150 publicacions
Segon dia de les defenses dels acusats, al judici
Segon i últim dia en què les defenses presenten els seus informes finals en el judici del procés. Aquest dimecres és el torn Marina Roig, en defensa de Jordi Cuixart, que compareix després que aquest dimarts va demanar ajornar-ho per una indisposició.
També s'exposaran els informes relatius a Dolors Bassa i a Carme Forcadell, que exposarà la lletrada Olga Arderiu, i declararan els advocats defensors de Meritxell Borràs i Santi Vila.
Tots ells tenen una hora per exposar els seus al·legats, excepte la defensa de Borràs, ja que ha donat 15 minuts a Xavier Melero, defensa de Joaquim Forn, i a la de Vila, a la qual ha donat 10 minuts.
Després, els dotze processats tindran dret a un torn d'última paraula, al voltant d'uns quinze minuts cadascun. No se sap, però, si serà aquest dimecres o dijous al matí.
Masvidal: "Forn està content de tornar a l'Ajuntament"
La parella de Joaquim Forn, Laura Masvidal, ha explicat a "Els matins" que Forn està "molt content de tornar a l'Ajuntament de Barcelona i prendre possessió com a regidor".Presos i preses arriben al Suprem
Els líders independentistes podria ser l'últim dia de judici que fan el trajecte des de les presons de Soto del Real i Alcalà Meco cap al Suprem, després de 4 mesos i 52 sessions.
Aragonès, al Suprem
"Si la sentència no és absolutòria, batallarem a Europa", ha dit Pere Aragonès a l'entrada del Tribunal Suprem, on assisteix a la que podria ser la darrera sessió del judici del Suprem. El vicepresident del govern demana l'absolució dels líders independentistes.Comença la que podria ser l'última sessió del judici
Manuel Marchena, president del Tribunal Suprem, obre la sessió 52 del judici del procés. Aquest dimecres és el segon i últim dia en què les defenses presenten els seus informes finals. Després dels advocats, els dotze processats tindran dret a un torn d'última paraula, al voltant d'uns quinze minuts cadascun.
Marina Roig presenta les seves conclusions
L'advocada de Jordi Cuixart compareix la primera per exposar el seu informe. Aquest dimarts va demanar ajornar-ho per una indisposició.
Marina Roig torna a parlar del dret penal de l'enemic
Marina Roig comença la seva intervenció dient que es vol aplicar el "dret penal de l'enemic", és a dir, sense respectar els drets fonamentals dels acusats, com si no en tinguessin. Ahir, Andreu Van den Eynde ja va utilitzar aquest concepte.Exercici de drets fonamentals
Marina Roig exposa que es tracta de defensar drets fonamentals com el dret de reunió i la llibertat d'expressió. Assegura que "l'acusació contra Jordi Cuixart es basa en la mobilització ciutadana" i que el relat dels fets no s'ajusta a la realitat ni a les proves presentades. "S'ha volgut fer encaixar l'acusació als delictes imputats a Cuixart", afirma Roig.Dret a reunió i associació
L'advocada de Cuixart diu que hi ha un intent de privar el seu acusat d'un dret fonamental com el dret a reunió. Fa una exposició del que és el dret de reunió en el marc jurídic. En aquest sentit, Roig afirma que "les mobilitzacions que hi ha hagut a Catalunya en defensa del dret d'autodeterminació s'emparen en els drets fonamentals de les persones" i critica que les "les acusacions no entenen prou bé el dret fonamental de reunió".No hi ha democràcia sense participació ciutadana
Marina Roig fa una defensa del dreta de reunió i assegura "no hi ha Constitució sense democràcia, no hi ha democràcia sense participació dels ciutadans i no hi ha participació col·lectiva sense les condicions materials que la facin possible". Manté que en el curs de la història les manifestacions han estat crucials per criticar la repressió i exigir als governs democràtics que es comportin de manera responsable i afirma que la Constitució espanyola no s'entendria sense les mobilitzacions dels anys 70.
Roig retreu a les acusacions que entenen el dret de manifestació i de reunió com una amenaça o un desafiament a l'autoritat:El terme 'manifestar-se' comporta dissentiment, oposició, resposta o reacció. No obstant això, en comptes de veure en les manifestacions un element legítim de la societat democràtica, determinats poders de l'Estat les aborden com si fossin una amenaça, una cosa que ha de ser controlada, descoratjada o suprimida a través de la legislació, de les polítiques, de la pràctica i, el que és més greu, del dret penal. L'acusació dirigida contra Jordi Cuixart és d'aquesta concepció de la manifestació i la mobilització ciutadana com a amenaça És un intent de reprimir aquest dret fonamental.
