Un mes de l'apagada: què se'n sap i què ha canviat en el sector elèctric
Eren les 12.33 del dilluns 28 d'abril, ara fa just un mes, quan tot es va apagar. El que primer semblava que podia ser una avaria elèctrica momentània i localitzada, aviat es va saber que en realitat era una apagada general que afectava tota la Península i trigaria hores a resoldre's.
Des d'aleshores han corregut moltes especulacions. Teories sobre un ciberatac, errors humans, sabotatges i un encès debat sobre el paper de les energies renovables han anat omplint la conversa política i mediàtica, i també la dels cafès i les xarxes.
El que és segur és que l'apagada ha marcat un abans i un després. I malgrat tot, un mes després, encara hi ha més preguntes que respostes oficials a un assumpte que s'ha demostrat molt complex. Repassem l'estat de la qüestió.
Quan sabrem què diu la investigació?
"Encara no hi ha cap expert que tingui clares les causes", insistia aquest mateix dimarts al Senat la ministra per la Transició Ecològica, Sara Aagesen. Segons la ministra, alguns informes per "incidències menors" han trigat "com a mínim sis mesos" en altres països, per la gran quantitat de dades que s'han d'analitzar.
Tot i això, Espanya disposa de tres mesos des de la declaració de l'emergència per notificar a la Comissió Europea quines van ser les causes de l'incident, quin impacte han tingut i quines millores possibles del sistema ha identificat.
El comitè creat pel govern espanyol per analitzar l'apagada està dividit en dos grups: el que analitza què va passar a la xarxa elèctrica i el que aborda la ciberseguretat.
No és l'única investigació que hi ha en marxa. Les empreses hi treballen, la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat crearà un comitè d'experts, i el Congrés ha aprovat aquest dimecres la posada en marxa de dues comissions d'investigació sobre els fets.
Què se'n sap, fins ara?
Segons ha explicat fins ara l'executiu, el dia de l'apagada hi va haver tres incidents que van causar la caiguda del sistema elèctric.
Fa uns dies, Aagesen va apuntar a desconnexions per sobretensió com a causa de l'apagada general, sense aclarir-ne el motiu, però avançant que les pèrdues de generació prèvies al tall van començar en subestacions de Granada, Badajoz i Sevilla.
I aquest dimecres, des del Congrés, la ministra ha desmentit categòricament que l'apagada tingués res a veure amb "experiments" amb les energies renovables, tal com ha apuntat el diari britànic "The Telegraph" i ha subscrit el PP. "És rotundament fals", ha afirmat la també vicepresidenta tercera del govern espanyol.
Aquesta mateixa setmana, la patronal de les grans elèctriques ha demanat a Red Eléctrica que comparteixi les dades que tingui de l'apagada per poder-ne fer una anàlisi "rigorosa i transparent".
"Les dades clau d'un sistema elèctric que pertany a tots els ciutadans no haurien de ser confidencials, sobretot si alhora es llancen missatges parcials en fòrums i mitjans de comunicació", han advertit.
Així mateix, reiteren que les seves empreses no han identificat cap error a les seves instal·lacions i que les desconnexions es van produir automàticament.
El ciberatac s'ha descartat del tot?
S'ha descartat repetidament el ciberatac a Red Eléctrica, però el govern espanyol no es pronuncia sobre si n'hi podria haver hagut en altres punts del sistema elèctric.
Quina base tindria aquesta hipòtesi? Els experts no la veuen probable, encara que tampoc la descarten del tot i adverteixen que el sistema hauria d'estar molt més ben protegit.
Segons ha publicat el Financial Times, el govern espanyol està preocupat per la vulnerabilitat de les ciberdefenses de les petites generadores d'electricitat, parcs fotovoltaics i eòlics, i per això vol recollir informació.
L'Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe) estaria investigant si aquestes petites empreses van ser una baula dèbil utilitzada per actors maliciosos per tombar la xarxa.
