"A Guatemala la cultura maia és molt viva i mantenen els rituals dels seus ancestres"

El suplement d'estiu. Amb Marina Alaminos.

Rosa Rodón, responsable de gastronomia del diari Ara i col·laboradora del suplement. Molt bon dia. Molt bon dia. I Toni Padilla, periodista. Molt bon dia. El meu currículum és més curt que el de la Rosa. Bon dia. I també Sabadelleng il·lustra tots dos, de fet. El cap de setmana, cap de setmana gran, del retorn del Sabadell a segona, cinc anys després.

Correcte, clar, el darrer cop hi havia pandèmia i no podíem anar als estadis, es va fer molt estrany, però si estem com un. Saps la nit abans de Reis?

Sí, aquells nervis. Aquells nervis, ai, els regals. Tot l'estiu celebrant-ho, un ascens celebrat tot l'estiu.

Home, és que, escolta. Tres mesos això durarà.

Els descensos, quan dura més o menys un.

No, dura. Tot l'estiu també. Sí, sí. Saps aquella gent d'abans, altres generacions, que quan havien mort a casa estaven potser un any vestint de negre? Doncs jo amb un descens més o menys així. La meva ànima vestís de negre durant un any.

Per tant, descens també. Va de dólar l'aquinat. Teniu el calendari, això m'interessa molt. Què vols saber, Marina? Mireu el calendari del Sabadell a veure els escapades i comenceu ja a planejar. M'he d'imaginar que les de l'abril estan també més o menys tancades. És més, posaré una queixa.

Puc posar una queixa aquí a la Ràdio Nacional? En aquest país es decideix quan es juguen els partits molt tard. Hi ha països on ells saben a l'inici de temporada quan es jugarà què i a quina hora. Aquí tu fas plans i de cop et trobes que jugues divendres, de cop et trobes que jugues diumenge, de cop et trobes I a nosaltres, que ens agrada intentar integrar el futbol a les nostres vides en la mesura que podem, constantment estem patint perquè si el partit caigués llavors no podríem, o per fer plans per poder anar a desplaçaments. No sé, jo entenc, ja suposo que no deu ser fàcil, però si hi ha països que ho fan.

A Anglaterra tenen el calendari tancat i tu a l'agost pots mirar, mira, vull més o menys fer-me encaixar amb algun partit que em fa il·lusió, ho farem aquí. I aquí, en canvi, dues setmanes abans, no?

Suposo que això és una queixa. Sí, a Anglaterra només et canvien el horari d'un partit si hi hagués, no sé, un incidència, un partit europeu no previst, però en principi tu, molts mesos abans, ja saps si jugaràs divendres i a quina hora. I aquí molts cops és tres, dues setmanes abans. Si tu saps el cap. Jo sé quins caps de setmana, quin és el cap de setmana que jugarem a Tenerife o Burgos o Cádiz, que són desplaçaments que serien bonics de fer. Però no saps si serà divendres a les 9, si serà dilluns a les 9, si serà dissabte, diumenge I això, òbviament, condiciona i més nosaltres que treballem el cap de setmana. Per entendre, tenim marcades els caps de setmana de possibles desplaçaments que ens agradaria o els desplaçaments que els podem fer a la vora, que ens agafi no gaire lluny, com pot ser Castelló. Òbviament, sabem que Montiliva i Girona hi anem el 3 de gener. Però a la feina a vegades t'ho esguera tot.

Quin és el que fa més il·lusió? Quin és l'escapada que aquest any sí o sí. No parlo només d'equip, que també, però tot el que acompanya una escapada, és a dir, que sigui una ciutat agradable, amb bona gastronomia, el restaurant que sí o sí caurà.

Jo tinc molt clar que si en pogués fer un és Cádiz. Em fa molta il·lusió Cádiz. Bon peix a Cádiz.

Ara potser et sorprendrà. Jo vull anar a Girona per si veig a la canya. És que la canya aixeca moltíssimes passions. Sí, tinc ganes d'anar a Girona. A més, el 3 de gener farà fred.

Potser li posen algun jersellet i estarà com molt abraçable.

No, és que si li posen un jersell a la canya ja ploro, eh? En tot cas, avui no anirem a Girona. Avui l'astrolavi se'n va cap a Guatemala.

¿Qué más está decir que sobra decir tantas cosas? O aprendes a querer la espina o no aceptes rosas. Jamás te dije una mentira o te inventé un chantaje.

