Un "home Tour"
3 min
Carlos Sastre és allò que en el món del ciclisme es coneix com "un home Tour". Es tracta d'un corredor de gran fons, que té la capacitat d'arribar en plena forma a les últimes etapes de les grans proves, quan la majoria de corredors ja comencen a donar mostres de flaquesa. Això li va permetre superar un home com Cadel Evans, més especialista que ell en les contrarellotges, en l'etapa decisiva d'aquest Tour. L'australià va arribar amb les forces molt justes al "dia D" i això ho va saber aprofitar Carlos Sastre.
En les seves participacions en el Tour, el corredor d'El Barraco ha acabat sis vegades entre els deu primers, si bé fins aquest any no havia aconseguit pujar al podi. Tenia un tercer lloc oficial l'any 2006, però el dia que va acabar aquell Tour encara era quart, perquè no havia sortit a la llum el positiu de Floyd Landis. La seva victòria d'aquest any es pot considerar una sorpresa relativa, tot i que ja es preveia que seria un Tour molt obert, amb molts candidats a la victòria.
Realment, hem vist un Tour diferent. Sense el vencedor de l'any anterior, sense un "patró" que dominés la cursa a l'estil d'Indurain o d'Armstrong, sense un "dinamitador" a la muntanya, sobretot des de l'eliminació de Riccardo Riccò... Tot això va cedir el protagonisme a corredors regulars però menys brillants, com Evans, Sastre o Menchov, i a les habituals revelacions, en aquest cas Kohl i Vandevelde, a més dels germans Schleck, que ja eren en les travesses inicials. Pel que fa a Valverde, un any més ha quedat clar que, al contrari de Sastre, no és un "home Tour", perquè sempre acostuma a tenir un mal dia que el descarta per a la general. L'any passat va ser una contrarellotge, i aquest any ha estat un mal moment pujant al Tourmalet.
La victòria de Sastre es pot considerar la victòria de la constància. Després de tants anys, coneix el Tour millor que ningú, i aquest any s'havia preparat a consciència per intentar guanyar-lo. No havia fet res abans de la prova. Molts no el tenien en compte a l'hora de començar el Tour perquè no havia donat cap senyal d'estar en forma, a diferència de corredors com Valverde, que s'havien exhibit al Dauphine Liberé. Però Sastre sap el que cal fer per arribar al Tour en condicions de guanyar-lo. Té tanta experiència que ara ni tan sols té preparador personal. Ell mateix es fa els plans d'entrenament i decideix el seu calendari. S'ha sabut guanyar la confiança de Bjarne Riis i de tot el CSC, i amb aquesta victòria, sens dubte, els ha donat la raó.
Ara només cal esperar que en els pròxims dies no hi hagi terratrèmols i no es modifiqui aquesta classificació, com ha passat altres anys. Si finalment els corredors han après la lliçó, l'any que ve es pot viure un Tour apassionant, amb Contador i Sastre encapçalant el cartell, i amb tota la llista de figures del ciclisme. A hores d'ara ningú no sap si Riccardo Riccò hi serà...
En les seves participacions en el Tour, el corredor d'El Barraco ha acabat sis vegades entre els deu primers, si bé fins aquest any no havia aconseguit pujar al podi. Tenia un tercer lloc oficial l'any 2006, però el dia que va acabar aquell Tour encara era quart, perquè no havia sortit a la llum el positiu de Floyd Landis. La seva victòria d'aquest any es pot considerar una sorpresa relativa, tot i que ja es preveia que seria un Tour molt obert, amb molts candidats a la victòria.
Realment, hem vist un Tour diferent. Sense el vencedor de l'any anterior, sense un "patró" que dominés la cursa a l'estil d'Indurain o d'Armstrong, sense un "dinamitador" a la muntanya, sobretot des de l'eliminació de Riccardo Riccò... Tot això va cedir el protagonisme a corredors regulars però menys brillants, com Evans, Sastre o Menchov, i a les habituals revelacions, en aquest cas Kohl i Vandevelde, a més dels germans Schleck, que ja eren en les travesses inicials. Pel que fa a Valverde, un any més ha quedat clar que, al contrari de Sastre, no és un "home Tour", perquè sempre acostuma a tenir un mal dia que el descarta per a la general. L'any passat va ser una contrarellotge, i aquest any ha estat un mal moment pujant al Tourmalet.
La victòria de Sastre es pot considerar la victòria de la constància. Després de tants anys, coneix el Tour millor que ningú, i aquest any s'havia preparat a consciència per intentar guanyar-lo. No havia fet res abans de la prova. Molts no el tenien en compte a l'hora de començar el Tour perquè no havia donat cap senyal d'estar en forma, a diferència de corredors com Valverde, que s'havien exhibit al Dauphine Liberé. Però Sastre sap el que cal fer per arribar al Tour en condicions de guanyar-lo. Té tanta experiència que ara ni tan sols té preparador personal. Ell mateix es fa els plans d'entrenament i decideix el seu calendari. S'ha sabut guanyar la confiança de Bjarne Riis i de tot el CSC, i amb aquesta victòria, sens dubte, els ha donat la raó.
Ara només cal esperar que en els pròxims dies no hi hagi terratrèmols i no es modifiqui aquesta classificació, com ha passat altres anys. Si finalment els corredors han après la lliçó, l'any que ve es pot viure un Tour apassionant, amb Contador i Sastre encapçalant el cartell, i amb tota la llista de figures del ciclisme. A hores d'ara ningú no sap si Riccardo Riccò hi serà...
