Què és un "banc dolent" i com funciona?
La creació del "banc dolent" hauria de ser el mecanisme que torni la banca a la seva funció bàsica: ser un vehicle de finançament per a l'activitat econòmica. Per això, es busca buidar-la dels actius heretats de la bombolla immobiliària.
Redacció
2 min
El "banc dolent" hauria de ser el mecanisme que torni la banca a la seva funció bàsica: ser un vehicle de finançament per a l'activitat econòmica. I per això, es busca buidar-la dels actius heretats de la bombolla immobiliària.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors calcula que la banca espanyola té 225.000 milions d'euros enfangats en la construcció. Una tercera part corresponen a les quatre entitats amb més problemes, i que l'Estat ja ha intervingut.
Bankia, Nova Caixa Galícia, Catalunya Caixa i el Banc de València seran les entitats que, per mandat europeu a canvi del rescat, hauran de traspassar segur els seus actius immobiliaris tòxics al "banc dolent". La resta d'entitats podran decidir voluntàriament què fan amb aquests actius.
La clau és per quin valor es traspassarà a aquesta societat de gestió d'actius, és a dir, al banc dolent, el "totxo" tòxic. Aquests actius tòxics inclouen terrenys, edificis i pisos, però també crèdits a promotors o constructors i hipoteques impagades. El "banc dolent" després intentarà buscar compradors per a tots aquests actius.
El preu de venda vindrà marcat pel que n'hagi pagat el "banc dolent", i condicionarà el futur del mercat immobiliari i que l'Estat recuperi o no la inversió.
Segons ha explicat Alfonso García Mora, d'Analistes Financers Internacionals, "un problema seria que podria generar dèficit perquè si el principal accionista del "banc dolent" és l'Estat i has transferit l'actiu a un preu molt alt i l'has de transferir a un preu molt baix, evidentment aquesta diferència de preu tindria un impacte en els comptes públics".
El valor que es donarà amb aquests actius tòxics s'aclarirà en les properes setmanes.
A Irlanda, per exemple, dos anys després de la creació del seu "banc dolent", estan enderrocant edificis sense acabar, impossibles de vendre. Però, en canvi, per primer cop han obtingut relatius beneficis amb el NAMA -el seu "banc dolent". De moment ja han guanyat 200 milions d'euros després -això sí- d'haver-ne invertit 32.000 en la compra de "totxo" tòxic.
A Bèlgica i a Alemanya els "bancs dolents" ja són rendibles.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors calcula que la banca espanyola té 225.000 milions d'euros enfangats en la construcció. Una tercera part corresponen a les quatre entitats amb més problemes, i que l'Estat ja ha intervingut.
Bankia, Nova Caixa Galícia, Catalunya Caixa i el Banc de València seran les entitats que, per mandat europeu a canvi del rescat, hauran de traspassar segur els seus actius immobiliaris tòxics al "banc dolent". La resta d'entitats podran decidir voluntàriament què fan amb aquests actius.
La clau és per quin valor es traspassarà a aquesta societat de gestió d'actius, és a dir, al banc dolent, el "totxo" tòxic. Aquests actius tòxics inclouen terrenys, edificis i pisos, però també crèdits a promotors o constructors i hipoteques impagades. El "banc dolent" després intentarà buscar compradors per a tots aquests actius.
El preu de venda vindrà marcat pel que n'hagi pagat el "banc dolent", i condicionarà el futur del mercat immobiliari i que l'Estat recuperi o no la inversió.
Segons ha explicat Alfonso García Mora, d'Analistes Financers Internacionals, "un problema seria que podria generar dèficit perquè si el principal accionista del "banc dolent" és l'Estat i has transferit l'actiu a un preu molt alt i l'has de transferir a un preu molt baix, evidentment aquesta diferència de preu tindria un impacte en els comptes públics".
El valor que es donarà amb aquests actius tòxics s'aclarirà en les properes setmanes.
A Irlanda, per exemple, dos anys després de la creació del seu "banc dolent", estan enderrocant edificis sense acabar, impossibles de vendre. Però, en canvi, per primer cop han obtingut relatius beneficis amb el NAMA -el seu "banc dolent". De moment ja han guanyat 200 milions d'euros després -això sí- d'haver-ne invertit 32.000 en la compra de "totxo" tòxic.
A Bèlgica i a Alemanya els "bancs dolents" ja són rendibles.
