Què és l'"economia d'impacte": valorar les empreses més enllà dels beneficis
L'economia d'impacte vol aconseguir que el retorn social i mediambiental de les empreses formi part de l'ADN de les companyies. Que les inversions financeres es facin amb aquests criteris. I que s'ampliïn els criteris a l'hora de dictaminar si una empresa va bé o no.
Fins ara, la principal prioritat ha estat guanyar diners i que els comptes surtin bé a la foto del compte de resultats. Però aquest moviment defensa que es vagi més enllà.
La Fageda, un exemple
Casos com el del grup La Fageda són un exemple d'economia d'impacte, d'un negoci que no es mesura només amb facturació, vendes i resultats.
Entre les seves fites, destaca que és la quarta empresa de la Garrotxa que genera més llocs de treball, amb programes per a persones en risc d'exclusió social, té prop d'un 40% de dones a la direcció, i intenta reduir l'impacte mediambiental negatiu al Parc Natural de la zona volcànica.
El compte de resultats, doncs, ja no és només l'única carta de presentació de molts negocis.
Objectius i prioritats
Aquests altres paràmetres són els que vol posar en valor l'economia d'impacte, la que promou que les empreses han de resoldre reptes de la societat, en medi ambient i governança, sense oblidar que també han de guanyar diners.
Ho té molt clar Clara Navarro, cofundadora de la Fundació Ship2B, dedicada a fomentar i accelerar l'economia d'impacte: "El problema que hem tingut és que en els últims anys hem posat al davant guanyar diners i que aquests diners vagin als accionistes com a objectiu primer de les empreses".
"Amb ànim de lucre o sense" afegeix, "l'empresa ha de poder guanyar diners, perquè si no no és sostenible en el temps, i no pot fer la seva activitat".
Els experts reclamen un canvi sistèmic
A Barcelona s'ha organitzat l'Impact Fòrum i els experts que hi han intervingut no tenen cap dubte: cal un canvi radical per tirar-ho endavant. I la clau del canvi implicaria incloure altres criteris a l'hora d'avaluar la bona salut de l'economia, que ara mesurem amb el PIB, i de les empreses, que s'analitza amb el compte de resultats.
Navarro és una de les veus que reclama obrir el ventall de criteris: "Estem comptant retorn econòmic i financer però no estem comptant els beneficis o perjudicis socials i ambientals que l'empresa crea".
"Al final dues empreses que han guanyat els mateixos diners podrien tenir un valor molt diferent perquè una hagi estat més respectuosa amb els treballadors o el mediambient que l'altra", rebla.
Què fan les empreses cotitzades?
Per ara, les grans empreses, també les cotitzades, centren aquests esforços en els departaments de Responsabilitat Social Corporativa. Hi ha qui ho considera el conegut com a "greenwashing": fer accions favorables al medi ambient però que la resta del negoci segueixi fent les pràctiques habituals.
Però els experts en economia d'impacte reclamen que no es "demonitzi ningú", que tots els passos són importants, per petits que siguin.
El paper de les administracions
A banda de les empreses privades, des del sector públic també es fan passos en aquesta direcció. A l'Institut del Banc Europeu d'Inversió s'encarreguen de donar beques i ajudes amb finalitats educatives i socials.
I per avaluar quin impacte tenen i si els diners que inverteixen compleixen amb els criteris socials que els mouen, estan confeccionant un catàleg propi per mesurar el retorn de les seves inversions: "A quines comunitats ens dirigim, quants estudiants han pogut tenir accés al coneixement d'inversió d'impacte, quants emprenedors socials es poden beneficiar de les eines disponibles..." són alguns dels paràmetres que enumera Minerva Elias, de l'EIB Institute.
