explícitament "més ordinadors a les escoles (malgrat els polítics diguin que n'hi ha molts), més tècnics que els puguin mantenir, més propostes didàctiques i més formació per al professorat".
De la sessió se'n pot concloure que el terme "escletxa digital" en el terreny educatiu encara planejarà uns quants anys més fins que es posi més ordre, consens i recursos a un sector d'extrema importància per a la societat del futur. Mentrestant, i com ha dit una persona del públic, "el millor és que docents i alumnes estan sent autodidactes i, d'alguna manera, avancem".
Peña ha explicat que els alumnes sí que fa un ús de les tecnologies digitals, "la llàstima és que ho fan fora de classe i això es tradueix en blogs d'alumnes. A l'altra banda, els docents, de manera autodidàctica, també estant coneixent internet però fora de les aules". Aulablog, una pàgina web plena de recursos, fòrums de debats, eines de blogs i notícies relacionades amb l'educació i les tecnologies és un bon exemple del que ha comentat Ismael Peña.
En aquest sentit és destacable el comentari que ha fet Jordi Vivancos, cap de Servei de Tecnologia Educativa de la Generalitat de Catalunya, per posar fi al mite de la ràtio de màquines per centre educatiu, argument freqüent dels polítics i les administracions públiques durant els últims deu anys a l'hora d'aplicar mesures per entrar en la societat de la informació. "De res serveix tenir molts ordinadors en una escola si no ens preocupem de com els faran servir els alumnes". Des del departament que coordina Vivancos -i en la línia col·laborativa del Web 2.0 on tothom és creador i consumidor d'informació- es va posar en marxa la Marató Viquipèdia (2007), en què els alumnes i professors van crear noves entrades a partir dels temes que tracten a classe. "Enguany, amb motiu del Dia d'Internet hem fet la Xtec Ràdio, en què seixanta escoles han emès programes de ràdio per internet en format MP3 per ser descarregat des de la xarxa".
Llibres de text o materials formatius digitals?
Antoni Zabala, director de l'editorial Graó especialitzada en el sector educatiu, ha deixat clar que encara hi ha la necessitat del llibre de text i que "només estarem en la societat de la informació si les tecnologies s'adapten a les necessitats dels docents i no a l'inrevés". També ha reclamat que les empreses catalanes entrin al clúster de Barcelona per fer programari educatiu que pugui conviure amb el llibre de text.
Per acabar, Manuel de la Fuente, president l'Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, ha presentat un informe molt aclaridor que mostrava la realitat a les aules: els punts forts són que el professorat s'ha convertit en autodidacte, que valoren els nous entorns d'aprenentatge com Moodle (una plataforma d'e-learning) i que han creat blogs, pàgines webs i un banc de recursos amb més de 900 enllaços que els serveix per col·laborar en la distància; l'altra cara de la realitat és que "els professors no tenim temps per a l'autoaprenentatge, no hi ha materials didàctics innovadors i encara hi ha escletxes entre el professorat que s'ha adaptat a les tecnologies digitals i el que no". De La Fuente ha demanat explícitament "més ordinadors a les escoles (malgrat els polítics diguin que n'hi ha molts), més tècnics que els puguin mantenir, més propostes didàctiques i més formació per al professorat".
De la sessió se'n pot concloure que el terme "escletxa digital" en el terreny educatiu encara planejarà uns quants anys més fins que es posi més ordre, consens i recursos a un sector d'extrema importància per a la societat del futur. Mentrestant, i com ha dit una persona del públic, "el millor és que docents i alumnes estan sent autodidactes i, d'alguna manera, avancem".