Com sempre, comencem amb molt bona música, a veure aquesta, qui ha estat el culpable, qui ha estat el cantant d'aquesta ensucrada, aquesta hora del matí, aquest Ricardo Arjona.

Sabia que Ricardo Arjona és el cantant més conegut de Guatemala, que allà l'admiren molt, tot i que viu als Estats Units, però realment, una cosa ensucrada, aquesta cançó és bastant insuportable. No és per això l'ha triat. No, però he vist que ell, a vegades, per exemple, en temes de drets humans té un discurs que m'ha agradat, llavors no és cert que és per això que em caigui bé, tot i que veient el vídeo, la cançó. El vídeo és una cosa ensucrada.

És el dia dels retrets, avui, eh? Sí, hem començat així, no? Bé, escolta. No passa res, escolta'm Ricardo Arjona, clar que sí, aquí s'escolta Dua Lipa, s'escolta Ricardo Arjona, tot el que us vingui de gust a l'Astrolabi i té lloc. En tot cas, Guatemala, un destí exòtic i aquí, mira que no hi he anat, aquí sí que fa il·lusionari.

Francament, a nosaltres Guatemala ens va flipar, sabíem que ens agradaria, però ens va agradar encara més. A veure, això, primer d'entrada, hem de fer escala per anar a Guatemala? La resposta és sí, no hi ha vols directes des de Barcelona. També en aquest sentit dir que el. L'accés de turisme a la ciutat de Barcelona també fa que hi hagi moltíssimes connexions i ens hem acostumat, els que acostumem a viatjar i tenim una petjada ecològica terrible, també tenim aquestes contradiccions, que tinguem unes connexions directes a moltíssims llocs del món. En aquest cas no és així, s'ha de passar per alguna altra ciutat, que podria ser Madrid, podria ser Ciutat de Mèxic, podria ser Bogotà. També recordar que si feu una parada a Ciutat de Mèxic o Bogotà, doncs potser quedar-vos un o dos dies tampoc està malament. Tampoc no està malament.

T'hem avisat, si anem a Guatemala ens l'hem de fer o no ens l'hem de fer?

No cal avisar, per menys de 90 dies, que serà el cas de la majoria de gent, arribes, ensenyes el passaport vigent, recordeu sempre que ha de tenir mínim uns 6 mesos de vigència, però hi ha gent que a vegades fa servir poc el passaport i quan te n'adones però en qualsevol cas són països fàcils de viatjar perquè hi ha acords que permeten entrar directament amb el passaport.

Per tant, 90 dies tampoc calen, ens estalviem el visat i també la butxa, que segur que ho agraeix. Quants dies recomaneu anar cap a Guatemala?

Uns 10 dies, crec que el pots veure les coses més interessants, sense estressar-te, si tens 15 encara més. Dues setmanes fins al pot fer alguna escapadeta a algun dels països que hi ha al voltant, ja ho comentarem. Si tens una setmaneta. Agafant algun vol intern, pots fer una setmaneta a Guatemala. És un país relativament petit i que bona part dels atractius turístics es concentren en una zona que es tenia un radi de 4 hores en carretera, llavors sí que en queda una aïllada. Per tant, si tens una setmana, pots fer bé Guatemala. No és un país gran en aquest sentit. I en aquestes zones més

turístiques diríeu que és un país segur, molt preparat per acollir turistes, una mica com ens hem d'imaginar l'ambient.

És un país que ha millorat moltíssim a nivell de seguretat. A les zones turístiques, evidentment que sí. Fins i tot hi ha una ciutat importantíssima a Guatemala que és antigua, que s'ha posat super de moda pel que fa al turisme. Fins i tot s'ha gentrificat una mica, en penso que ara en parlarem. L'únic consell que donaria és la ciutat de Guatemala. Nosaltres som gent que ens agrada molt caminar i com que vivim a Barcelona estem acostumats a caminar i si veiem que d'un punt A a un punt B hi ha un quart d'hora, 20 minuts a peu, a nosaltres el que ens surt és anar a peu. Potser la ciutat de Guatemala no és tan recomanable en alguns casos, no tant perquè sigui perillós i no t'hagi de passar res, sinó perquè els carrers no estan dissenyats perquè hi hagi vianants.

I sí que algunes zones, si tu ets molt aventurer i surts de zones dels circuits turístics, és una zona que surt de dècades de conflicte civil, de fet s'han comès crims contra la humanitat, contra les comunitats indígenes, i encara si et surts d'un circuit més o menys turístic, pots trobar problemes. Hi ha a vegades manifestacions, indígenes que tallen carreteres quan els intenten entrar a les seves terres per fer plantacions. És bo informar-te. A les zones més remotes, més selvàtiques, encara poden haver-hi de tant en tant problemes, però assumint d'on ve el país, ara mateix estan potser en el millor moment de la seva història, o com a mínim en 50 anys a nivell de seguretat.

