Richard Thaler, Nobel d'Economia 2017 pels seus estudis d'economia conductual
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha anunciat aquest dilluns el guanyador del Premi Nobel d'Economia d'aquest any: és l'economista nord-americà Richard H. Thaler, que ha destacat en les seves aportacions a la comprensió de la psicologia de l'economia en el camp de l'anomenada economia conductual:
"Comptabilitat mental"
Segons l'Acadèmia Sueca, Thaler ha mostrat amb els seus treballs els límits de la racionalitat i de les preferències socials en economia, que "afecten sistemàticament les decisions individuals i les orientacions dels mercats". Thaler ho ha fet amb aportacions com el concepte de "comptabilitat mental", segons el qual:
Els individus simplifiquen la presa de decisions financeres creant apartats separats en els seus caps, centrant-se en l'impacte de cada decisió individual en lloc de l'efecte global.
Segons l'Acadèmia un altre concepte clau de Thaler és el de l'"aversió a la despossessió", que mostra com "l'aversió a la pèrdua pot explicar per què els individus donen més valor a una cosa si la posseeixen que no pas si no la tenen".
"Arquitectura de les decisions"
En un llibre escrit el 2008 juntament amb Cass Sunstein i titulat "Una empenteta. Millorant decisions en salut, riquesa i felicitat", Thaler va encunyar un altre concepte, el de l'"arquitectura de les decisions". És un concepte que analitza com les persones ens enfrontem a les decisions importants, i com la manera com se'ns presenten les diferents opcions determina les eleccions que fem:
Sovint, les persones prenem decisions equivocades, i mirem enrere amb malestar. Ho fem perquè, com a éssers humans, tots som susceptibles de ser víctimes d'una àmplia gamma de prejudicis rutinaris que poden generar una sèrie de vergonyoses equivocacions en educació, finances personals, atenció sanitària, hipoteques i targetes de crèdit, felicitat i fins i tot el mateix planeta.
En aquest llibre aquests dos autors, que van assessorar l'administració Obama, van posar en marxa el que s'ha anomenat "filosofia Nudge" -"cop de colze", o "empenteta"-, que vol orientar les polítiques públiques per ajudar els individus a prendre decisions més encertades.
Col·laborador d'un altre Premi Nobel
Economista i professor a l'escola de negocis Booth School of Business de Chicago, Thaler es va fer famós a finals de la dècada dels anys 80 amb els articles que publicava al "Journal of Economic Perspectives", en què analitzava casos de conducta econòmica que contradeien les teories que llavors la microeconomia donava per bones.
Un col·laborador seu, el psicòleg Daniel Kahneman, que el 2002 ja va guanyar aquest mateix premi, va dir que el mèrit dels treballs pels quals l'acadèmia sueca el va premiar llavors era més de Thaler que no pas seu.
El sisè Premi Nobel
El Premi Nobel d'Economia es va concedir per primera vegada el 1969 i és l'únic que no va instituir Alfred Nobel. L'inventor i magnat suec va ordenar en el seu testament la creació de cinc premis anuals en els camps de la física, la química, la medicina, la literatura i la pau, que es van començar a atorgar el 1901. El 1968 el Banc Nacional de Suècia va promoure que s'hi afegís un sisè premi, el d'Economia, el primer dels quals es va atorgar l'any següent.
