Terres rares i materials crítics, què ofereix Ucraïna a canvi del suport dels Estats Units?

L'acord per a l'explotació de recursos minerals ucraïnesos que els Estats Units ha signat amb Ucraïna no és el pagament que reclamava Trump pels milions que l'administració nord-americana ha destinat a donar suport militar a Kíiv.

Trump ha aconseguit, a canvi de les inversions per a la reconstrucció del país, un accés preferent a l'explotació de materials crítics, incloses terres rares, essencials per a indústries com la defensa, l'alta tecnologia, l'aeroespacial i l'energia verda.

Les reserves de terres rares i altres materials crítics o estratègics a Ucraïna són el 5% mundial, segons un informe de les Nacions Unides. Actualment, la Xina té el monopoli mundial d'aquests materials imprescindibles.

Per tant, Trump no només cobeja l'explotació de matèries primeres per a la seva indústria, sinó el fet de no dependre del gegant asiàtic, el seu màxim rival econòmic.

Terres rares i materials crítics

Els materials crítics són minerals i metalls essencials per a les tecnologies de les indústries energètica, aeroespacial, electrònica i de defensa a causa de les seves propietats úniques.

Es consideren materials crítics o estratègics en funció de la importància econòmica quan són escassos, i es concentren en pocs països dels quals en depenen les importacions. O, si són abundants, hi ha un interès estratègic dels països de dominar-ne el subministrament mundial.

Aquests criteris canvien en funció de les necessitats i la disponibilitat, i per això avui dia també estan associats a la tecnologia necessària per a la transició energètica.

Això es pot aplicar a països amb reserves importants com Ucraïna que, a més, viu en una situació geopolítica complicada per la guerra. A més, l'acord entre els EUA i Ucraïna també inclou afavorir inversions occidentals en projectes ucraïnesos d'aquests materials, però també carbó, petroli i gas.

El Servei Geològic dels Estats Units considera 50 minerals que són crítics, que inclouen terres rares. Les terres rares són un grup de 17 elements metàl·lics que es consideren crítics per les seves propietats. Malgrat el nom, són relativament comuns i abundants, però el que els fa rars és la dificultat i el cost de la seva extracció.

El món modern depèn d'aquests materials

El 29% de la demanda mundial de terres rares, segons un informe de l'Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible pel Fòrum intergovernamental de mineria, s'utilitzen en la fabricació d'imants permanents per a vehicles elèctrics, telèfons mòbils, sistemes de míssils i altres aparells electrònics.

Segons dades de la UE, el 100% de les terres rares usades en els imants permanents a tot el món, es refinen a la Xina, i no hi ha substituts viables.

Altres minerals crítics com el liti, el cobalt i el níquel són imprescindibles per a la fabricació de bateries, i el silici és la matèria primera per als semiconductors. El 63% del cobalt mundial s'extreu a la República Democràtica del Congo i el 60% es refina a la Xina, segons les mateixes fonts.

L'energia eòlica i solar utilitza més de 10 minerals crítics diferents i un vehicle elèctric en necessita més de 8. Es necessiten uns 42 minerals crítics --entre els quals terres rares-- per fabricar dispositius digitals. I també són essencials en el sector de la salut i la medicina (investigació, tractaments contra el càncer, radioteràpia, raigs X, o ressonàncies magnètiques o TAC).

Es consideren materials "crítics", perquè la indústria en depèn cada cop més. De fet, s'espera que la demanda d'aquests elements es quintupliqui l'any 2030, segons les previsions de la Unió Europea.

Segons un informe de l'ONU sobre terres rares i materials estratègics a Ucraïna, el 2030 es triplicarà la necessitat de coure, liti, níquel, cobalt i altres materials per a la transició energètica. A més, s'espera que els pròxims 20 anys augmenti un 40% la demanda de coure i terres rares, un 60 i un 70% la de níquel i cobalt, i gairebé el 90% la de liti.

Quins recursos naturals té Ucraïna en materials crítics?

Ucraïna té dipòsits de 22 dels 34 minerals identificats per la Unió Europea com a crítics, que inclouen materials industrials i de construcció, ferroaliatges, metalls preciosos i no ferrosos, i alguns elements de terres rares.

Segons l'Institut de Geologia d'Ucraïna, el país té terres rares com el lantà i el ceri, utilitzats en televisors i il·luminació; el neodimi, que s'usa en aerogeneradors i bateries de vehicles elèctrics; i l'erbi i l'itri, que es fan servir des de l'energia nuclear fins als làsers. Una investigació de la UE també indica que Ucraïna té reserves d'escandi.

