Vueling puja a la borsa en un dia de números vermells, l'endemà de l'anunci de la fusió amb Clickair
La crisi en el sector de l'aviació a Espanya, empesa per les guerres de preus entre les companyies de baix cost, no ha deixat cap més sortida a Vueling i Clickair que la fusió. Un moviment ja esperat des de feia setmanes. Així, totes dues companyies deixaran de competir per esgarrapar-se els clients, de lluitar per dominar les mateixes rutes, i el grup resultant es convertirà en la tercera línia espanyola, després d'Iberia i Spanair, amb una flota de 43 avions i un volum de passatgers que gairebé arribarà als 11 milions.
Queda per veure ara com estarà compost l'accionariat de la nova companyia, però l'actual president de Vueling, Josep Piqué, ja va dir el mes passat que Iberia es convertiria en el soci majoritari, amb una participació de fins al 40%, i la família Lara, principal accionista de Vueling, es quedaria amb un 14%. El 46% restant cotitzarà a borsa.
El que també s'anirà concretant en els pròxims dies és si hi haurà tancaments de rutes amb l'objectiu de buscar més rendibilitat i, per tant, si hi haurà acomiadaments o no, perquè tant Clickair com Vueling van tancar l'exercici passat amb números vermells.
Vueling
Va començar a operar el juliol del 2004, amb un vol Barcelona-Eivissa, i es va convertir així en la primera aerolínia de baix cost amb seu a Barcelona. Ho va fer amb una aposta forta per les rutes estatals. Un any i mig després va entrar en beneficis i a finals del 2006 va sortir a borsa. Però l'any passat van arribar els canvis a l'aerolínia. Va tenir un important creixement de passatgers, per sobre dels 6 milions, però tot i així no va poder fer front a la guerra de preus, l'encariment del petroli, l'enfonsament a la borsa i la seva particular batalla accionarial. Les pèrdues es van elevar als 62 milions d'euros. Davant aquesta realitat, Inversiones Hemisferio, la societat de la família Lara, va reforçar la seva posició accionarial fins al 26,8% i va forçar la sortida de l'antiga direcció. Actualment el president de Vueling és Josep Piqué.
Clickair
Seguint el camí de les grans aerolínies europees, el 2005 Iberia va donar llum verda a la creació d'una filial de baix cost. Al cap d'un any, l'octubre del 2006, naixia el que durant uns mesos s'havia batejat amb el nom de Catair, però que finalment es va acabar dient Clickair. A partir de llavors Iberia se centraria en els vols de llarg recorregut i Clickair en els estatals i europeus. D'Iberia, a més de la seva flota d'avions, de les rutes i dels serveis, en va heretar part dels passatgers, que al cap de poc més d'un any la situaven com a empresa líder en nombre d'usuaris al Prat, per davant d'Iberia i de Spanair. L'any passat va tenir 4,5 milions de passatgers, però va continuar en números vermells. Espera entrar en beneficis el 2009, un any més tard del previst. El capital de l'aerolínia està repartit a parts iguals, un 20%, entre Iberia, el fons de capital risc Quercus (vinculat als fundadors d'Agroalimen), Nefinsa (el "holding" inversor de la família Serratosa), Iberostar i la constructora ACS.