Aquest dimarts, en un nou esforç per protegir sectors estratègics com l'energètic, el Consell de Ministres ha aprovat un avantprojecte de llei per protegir els sectors vinculats a l'energia, transports o sanitat que permetrà comprovar els antecedents del personal que treballi en posicions crítiques.
Ha pujat la factura de la llum?
L'apagada no sortirà de franc i els consumidors que estiguin a la tarifa regulada ho notaran ja en el proper rebut. Algunes consultores ja apunten a increments de més de 7 euros al mes.
El motiu cal buscar-ho en una presència més alta de gas en el mix energètic a través de les anomenades "restriccions tècniques", un mecanisme que normalment s'utilitza per garantir la fiabilitat del sistema en moments en què la xarxa està congestionada.
Implica activar algunes plantes que no tenien previst operar i ordenar a d'altres que s'aturin. Un mecanisme que té un cost i que des del 28 d'abril s'ha disparat.
Els clients del mercat lliure, que ja tenen pactat un preu amb la seva comercialitzadora, no ho notaran fins que hagin de renovar el contracte, quan és previsible que si aquesta situació es manté el nou preu que els ofereixin sigui superior a l'actual.
I el futur de les nuclears, ha canviat?
L'apagada ha contribuït a atiar encara més un debat de plena actualitat: el futur de les nuclears. I el motiu és que entre les primeres causes del zero elèctric que van apuntar molts experts els dies posteriors a l'apagada hi havia la manca d'inèrcia.
La inèrcia és el que permet al sistema elèctric mantenir la freqüència de la xarxa en els 50 Hz. Tradicionalment aquesta inèrcia la proporcionen les centrals de gas i les nuclears, però no les renovables.
Ara bé, aquesta hipòtesi ha quedat descartada per la ministra de Transició Energètica, Sara Aagesen, que ha assegurat que el dia de l'apagada la inèrcia de la xarxa se situava dins dels nivells recomanats.
Els que s'oposen a un allargament de la vida útil de les nuclears defensen a més, que hi ha altres mecanismes per fer que les renovables puguin també aportar estabilitat al sistema, com ara les màquines síncrones virtuals.
El govern espanyol sembla decidit a continuar amb la seva política de tancar els set reactors nuclears tal com està programat, entre el 2027 i el 2035, i diverses vegades ha dit que no ha rebut cap sol·licitud formal per allargar la seva activitat, que les propietàries (Endesa, Iberdrola i Naturgy) vinculen a una rebaixa impositiva.
Es plantegen noves interconnexions?
Les interconnexions amb França van ser vitals per recuperar la xarxa, malgrat que encara són una assignatura pendent.
El sistema elèctric espanyol connecta amb Portugal per sis punts de la frontera --s'ultima una darrera connexió més-- i amb el Marroc, amb dues línies més. Ja amb el continent europeu, la Península connecta amb França a través de quatre punts que travessen els Pirineus amb una capacitat de 2800 MW i que es duplicaran quan estigui enllestit el cable submarí pel golf de Biscaia.
Ara per ara, però, la connexió de la Península amb França és del 3%, molt inferior als objectius que estableix la Unió Europea, del 10% al 2025 i del 15% al 2030.
Com han reaccionat les asseguradores?
Per aclarir qui ha de pagar els plats trencats de l'apagada, primer caldria saber qui en va tenir la culpa.
Amb compensacions milionàries en joc, les companyies difícilment estaran disposades a resoldre els casos --potser ni tan sols a aclarir si l'assegurança contractada cobreix els danys soferts-- fins que les autoritats o la justícia no es pronunciïn.
En tot cas, l'organització de consumidors FACUA recorda que, tot i que els clients tenen relació contractual amb les comercialitzadores, i no amb les distribuïdores, convé que informin "tant una empresa com l'altra" a l'hora de fer la reclamació per les conseqüències de l'apagada, com ara l'avaria d'electrodomèstics afectats pel tall de llum o una pujada de tensió.
