Xoc de galàxies? Un estudi allunya la possibilitat que la Via Làctia i Andròmeda col·lisionin
Fins ara els astrònoms estaven convençuts que la nostra galàxia, la Via Làctia, xocarà amb la d'Andròmeda d'aquí a uns 5.000 milions d'anys, però una nova recerca ha matisat molt aquesta previsió.
La recerca ha fet servir les dades més recents recollides pels telescopis Hubble de la NASA i Gaia de l'ESA, per fer més de 100.000 simulacions d'ordinador de possibles trajectòries de les dues galàxies.
En només un 2% de les simulacions hi ha un xoc, mentre que és molt més probable que ni tan sols arribin a acostar-se, de manera que conclouen que "el destí de la nostra galàxia encara està completament obert":
Les incerteses en les posicions, els moviments i les masses actuals de totes les galàxies deixen marge per a resultats dràsticament diferents i una probabilitat propera al 50% que no hi hagi cap fusió entre la Via Làctia i Andròmeda durant els pròxims 10.000 milions d'anys.
La recerca l'han feta investigadors de les universitats de Hèlsinki (Finlàndia), Durham (Regne Unit) i Tolosa (França), i s'ha publicat aquest dilluns a la revista Nature Astronomy.
Han inclòs les galàxies més petites del Grup Local
La diferència principal amb els càlculs que s'havien fet fins ara és que s'hi han inclòs les galàxies més petites que són a prop de la Via Làctia i d'Andròmeda i que influeixen en les seves trajectòries.
En aquest sentit, aquestes dues grans galàxies formen l'anomenat Grup Local o "veïnatge còsmic", en el qual hi ha un centenar de galàxies més petites, algunes de les quals són com satèl·lits de les dues grans.
És el cas del Gran Núvol de Magalhães, que orbita al voltant de la Via Làctia, i la força gravitatòria del qual seria la màxima responsable que les possibilitats de xoc amb Andròmeda hagin baixat dràsticament.
La revista científica que ha publicat l'article ha destacat precisament el paper d'aquesta galàxia satèl·lit, la massa de la qual és un 15% de la de la Via Làctia:
La nostra galàxia està en curs de col·lisió amb Andròmeda, oi? No tan ràpid: nous càlculs que utilitzen dades dels telescopis Hubble i Gaia i que tenen en compte l'efecte del Gran Núvol de Magalhães mostren una probabilitat de gairebé el 50% que la Via Làctia eviti aquest destí.
S'ajuntarien molt després
Ara mateix la Via Làctia i Andròmeda s'acosten l'una a l'altra a una velocitat d'uns 100 quilòmetres per segon, però estan tan lluny l'una de l'altra que això no passaria fins d'aquí a 5.000 milions d'anys.
Per posar aquesta xifra en context, el big bang hauria passat fa 13.800 milions d'anys, la Terra es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, i animals i plantes no van aparèixer fins fa 600 milions d'anys.
La recerca feta ara conclou que hi ha gairebé un 50% de possibilitats que les dues galàxies acabin ajuntant-se, però molt més tard, d'aquí a entre 8.000 i 10.000 milions d'anys.
Una fusió, no pas una col·lisió
Llavors el nostre sol ja haurà esgotat el seu cicle i s'haurà convertit en un altre tipus d'estrella, i tant la Via Làctia com Andròmeda hauran perdut bona part de l'energia orbital que tenen, i més que un xoc serà una fusió.
En l'altra meitat de simulacions, les forces gravitatòries que les dominen faran que es vagin allunyant cada vegada més l'una de l'altra.
I com que les simulacions s'han fet calculant què pot passar en els pròxims 10.000 milions d'anys, en aquests casos no se sap què pot passar després.
En tot cas, tot això no ens ha de preocupar, perquè en comparació la nostra escala temporal és irrisòria: els homínids existeixen des de fa uns 4 milions d'anys, i l'"Homo sapiens" només té, com a màxim, un parell de centenars de milers d'anys.