I si parlem del viatge a tipus, que és el que parlarem avui, no haurien de tenir cap tipus de problema.

Doncs l'astrolavi cap a Guatemala.

La ruta que ens proposen la Rosa Rodón i el Toni Padilla, comencem a la capital.

Sí, i són boles a l'aeroport internacional de Ciudad de Guatemala. Molta gent, molts turistes, arriben a l'aeroport de la capital i se van directament a aquesta altra ciutat que es Llubantiu i ni la trepitgen, la capital. Nosaltres recomanem passar-hi un o dos dies. Què fa que molta gent no s'hi quedi? Doncs que, a diferència de les altres ciutats de Centramèrica, no té un casc anticolonial preciós perquè no era la capital. La capital era Antigua, que és aquesta ciutat on aniríem després, que estava en una zona volcànica on hi havia molts terratrèmols i, després de tenir uns quants censurs, van decidir traslladar la capital a una zona més segura, que és Ciutat de Guatemala. Que té un centre bonic, amb el Palau de Gobernació, amb museus, amb unes places porticades, però comparat amb altres ciutats de Mèxic o la mateixa Antigua, No és tan bonic, però clar, és una ciutat que està canviant molt, vibrant, amb barris moderns, amb museus molt interessants. Llavors, un o dos dies el tens. El Museu d'Arqueologia, per exemple, és excel·lent, perquè estan parlant que és un dels països on hi ha més jaciments maia. Llavors, aquest és increïble. O el Museu de Cultura Indígena, que és un país de molta varietat etnogràfica, també val molt la pena. Així que recomanem un o dos dies. A la capital, si pots, mereix l'oportunitat.

I després ja cap a Antigua. Després cap a Antigua, el trobeu a dues hores en carretera, per tant no està lluny. Antigua, certament, és una ciutat preciosa, és molt bonica, és d'aquests llocs que et pots hospedar en un hotel, que és una casa antiga amb un jardí interior. Bueno, el problema és que és tan bonica que l'han descoberta els americans, bueno, els nord-americans, la gent dels Estats Units, diguem-ho així, perquè americans ho són tots. Doncs és tan bonica que el fenomen expat que aquí coneixem, però en algunes ciutats de Llatinoamèrica s'ha viscut una anècdota molt intensa d'aquestes persones, que són nòmades digitals.

Especialment la ciutat de Mèxic, i està començant a passar a Antigua.

Antigua també se'ls veu, Antigua és una ciutat plena de cafès preciosos, per exemple, els pots veure amb els seus portàtils. També n'hi ha alguns que van allà aprendre castellà, hi ha com tot un sistema d'acadèmies perquè aprenguin castellà. En qualsevol cas, si és bonic també tenim dret a visitar-lo nosaltres. Estan obrint també molta restauració per la part que em toca.

Sí, però està passant també allò que passa una mica aquí, que és que canvia, per dir-ho així, el paisatge de tots aquests comerços. És a dir, que al final tots són una mica iguals, que són aquests cafès d'especialitat i que al final espera una mica l'essència del país.

Bé, del país no tant, però el que passa en el casc antic és així, però això ho pots veure a qualsevol lloc on el turisme, ja no és un tema de nòmades digitals, on el turisme fa un acte de presència de manera molt majoritària, la part més bonica, la part central de la ciutat, acaba estant destinada a aquests usos que són els turístics.

Sí, el que passa és que l'arquitectura és tan maca que el paisatge de la primera imatge és molt bonic. Quan entres dins els negocis veus que pot semblar un cafè gairebé d'aquests suec per sobre Barcelona, però per fora l'han defensat l'arquitectura, perquè hem d'imaginar una ciutat de carrers empedrats, de cases blanques, amb patis colonials, una arquitectura colonial espanyola preciosa i amb moltes esglésies. Moltes esglésies, a més molt vives, on la gent hi va, cadascú amb els seus propis ritus. Llocs de llums en mercats on baixen els indígenas dels pobles a vendre els seus productes i llocs de menjar, que també el turisme local. Llavors, és una ciutat en aquest sentit molt bonica. El gran alicent. La gràcia és que està rodejada per una cadena de volcans. Si ho mires on mires, tens volcans increïbles. La vista més coneguda és un carrer que té un arc i darrere hi ha els volcans. I de nit, en alguns volcans, tu veus fins i tot les petites explosions de lava. I això és molt bonic. Per tant, estan actius. Alguns sí, alguns no.

