Viure en una barraca o en un cotxe perquè no es pot ni llogar una habitació
El Mustafa va viure durant un any dins un cotxe en un aparcament a l'aire lliure de l'Hospitalet de Llobregat. Ara hi passa de tant en tant a saludar i a ajudar els nois que ara estan en la mateixa situació que va estar ell fa tres anys. Hi ve a aparcar el cotxe, perquè molt a prop d'aquí hi ha el gimnàs on fa esport. "Lluiten per sobreviure, ¿saps? Demanen monedes aquí per menjar. Jo també vaig passar per la mateixa situació. També sento el que ells senten perquè sé què és passar gana i dormir en un cotxe amb aquest fred", explica.
Ell va venir sol, sense família, amb 14 anys, des de Tànger, sota un camió. Ser migrant i sense papers és un obstacle molt difícil de saltar, diu.
És que ara per trobar un lloc on dormir costa molt, demanen molts papers.
Aconseguir una feina amb contracte que els permeti obtenir prou diners i aconseguir llogar un pis o una habitació es converteixen en un malson per als nouvinguts que no tenen la situació administrativa regularitzada. Això els aboca a subsistir com poden, tal com explica Albert Sales, investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona:
El problema del sensellarisme, de l'infrahabitatge, és eminentment d'accés a l'habitatge, de polítiques d'habitatge i d'acollida migratòria: condemnem una part de la població a l'exclusió, que té moltes formes. La que comporta més problemes és l'exclusió administrativa.
El Mustafa ara lloga una habitació en un pis. Ha aconseguit un contracte i treballa a Mercabarna en una empresa de fruita. A l'aparcament on ell dormia, ara hi dormen una desena de nois estrangers dins els cotxes. És a l'Hospitalet de Llobregat, a tocar de Barcelona i d'Esplugues de Llobregat, molt pròxim al centre comercial Finestrelles. Al matí surten del cotxe i van a buscar-se la vida.
La sort no et busca, tu t'has de buscar. Si no la trobes a la primera, has de tornar-hi una vegada i una altra. Si vas a buscar-la, sí que t'ajuden. Es tracta de buscar. Hi ha albergs, hi ha llocs on et donen menjar... Si busques trobes. Jo, per exemple, anava als menjadors, em donaven menjar... Hi ha llocs on et pots dutxar. Sí, m'han ajudat molt.
Segons l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, el 70% del total de persones sense llar de l'àrea metropolitana viuen i dormen alternant diferents tipus d'infrahabitatges --dins un cotxe, una barraca, ocupant una nau industrial o un local en uns baixos, o compartint una habitació de lloguer-- segons els recursos que van obtenint. El 30 % restant cronifica la seva situació. "Estem parlant de grups dispersos i que alternen la situació d'estar en una barraca amb altres situacions d'infrahabitatge, com ocupar una nau o ocupar un local", apunta Albert Sales.
Nascut a Romania, el Florín ja fa vuit anys que viu a la mateixa zona de l'Hospitalet de Llobregat on hem conegut el Mustafa. Ara fa sis mesos que s'ha construït una barraca a prop de la subestació elèctrica. Abans la tenia una mica més enllà, a tocar del centre comercial Finestrelles. La policia local el va reubicar a aquests altres terrenys. On estava abans s'hi havien de fer unes obres.
La Policia Local ho sap, ho sap tot. Ha apuntat com ens diem... tot. Ens ha dit que vinguem aquí, i estem bé. Aquí estem tranquils, no ens molesta ningú.
Es dedica a vendre ferralla i plàstics que recull. On viu ell hi ha almenys cinc barraques més on viuen altres persones estrangeres. En una d'elles, també un menor. Entre ells, alguns s'ajuden. De fet, Albert Sales planteja el fet que moltes d'aquestes persones potser tiren abans d'autonomia que no pas de viure sota les normes d'un alberg.
Per què una persona hauria de preferir estar a un centre on li marquen uns horaris, on no pot desenvolupar aquesta activitat econòmica que li permet subsistir, com pot ser la recollida de ferralla, quan pot mantenir una estructura que considera casa seva on pot desenvolupar la seva activitat econòmica i on, a més a més, té el suport d'uns quants companys amb els quals ha fet relació?
Els veïns també s'hi apropen i parlen amb ells. Al Florín li han posat el sobrenom de Shakira per la seva passió pel ball, i també és conegut per voler ajudar els altres. Com a una família peruana a qui va oferir la seva barraca .
"El vaig conèixer perquè vaig arribar fa poc del Perú, i no tenia cap lloc on anar a dormir. Els meus fills són petits, i caminant vaig conèixer el meu amic Florín, que és molt amable, molt bona persona, li agrada ajudar les persones. Vam estar aquí fins que vam trobar una habitació. Em va dir que si ho necessitava m'hi podia quedar", explica Carlos Guzmán.
La versió per escrit de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat --que ha declinat una entrevista amb TV3-- diu que "no hi ha assentaments estables de barraquisme. Esporàdicament, es donen concentracions de persones nòmades al voltant de l'avinguda Manuel Azaña. Quan es detecten, Serveis Socials posa a disposició d'aquestes persones els seus recursos. Però habitualment aquestes persones rebutgen aquests recursos per què no volen lligar-se a l'administració donat el seu estil de vida nòmada".
Una millor manera d'intervenir amb les persones que viuen al carrer o en infrahabitatges, segons Albert Sales, seria coordinar la feina dels Serveis Socials dels diferents municipis perquè l'abordatge de les seves necessitats fos transfronterer.
Nosaltres veiem la punta de l'iceberg, les persones que estan tan excloses de l'habitatge que les veiem a l'espai públic, però tenim un problema seriós d'accés a l'habitatge de capes cada cop més grans de la població. Per tant, les solucions reactives a aquestes situacions han d'anar acompanyades de solucions preventives, que passen perquè la gent no perdi l'habitatge, perquè pugui pagar.
Albert Sales conclou que tot plegat requereix decisions que estan molt lluny de la intervenció dels Serveis Socials "perquè requereix decisions que s'han de discutir al Parlament o al Congrés dels Diputats".
