Trump aconsegueix un lucratiu acord per a la pau entre Armènia i l'Azerbaidjan

Donald Trump s'ha situat, també, al centre de l'històric conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan --dues antigues repúbliques soviètiques-- i ha aconseguit que signin un preacord de pau i cooperació. La cerimònia, presidida pel president nord-americà, s'ha fet a la Casa Blanca, a Washington.

"Armènia i l'Azerbaidjan es comprometen a cessar els combats de manera definitiva, obrir el comerç, permetre els viatges, restablir relacions diplomàtiques i respectar la sobirania i la integritat territorial mútua", ha declarat Trump, acompanyat pel primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinián, i el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, moments abans de signar l'acord.

Segons funcionaris de la Casa Blanca, es tracta d'una declaració conjunta que estableix les bases per a un acord de pau definitiu.

L'interès de Trump per la pau a la regió passa també pels interessos econòmics, ja que s'encarregarà d'obrir el corredor Tripp de mercaderies que travessarà la zona sud-oest d'Armènia i que unirà Turquia i l'Azerbaidjan, una reivindicació històrica d'aquests territoris i que ara han batejat com la "ruta Trump".

Encara que el control legal del territori seguirà en mans d'Armènia, els Estats Units tindran els drets de desenvolupament sobre aquesta ruta estratègica.

El projecte d'inversions implica aportacions d'una desena d'empreses en una zona del Caucas rica en recursos naturals.

Aprofitant la presència dels presidents de tots dos països, Trump també ha preparat dos convenis de cooperació que permeten a Washington promoure negocis vinculats a infraestructures energètiques, tecnologies i seguretat fronterera.

Un vesper de gasoductes

Armènia i l'Azerbaidjan són països envoltats de grans potències com Europa, Rússia, Turquia i l'Iran, en una zona plena de gasoductes i oleoductes, però sacsejada per les tensions ètniques.

Tots dos països es van independitzar de la Unió Soviètica el 1991 i van mantenir, durant dècades, enfrontaments armats pel control de la regió de l'Alt Karabakh, un enclavament de majoria armènia dins del territori d'Azerbaidjan.

La regió va arribar a proclamar-se república independent sense que cap altre país del món la reconegués mai, ni tant sols Armènia.

El conflicte va acabar després d'un atac ferotge de l'Azerbaidjan i un posterior alto el foc el setembre de 2023. El president de la república va anunciar-ne la dissolució i el territori va annexionar-se a l'Azerbaidjan, que va expulsar massivament la població armènia en una operació militar àzeri davant la inacció de Rússia.

L'obertura del corredor batejat com la "ruta Trump" reforçarà el pes econòmic de Turquia a la zona i desperta de nou els temors armenis basats en el genocidi que van patir per part dels turcs fa 110 anys.

Trump ha desplegat una estratègia diplomàtica per resoldre conflictes sense amagar la seva aspiració d'aconseguir el Premi Nobel de la Pau. De fet, després de la signatura d'aquest divendres, el primer ministre d'Azerbaidjan ha demanat obertament el Nobel per a Trump.

Intercanvi de territoris Rússia-Ucraïna?

D'altra banda, el president Trump ha insistit que aviat es reunirà amb el president de Rússia, Vladímir Putin, per posar sobre la taula un possible punt final a la guerra d'Ucraïna.

Segons Trump, un acord de pau entre Rússia i Ucraïna amb la mediació dels Estats Units podria incloure un intercanvi de territoris entre Moscou i Kíiv "que els beneficiï tots dos", tot i que ha reconegut que és una tema "complicat".

Trump ha dit que "s'estan acostant" a un pacte d'alto el foc a Ucraïna perquè les dues parts volen acabar amb el conflicte.

El pla del president nord-americà seria reunir-se primer amb Putin i després celebrar una trobada trilateral amb Volodímir Zelenski. No obstant això, Trump va descartar dijous que una trobada directa entre Putin i Zelenski sigui una condició obligatòria.