I de dia, podent, no veus això, però sí que pots veure'ls fumant en moments concrets i això genera una impressió espectacular i entens el motiu pel qual van haver de moure la capital de lloc. En aquests volcans, alguns d'ells hi pots pujar i pots fer una excursió. Nosaltres en vam fer una. Hi ha diverses agències que pots contractar aquesta excursió. N'hi ha alguna de molt assequible, jo diria, d'altres que no ho són tant i que potser requereix més temps i més preparació. El que és cert és que en aquestes excursions sol haver-hi gent que acompanyen de cavalls per a aquelles persones que tenen dificultats, es cansen a mitja pujada, no tothom està acostumat a caminar. S'ha d'estar certament

mínimament preparat, encara que no calgui tampoc ser un expert senderista, suposo, però una mica de forma física.

Depèn del tipus de volcà. Nosaltres, per exemple, el que vam pujar no ens va semblar molt exigent. Però anàvem amb un grup de noies norteamericanes que anaven esbudellades i van pujar dalt dels cavalls.

A mitja pujada van considerar que allò no era assequible per elles, eren noies joves en plena forma, senzillament caminar no forma part del seu dia a dia, i per tant es van cansar molt, van decidir llogar els cavalls fins a dalt, i un cop a dalt es fa una mica la turistada, deixem-ho dir així, perquè hi ha alguns llocs, punts calents, que treuen aquests núvols de llaminadura, els Marshmallows, que diuen els americans. I bé, els punxen i els desfan una mica i fan la turistada perquè vegis que allà encara hi ha molta escalfor.

Els catalans que ens agrada caminar, llavors sí que hi ha altres volcans que passes la nit a dalt, pots passar una o dues nits a dalt, que sí que són més alts, que són més exigents. Hi ha diferents tipus de volcans. Nosaltres vam fer una excursió que pujàvem, baixàvem i tornavem al mateix dia. Hi ha gent que puja, passa la nit a dalt, alguns que tenen gairebé 3.000 metres, que aquí sí que cal un nivell d'exigència. Nosaltres ho hauríem pogut fer, però hauríem patit molt. Potser hauríem acabat pujant a cavall, en aquest cas, però el que havíem fet era molt més. En qualsevol cas,

necessites tenir els dies. No teníem dos dies per poder fer l'excursió, però estic convençuda que ha de ser molt bonic.

Per tant, tenim volcans, tenim jaciments maies, que ara ens els explicareu bé. Què més hi podem trobar a Guatemala? Què és el que no ens hem de perdre?

Llacs, tenen molts llacs i n'hi ha un que també és dels més bonics, és el Llac Atitlant, perquè de nou és un llac preciós, una zona molt selvàtica, rodejat de volcans, i per tant tu tens aquesta vista preciosa de les viles, l'aigua i els volcans, i és un llac que a més a nivell cultural és increïble, perquè tota la riva sud està ple de pobles on viuen les comunitats mayes mantenint els idiomes propis. A més, tu agafes una barqueta que és com un autobús municipal. Vas d'una població a l'altra i tenen un idioma diferent maya, que tu potser no és la diferència, però veus que vesteixen diferent. I la gent vesteix encara molt de forma tradicional, que és una forma de vestir mig influenciada per la roba que portaran els espanyols amb els teixits locals. Llavors, la part sud és molt autèntica i la part nord sí que ha estat més ocupada per un turisme occidental. Hi ha algunes ciutats que són més com pels motxilleros, podríem dir, i n'hi ha una, per exemple, una població que és molt curiosa perquè són tots jueus. Hi ha una zona que hi ha com una comunitat ortodoxa jueva, que de fet ha generat fins i tot problemes al govern de Guatemala, perquè hi havia un tant tancats, que no complien amb les lleis, i va haver-hi un gran sideral fa poc, perquè el govern s'han vendut els nens perquè poguessin ser educats bé, i vivien tancats, i llavors és un lloc que s'ha ficat molt de moda, i això ha generat algun problema darrerament, amb joves israelians que després de fer el servei militar busquen un refugi a Guatemala. El govern de Guatemala. Obre molt la porta al turisme d'Israel. Llavors, a vegades, hi ha algunes poblacions al nord de la zona d'Atitlán que veus moltes banderes d'Israel, veus molts joves que és evident que acaben de fer el servei militar a Gaza i que això ha començat a generar també algun cop algun problema. I que després se'n van cap allà. I es queden allà un any fent el hippie i fent ioga.

