Treure la custòdia, en mans dels jutges i no de la DGAIA: la petició de l'advocacia catalana

Uns 10.000 menors a Catalunya tenen obert un expedient de desemparament. En tots aquests casos, és l'administració --la Generalitat, a través de l'encara Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA)-- qui decideix si se'ls ha de separar dels seus pares i retirar-los, per tant, la custòdia del menor.

El cas de la nena explotada sexualment mentre estava sota la guarda de la DGAIA ha qüestionat el sistema de protecció de menors i el Consell de l'Advocacia Catalana considera que s'ha d'aprofitar per introduir canvis legislatius que augmentin les garanties legals d'aquest procés.

Una de les demandes que recullen a l'informe que han elaborat és, precisament, que siguin els jutges, i no la Generalitat, qui decideixi sobre les retirades de tutela. Consideren que, d'aquesta manera, el procediment tindria més garanties i es protegiria més els menors.

"Entenem que el sistema de garanties no està contemplat de la mateixa manera davant d'una administració que davant d'un jutge", explica Sílvia Giménez-Salinas, copresidenta de l'Observatori dels Drets de les Persones del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i coautora de l'informe.

Primer la justícia, després l'administració

I, per això, proposa "invertir els termes": que la declaració judicial de desemparament sigui prèvia a l'execució per part de l'administració.

Aquesta setmana ha exposat les peticions de l'informe en una jornada organitzada per l'ICAB per analitzar la crisi de la DGAIA, que ha dut el Departament de Drets Socials a plantejar una "refundació" d'aquest organisme, que a partir del juny es dirà Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA).

Ara mateix, l'única manera que intervingui un jutge en la retirada de la tutela és que la família s'hi oposi i la dugui als tribunals. El 2023, de cada deu casos, només dos van arribar a la justícia. I, segons els advocats catalans, això no vol dir que els pares estiguin d'acord amb la decisió, sinó que no tenen les eines --com suport jurídic gratuït-- per recórrer-la.

Reduir la xifra de menors que viuen en centres tutelats

L'objectiu del canvi que proposa el Consell de l'Advocacia és limitar al mínim que els menors visquin en centres residencials. Creuen que hauria de ser l'últim recurs i que, abans, cal treballar en la prevenció per aconseguir que visquin en un entorn familiar.

"El manteniment del nucli permet que el nano creixi amb vincles emocionals", assegura Giménez-Salinas, que creu que quan l'atenció als menors per part dels pares és "defectuosa" el que cal és treballar molt més amb la família abans de separar-la de l'infant.

En aquest sentit, l'informe assenyala que aquesta feina es podria fer, sobretot, quan els motius que porten a obrir un expedient de desemparament són la negligència, la desatenció o la imprudència. Una situació que es dona en el 32,6% dels casos.

Els advocats han volgut deixar clar que en cap cas es qüestiona la retirada de la tutela quan hi ha violència o maltractament cap als menors.

La síndica de greuges i la Fiscalia de Menors, a favor

A la jornada organitzada per l'ICAB hi van assistir advocats, juristes, procuradors, membres del Departament de Drets Socials --inclòs el director de la DGAIA, Josep Muñoz-- i també la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que va avalar la proposta dels advocats, però amb un matís: que els jutges que intervinguin en aquests casos siguin especialistes en infància.

"Els jutges han de poder entendre també els informes dels treballadors socials, dels educadors, dels pedagogs i, d'acord amb això, poder prendre una decisió. Si no són especialistes, no serveix de res", afirma la síndica.

Qui també veu de bon ull el canvi proposat per l'advocacia és el fiscal de Menors de Barcelona, Francisco Tabuenca, que ha estat taxatiu.

"Tot el que sigui introduir més garanties és essencial", assegura Tabuenca, que explica que la Fiscalia vol enfortir "encara més" la seva tasca amb "fiscals dedicats de forma exclusiva a atendre aquestes situacions".

Tabuenca també ha defensat que cal acompanyar millor les famílies i ajudar-les a reconduir la seva situació per no perdre la custòdia dels infants o derivar-la a la família extensa, si és el cas.

Les entitats de la infància, reticents

Però no tothom ha rebut amb tant d'entusiasme la proposta dels advocats. Les entitats que treballen amb la infància tenen més reticències a l'hora de judicialitzar el procés de desemparament. Consideren que res no assegura que això impliqui més garanties per als menors.

"No tenim senyals ni evidències clares que això suposaria una millora del procediment i garantiria millor els drets de les infàncies", opina Elisenda Xifré, presidenta de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA), que afegeix que els professionals de l'àmbit social "tenen una llarga trajectòria i una experiència en el treball amb les infàncies".

Assegura que encara han d'estudiar la proposta i que, d'entrada, no la rebutgen, però demanen que no es pressuposi que es garanteixen millor els drets dels infants en l'àmbit judicial que en el social, i recorda que els jutges no tenen formació específica en infància.

Un altre dels motius de reticència és la lentitud del sistema judicial: "No és un sistema ràpid i, per tant, hem de poder garantir que en situacions d'extrema vulnerabilitat o de molt risc es pugui aplicar aquesta mesura de protecció."

Una reforma lenta

Sigui com sigui, per tirar endavant la proposta de l'advocacia caldria modificar diverses lleis, entre les quals la llei orgànica del poder judicial i la llei d'enjudiciament civil. El procés, asseguren els advocats, es podria allargar entre 3 i 4 anys.

Per això, en el mentrestant, van plantejar la constitució d'una comissió interdisciplinària, integrada per l'administració, advocacia especialitzada en infància i experts o professionals independents, que pugui emetre un informe previ, no vinculant, abans de retirar les custòdies.

Una potestat que seria especialment rellevant --han assegurat-- en els "casos dubtosos" de retirades de tutela, com els que es produeixen per negligència, desatenció o imprudència.