Sela, la petita Petra, permet documentar com gestionaven l'aigua fa 3.000 anys
Els habitatges estan excavats a la roca i hi ha un centenar d'estructures vinculades a la gestió col·lectiva de l'aigua
Sela és a les escarpades muntanyes de Tafila, a uns 50 km al nord de Petra. A Sela, també se l'anomenada la "petita Petra" perquè també està excavada a la roca com aquest cèlebre jaciment.
Les troballes de superfície, al cim del promontori, indiquen una ocupació llarga i potser continuada entre el Bronze Antic (finals del III mil·lenni aC) i l'època Nabatea i Romana (s. II aC-s II dC).
Excavada a la roca
Els habitatges van ser excavats a la roca, a les parets i al cim de la muntanya, en una localització de gran importància estratègica.
Els primers treballs han tingut com a objectiu delimitar el jaciment i identificar les diferents àrees d'ocupació. Fins ara s'havia documentat una presència important de material ceràmic, lític i metàl·lic, així com diverses estructures excavades a la roca de diferent tamany i morfologia.
Gestió de l'aigua
Però un dels objectius fonamentals d'aquest projecte és l'estudi de les estructures de gestió (transport, emmagatzematge, consum...) de l'aigua al jaciment.
S'han trobat cisternes, canals, pous, així com restes de recipients ceràmics de grans dimensions vinculats amb l'emmagatzematge i el transport de l'aigua. Aquest tipus d'estructures són de gran rellevància.
El que volen els arqueòlegs és situar totes aquestes troballes, més de 100, en el marc general del jaciment i relacionar-les amb la cronologia de les diferents etapes d'ocupació de Sela. Totes les cisternes o dipòsits d'aigua de la població estan excavats en la pedra calcària. Les formes i les mides varien, així com el nivell de sofisticació.
Alguns d'aquests dipòsits estaven revestits amb morters aparentment hidràulics i també cal destacar una presa que es va construir en la riera que abastia d'aigua la muntanya.
Un projecte de la Universitat de Barcelona
El projecte arqueològic de Sela el porta a terme la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Departament d'Antiguitats de Jordània. Hi treballa un equip interdisciplinari d'especialistes, tant de la UB com altres institucions dirigits per la professora de la Universitat de Barcelona Rocío Da Riva.