I contrasta també amb alguns vaixells de festa, no és l'habitual, però en aquesta zona en concret sí, de joves que surten amb un vaixell a emborratxar-se. Llavors tens un contraste aquí.

Això també hi és. Això sí que potser a Mèxic ens ho imaginem més.

Sabem que hi ha moltíssima gent que. De fet, el que passa allà és que hi ha unes diferències descomunals, no només pel que explicava el Toni, de etnies, llengües.

Cada població té una personalitat. Nosaltres vam trobar un hotel molt bonic, vam anar a un lloc que és on va la gent que vol fer ioga. Tothom feia ioga. Vosaltres també?

Si m'ho permeteu el terme, era un lloc pijipi. O sigui, sí, no? Aquesta cosa així. Bueno, feien ioga. Una mica de retira espiritual. Sí, sí. Tots els comerços, més o menys, anaven orientats també amb teràpies i coses a persones que busca connectar.

Veig que vosaltres no hi vau connectar gaire. Ens va agradar més tota la part sud, perquè cada població d'alguna, per exemple, tenien teles locals, altres ceràmiques, altres mel.

De fet, en el moment del viatge on has de comprar els souvenirs, és aquí. Perquè aquí és on trobaràs artesania increïble i superxula. O sigui, el que deia abans el Toni, ens parlava dels teixits. Quan vagis a Sant Juan de la Laguna, veuràs que tenen el taler de cintura que veuràs moltíssimes dones treballant. Hi ha diverses associacions cooperatives de dones que tenen les seves botigues i és el lloc on comprar qualsevol cosa que us faci gràcia, des d'una peça de roba a una bossa de mà, el que us agradi. I les veureu treballar, és molt, molt interessant. I això seria Sant Juan de la Laguna. Després hi ha Sant Antonio Palopó, que és molt curiós, tenen un tipus de ceràmica que és pròpia d'allà, amb uns colors molt reconeixibles. De fet, Si vas a alguna botiga de souvenirs poder de la capital veuràs la zona de Sant Antonio Palopó que tenen aquests tallers. Va ser un estranger que els va ensenyar aquesta tècnica i ells la van desenvolupar i ha acabat sent la ceràmica d'aquest lloc. És fantàstic també poder anar allà i emportar-se a ceràmica. Per tant, és el lloc de carregar la maleta.

I per tant, un país també on la cultura indígena suposo que continua molt biopa i també amb aquesta part de reivindicació. Molt, molt, molt.

De fet, ha estat un dels grans problemes que hi ha hagut al país perquè el govern va cedir sobretot a empreses nord-americanes el dret d'entrar a territoris que eren de comunitats indígenes. Fa relativament poques setmanes encara es va trobar una fosa comú dels anys 70 amb més de 80 líders de comunitats indígenes que havien estat assassinats amb crims contra la humanitat. Llavors, s'ha patit molt, però és un país extremadament ric de cultura maya, amb més de 80 llengües diferents, amb molta riquesa, i això es nota sobretot a poblacions com Chichicastenango, que és un lloc molt recomanable, que està a dues hores del llac Atitlán, que tu arribes aquí i és l'epicentre de la cultura maya, tothom parla que el mercat és increïble. Anar a l'església, encara que no siguis creient, impacta molt, perquè hi ha un sincretisme increïble, és un temple cristià, però la forma de rezar i els rituals que fan són encara precolombins, amb sacrificis d'animals, amb una forma de viure molt diferent. A això es va trobar el famós Popol Vuh, que és el gran llibre de la cultura maya que va permetre traduir els alfabets locals. Anar a Chichicastenango i intentar fer nit, molta gent arriba pel mercat i marxa, si pots fer nit, Realment emociona molt, perquè veus realment una societat molt orgullosa de la seva identitat, que és la llengua maia.

I que si parlem de maies hem de parlar també de jaciments. Sí, de fet també ens passa, és curiós, parlem de la cultura maia i ens pensem que és una cultura morta, és una cultura viva, és una cultura viva, ells continuen i aquests jaciments, que per nosaltres són llocs de visita, llocs protegits, llocs d'abans, segueixen sent també els seus temples i els veus oficiant les seves cerimònies i és molt bonic. Evidentment, el lloc que s'ha de parlar és de Tikal, oi Toni?