A més, Ucraïna també és un proveïdor potencial clau de liti, beril·li, manganès, gal·li, zirconi, grafit, apatita, fluorita i níquel, segons el Fòrum Econòmic Mundial.

L'informe assegura que, malgrat la guerra, Ucraïna té les reserves de titani més grans d'Europa, el 7% de les reserves mundials.

També té una de les reserves confirmades de liti més grans d'Europa, estimada en 500.000 tones, segons el Servei Geològic estatal, necessari per fer bateries, ceràmica i vidre.

Les reserves de grafit amb 19 milions de tones, representen el 20% dels recursos mundials. Un component clau en les bateries de vehicles elèctrics i els reactors nuclears.

Ucraïna és el cinquè productor de gal·li més gran del món, essencial per a semiconductors i LED. El país ha estat un important productor de gas neó, subministrant el 90% del neó per a la indústria de xips dels EUA.

Ucraïna compta també amb dipòsits confirmats de beril·li, que és crucial per a les indústries de l'energia nuclear, l'aeroespacial, militar, acústica i electrònica, així com d'urani, que és essencial per als sectors nuclear i militar. El zirconi i l'apatita són vitals per a la producció nuclear i mèdica.

El país també és conegut per les reserves importants de mineral de ferro i manganès d'alta qualitat, crucials per a la producció d'acer verd. Segons el Fòrum Econòmic, Ucraïna va subministrar el 43% de les importacions de xapa d'acer de la UE, el 2021.

A més, Ucraïna té reserves importants de metalls no ferrosos com el coure (4t a Europa), el plom (5è), el zinc (6è) i la plata (9è).

Ucraïna també té valuoses reserves de carbó, tot i que la majoria ara estan sota el control de Rússia en territori ocupat.

Territoris ocupats i mines antipersones

La guerra ha causat danys generalitzats a tot Ucraïna, i Rússia ara controla al voltant d'una cinquena part del seu territori.

La major part dels jaciments de carbó d'Ucraïna, que alimentaven la seva indústria siderúrgica abans de la guerra, es concentren a l'est i s'han perdut.

Els dipòsits de grafit es troben al centre i a l'oest, els de titani, --que n'era proveïdor clau en el sector militar abans del 2022--, estan situades sobretot a les regions nord-oest i central, mentre que el liti es troba al centre, est i sud-est.

Rússia ha ocupat almenys dos jaciments de liti ucraïnesos durant la guerra: un a Donetsk i un altre a la regió de Zaporijija, al sud-est. Kíiv encara controla els jaciments de liti a la regió central de Kirovohrad.

Els analistes i economistes miners diuen que actualment Ucraïna no té mines de terres rares comercialment operatives.

Al voltant del 40% dels recursos metàl·lics d'Ucraïna estan ara sota ocupació russa, segons estimacions dels grups de reflexió ucraïnesos We Build Ukraine i l'Institut Nacional d'Estudis Estratègics, que citen dades fins a la primera meitat del 2024.

Des de llavors, les tropes russes han continuat avançant constantment a la regió oriental de Donetsk. Al gener, Ucraïna va tancar la seva única mina de carbó de coc, a Pokrovsk, que les forces de Moscou intenten capturar.

A més, Rússia ha confiscat alguns dels dipòsits minerals del país. Segons la viceprimera ministra Sviridenko, els recursos actualment en territoris ocupats es calculen per valor de 277.000 milions d'euros.

Un altre dels problemes per a l'explotació dels jaciments és la contaminació del terreny de mines antipersones. Es calcula que una quarta part del territori d'Ucraïna està contaminat amb mines terrestres, concentrades principalment a l'est del país, devastat per la guerra.

Un altre problema és que aquestes explotacions no donaran beneficis immediats. "Aquests recursos no són en un port ni en un magatzem; s'han de desenvolupar", ha dit a la BBC, Tymofiy Mylovanov, exministre i director de l'escola d'economia de Kíiv. Els projectes trigarien anys a desenvolupar-se i requeririen una inversió inicial considerable, un fet que pot desanimar els possibles inversors, a més d'altres obstacles.

El govern ucraïnès estima que el potencial d'inversió total del sector serà d'uns 12.000 a 15.000 milions de dòlars el 2033.