PSC, CiU i PPC aposten pel "sí" per impulsar la UE, mentre que per ERC i ICV és un pas enrere
Els líders del PSC, CiU i el PPC han argumentat en el debat televisiu del programa "Àgora" del 33 el seu suport al tractat europeu en considerar-lo, malgrat ser millorable, un "pas endavant", mentre que els d'ERC i ICV han justificat el seu "no" perquè creuen que és un retrocés per a Catalunya i per al progrés social. Els "principals espases" de la política catalana, José Montilla (PSC), Artur Mas (CiU), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Josep Piqué (PPC) i Joan Saura (ICV), han protagonitzat un debat centrat en el paper del català en el tractat, en la política exterior comuna i en les polítiques socials de la UE.
2 min
Els representants dels principals partits catalans han explicat des del programa "Àgora" del 33 per què el "sí" o el "no" de les seves formacions al tractat de la Unió Europea que han de dotar els 25 de la primera Constitució des de la seva fundació. Un a un, en una primera ronda de paraula, han exposat la motivació del seu vot el dia 20. José Montilla ha justificat el "sí" del PSC per l'europeisme de Catalunya i com un pas més en la construcció d'Europa. En aquest sentit, Artur Mas ha explicat el "sí" crític de Convergència i Unió i l'ha justificat pels avenços pel que fa a la llengua i la representació de Catalunya. Josep-Lluís Carod-Rovira, en canvi, ha insistit que diumenge no es votarà el sentiment europeista, sinó un text insuficient. Per la seva banda, Josep Piqué ha justificat el "sí" del Partit Popular per convicció i realisme polític. Joan Saura, en nom d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa ha recordat el seu "no" pels dèficits socials i democràtics de la Constitució. El debat posterior ha estat especialment viu pel que fa a la presència del català i Catalunya a Europa, i la fricció ha estat especialment animada entre Artur Mas i Josep-LLuís Carod-Rovira. El debat ha tractat també altres qüestions, com la política social, els equilibris de representació dins de la Unió i les polítiques exterior i de defensa.
