Resolen un missatge encriptat amagat en una butxaca secreta d'un vestit del segle XIX
Un vestit de seda de l'època victoriana adquirit per una col·leccionista en una botiga d'antiguitats de l'estat de Maine, als Estats Units, ha fet anar de corcoll experts i aficionats a desxifrar missatges encriptats d'arreu del món.
I és que poc després de comprar el vestit, ara fa deu anys, Sara Rivers-Cofield va descobrir, en una butxaca secreta, dos papers arrugats amb llistes de paraules aparentment aleatòries, com ara "Grub wrongful hug duck fagan each" o "Calgarry Cuba Unguard confute duck fagan egypt". A més, el vestit duia cosida una etiqueta amb un nom escrit a mà: Bennett.
Tot plegat va deixar ben encuriosida la compradora. Què volia dir, tot allò? I per què aquelles notes estaven guardades en un amagatall súper secret?
La dona no va trigar a compartir la seva troballa a la xarxa. Va publicar un blog amb fotografies del vestit i els misteriosos papers i va convidar a tothom a aportar possibles pistes:
El poso aquí per si hi ha algun prodigi de la descodificació que busca un projecte.
La seva crida va obtenir desenes de respostes d'estudiosos i curiosos. Diverses teories sobre l'anomenat "criptograma del vestit de seda" van començar a córrer, però cap amb gaire fonament. Podia ser una carta d'amor? Eren les mides del vestit? Feien referència a codis de la guerra civil? Bennet potser era un espia?
A poc a poc, es va anar convertint en un dels missatges xifrats sense resoldre més comentats pels especialistes d'arreu. Però passaven els anys i ningú aconseguia resoldre l'enigmàtic llistat.
Un investigador canadenc va desxifrar el significat
Wayne Chan, un investigador de la Universitat de Manitoba, al Canadà, aficionat a desxifrar i resoldre codis en el seu temps lliure, es va fixar en el que hi havia escrit a la nota l'estiu del 2018. Chan va buscar llavors en més de 170 llibres de codis, però cap no li donava cap indici que l'ajudés a saber per on estirar el fil.
Vaig treballar-hi durant uns mesos, però no vaig arribar enlloc. Ho vaig deixar de banda i no m'ho vaig tornar a mirar.
Chan, però, va reprendre la recerca i va començar a investigar l'era del telègraf, inclosos els codis meteorològics utilitzats a l'Amèrica del Nord en aquella època. I ara fa unes setmanes va encertar la direcció de la seva investigació: va descobrir que els missatges codificats eren, de fet, un informe meteorològic. I no estava xifrat per secretisme, sinó perquè el codi permetia als "homes del temps" escurçar els informes meteorològics detallats en poques paraules.
A finals del segle XIX, els codis telegràfics es feien servir per dos motius principals: per economitzar o per enviar informació secreta.
Aquest codi en particular no estava pensat per amagar res. Com que els telegrames es cobraven per paraula, volien escurçar o comprimir un informe metereològic en el mínim de paraules possibles per estalviar costos.
A l'era del telègraf, aquesta taquigrafia era més barata que enviar un gran lot de paraules i lectures de temperatura. Cada paraula representava variables meteorològiques com la temperatura, la velocitat del vent i la pressió baromètrica en un lloc i hora del dia concrets.
Per exemple, la línia de paraules "Bismark Omit leafage buck bank" conté detalls molt específics: "Bismark" fa referència al lloc on es va gravar, a l'estació de Bismarck, a l'actual Dakota del Nord; "Omit" significava que la temperatura de l'aire era de 13,3 ºC i la pressió baromètrica era de 0,08 polzades de mercuri; "Leafage" es referia a un punt de rosada de 0 ºC observat a les 10 pm; "buck" indicava que no hi havia precipitacions, i "bank" significava una velocitat del vent de 19,3 Km/h i una posta de sol clara.
En aquella època, totes les estacions meteorològiques havien d'enviar els seus informes per telègraf a una oficina central de Washington. I Chan va descobrir que els missatges codificats utilitzaven un codi meteorològic telegràfic del segle XIX utilitzat per l'exèrcit nord-americà.
Tot i no estar segur del perquè de la tria d'aquestes paraules concretes, Chan va trobar un llibre de codis meteorològics i va aconseguir desxifrar el seu significat, fins i tot el dia exacte de l'informe, amb l'ajuda de la National Oceanic and Atmospheric Administration, que li va proporcionar mapes meteorològics antics.
Amb tot plegat va determinar la data precisa de les observacions meteorològiques a la nota codificada: el 27 de maig del 1888.
Encara no està clar, però, qui era Bennett i per què tenia els codis meteorològics amagats en una butxaca secreta. Però de moment, tant Wayne Chan com Sara Rivers-Cofield estan més que satisfets que s'hagi pogut resoldre el principal misteri del vestit d'època.
