Un psicoanalista recorre la vida de Marilyn Monroe i diagnostica que volia morir

Marilyn Monroe s'estimava més morir que viure. Aquesta és la principal conclusió del retrat que fa el psicoanalista Michel Schneider del mite eròtic del cinema. En el llibre "Ultimas sesiones con Marilyn", barreja d'assaig i novel·la, el francès Schneider recorre la vida de l'actriu. El text, escrit a través de les notes del que va ser el psicoanalista de l'estrella, Ralph Greenson, revela nombrosos detalls de la personalitat de Marilyn. Segons Schneider, tot en ella era una disfressa per superar l'abandonament de la seva mare. La soledat i la incomprensió la van encaminar a la mort.
3 min

En un llibre ple de sorpreses, Michel Schneider intenta revelar el veritable rostre de Marilyn Monroe. L'autor reconstrueix el mite a través de les notes trobades amb el que va ser l'últim psicoanalista de l'actriu, Ralph Greenson.

"Últimas sesiones con Marilyn", de l'editorial Alfaguara, retrata la complexa relació entre Marilyn i Greenson. Una història que, diu, "va sobrepassar tots els codis deontològics fins a convertir-se per a ella en una dependència psicològica i emocional". Això s'explica perquè el psicoanalista va voler convertir-se en la família de l'actriu, i fins i tot la portava a casa. Van arribar a estar tan units que fins i tot es va relacionar Greenson amb la seva mort.

Les sessions de teràpia entre els dos van deixar un gran nombre d'anotacions que Greenson obligava a prendre a Marilyn i que han servit per accedir a la cara oculta de l'actriu. El llibre descobreix una Norma Jean Baker, nom real de l'actriu, que de petita va patir un abandonament constant, especialment per l'absència de la seva mare. D'aquest problema en va acabar derivant la seva vida. Segons Schneider, Marilyn es va inventar una màscara per ser estimada, una disfressa que es va tornar en contra seva en convertir-la en un il·lusori objecte de desig, de fragilitat extrema i virtuts ignorades que no va poder fugir d'un tràgic final.


Una relació especial

Marilyn Monroe va arribar a Greenson a través de la recomanació de qui era la seva psicoanalista a Nova York. Aquesta va preguntar al seu col·lega de Los Angeles si es faria càrrec d'un cas especialment difícil i, sense donar noms, va descriure a "una dona en crisi total, amb perill d'autodestrucció per l'abús de drogues i medicaments, sota una ansietat paroxística i que revela una personalitat fràgil". Greenson va acceptar.

El psicoanalista es va convertir en una espècie d'agent per a ella. Pagat pels estudis, s'encarregava de mantenir l'estrella preparada per als rodatges. Ella en alguns moments va ser la seva única clienta. Segons l'autor, parlaven diverses vegades cada dia, encara que fos de nit.

Schneider és crític amb aquesta relació. Assegura que Greenson es va voler convertir en el protector de Marilyn. Per l'autor del llibre, això demostra que la fascinació que Norma Jean podia exercir sobre un home era igual o superior a la que suscitava Monroe a la resta del planeta.

La més suggerent

Més enllà del desig eròtic, Schneider creu que la figura de Marilyn continua fascinant perquè aglutina diversos mites. L'escriptor defineix Norma Jean com la cruïlla entre la dona bella però mai estimada, la de la celebritat amb mort tràgica i la de la persona que aconsegueix l'èxit tot i una infància complicada.

Avui és notícia