Wilco fa sonar "The Whole Love" al Liceu en el seu retorn a Barcelona
La banda nord-americana de rock alternatiu ha tornat a Barcelona un any després de presentar el seu últim treball al Palau de la Música. El públic no els va tenir en compte que tornessin a sonar les mateixes cançons.
Redacció
2 min
La banda nord-americana de rock alternatiu Wilco ha tornat a Barcelona un any després de presentar el seu últim treball, "The whole love". Que tornessin a sonar les mateixes cançons no ha importat gens a la legió de fans catalans que han omplert el Gran Teatre del Liceu.
Però després de l'anterior concert al Palau de la Música i d'aquest a l'escenari operístic, el guitarrista del grup, Nels Cline, va admetre que no acaba d'acostumar-se a estances tan sumptuoses. "El meu lloc ideal és un lloc més petit, un lloc on tocar rock&roll, on el públic estigui dret i molt a prop de l'escenari". I mirant de no ferir cap sensibilitat va afegir: "Em sento honorat de tocar en una sala tan maca com aquesta, però també em posa una mica nerviós pensar que la nostra música d'alguna manera pot destruir l'atmosfera del lloc".
Nels Cline era un prestigiós i veterà guitarrista de rock, jazz i música experimental quan fa vuit anys es va incorporar a Wilco, i des de llavors ha enriquit, en les gravacions i els directes, el so de la banda liderada per Jeff Tweedy. En aquest sentit, Cline també va comentar què li suposava aquesta adaptació: "Moltes de les cançons més antigues són més clarament d'estil folk rock, i jo he de tocar la guitarra solista a la manera més tradicional de la música country o la música folk. Però crec que em sento més còmode quan es tracta de buscar textures sòniques."
Preferències de Nels Cline a part, al Liceu, amb un so perfecte, s'ha pogut gaudir de tots els matisos de la música de Wilco, tant en els trams de concert amb sons més tradicionals, com en els de sons més experimentals.
Però després de l'anterior concert al Palau de la Música i d'aquest a l'escenari operístic, el guitarrista del grup, Nels Cline, va admetre que no acaba d'acostumar-se a estances tan sumptuoses. "El meu lloc ideal és un lloc més petit, un lloc on tocar rock&roll, on el públic estigui dret i molt a prop de l'escenari". I mirant de no ferir cap sensibilitat va afegir: "Em sento honorat de tocar en una sala tan maca com aquesta, però també em posa una mica nerviós pensar que la nostra música d'alguna manera pot destruir l'atmosfera del lloc".
Nels Cline era un prestigiós i veterà guitarrista de rock, jazz i música experimental quan fa vuit anys es va incorporar a Wilco, i des de llavors ha enriquit, en les gravacions i els directes, el so de la banda liderada per Jeff Tweedy. En aquest sentit, Cline també va comentar què li suposava aquesta adaptació: "Moltes de les cançons més antigues són més clarament d'estil folk rock, i jo he de tocar la guitarra solista a la manera més tradicional de la música country o la música folk. Però crec que em sento més còmode quan es tracta de buscar textures sòniques."
Preferències de Nels Cline a part, al Liceu, amb un so perfecte, s'ha pogut gaudir de tots els matisos de la música de Wilco, tant en els trams de concert amb sons més tradicionals, com en els de sons més experimentals.