Sí, és un dels escenaris més coneguts, no té res a envejar els més grans que han anat a Mèxic. Tikal va ser una capital durant molts anys de l'imperi maya, d'aquestes històries que van quedar realment aïllat a mitja la selva. El que fa màgic arribar a Tikal, que aquí sí que o arribes, pots agafar un vol intern d'una hora, o si no, el viatge per carretera sap molt llarg. És que tu arribes a la selva voles una ciutat que es diu Flores que és molt bonica que està al costat d'un llac però llavors tens com dues hores per arribar a Tikal i veus com la selva s'havia crespit i havia amagat una ciutat gegant que la major part encara no està excavada és a dir, allà es queden trobant coses. Però clar, és que imatge d'Indiana Jones, de pujar dalt d'una torre i veure com apareixen els temples que treuen el caparró per sobre d'una selva on els ocells canten, és gegant la part central, la plaça central, i trobes les comunitats de malles que tenen dret a entrar gratuïtament, que encara fan els seus rituals perquè reivindiquen que allò, doncs, els seus centres, i esbaragen els turistes amb aquella gent que encara manté els mateixos rituals i que reitzen els mateixos déus, i tu ara que et surts dos. Et vols una miqueta de dos minuts, acabes sol i pots tenir un temple a màgia per tu sol perquè n'hi ha tants, n'hi ha centenars i si et quedes més dies n'hi ha molts més jaciments

la riquesa és increïble i a més a més és un lloc fascinant a nivell de naturalesa també, a la gent que li puguin agradar les plantes, les flors els arbres i els animals o sigui, hi havia una cosa increïble que ens passava molt que sentíem molts ocells cantar i ens hauria agradat poder identificar quins ocells eren allò és la selva,

és que estàs a la selva. I si t'agraden els jaciments, hi ha un altre dels més importants, que és Copán, que està a Honduras, però està a 10 minuts de la frontera. Si toques la frontera, entres a Honduras i en 10 minuts arribes al jaciment de Copán. I és molta gent que ho fa des de Guatemala, perquè pots fer-ho realment des de la ciudad de Guatemala, doncs és un viatge de 4 hores en cotxe, i Copán també és un jaciment arqueològic. Increïble, si t'agrada la història. I aquí, dins del territori hondureny, val molt la pena també, hi ha un dels principals refugis de tot Centra-Amèrica d'ocells. Ocells que els perden el seu hàbitat, que els han trobat. Llavors, la quantitat de papagalles, de llorus, de mussols, d'àguiles, d'animals de tots els colors que canten, i els estàs a pocs centímetres, volen per sobre el teu cap, i aquest refugi realment, si t'agraden els ocells, és una delícia.

De fet, nosaltres ho recomanem molt. Si es va a Guatemala, fer aquest espai per anar a Copán és molt senzill. Passes la frontera a peu, baixes del cotxe, entres a la típica oficina, surts del país i entres a l'altre país. És que està a 10 minuts de la frontera. Està perfectament el poble preparat per la gent que va visitar Copán. Anar a visitar també aquest refugi d'ocells i l'endemà tornes a entrar a Guatemala. Penso que val moltíssim la pena incloure Copán, veig per com parleu de Guatemala que és un viatge tinc la sensació que el vau gaudir i que us va emocionar moltíssim i a més anaves descobrint moltes coses per exemple en el cas de Tikal es pot dormir en un hotel que és allà mateix és car el que pots fer si no és dormir a les afores a una altra ciutat que es diu Flores que tu vas allà a Flores pensant mira venim aquí perquè estratègicament és l'enclavament que ens convé i després vas a Flores i dius.

Però si això és preciós, eh, Toni? Sí, està on llac i el centre és molt bonic, és molt antic. És un país, realment, que ens va sobtar molt i també perquè la gent ens va agradar molt. És un país que té aquesta energia dels estats que ho han passat malament per guerres civils i que s'han tret un pes a sobre i que molta gent jove que va migrar als Estats Units s'ha tornat a invertir i llavors també hi ha una energia a la ciutat que s'agraeix molt. I al final que té moltes coses, és relativament petit, però clar, a nivell de natura, d'etnografia, o sigui, contínuament hi ha estímuls i això fa que t'emocionis molt.

I no us passa que una vegada heu viatjat tant i heu vist tants països, us costa que hi hagi certs destins que potser us sorprenguin? Que penseu, ostres, com això no havia vist res igual?

És que segueixen havent-hi moltes coses que no hem vist i que no hem vist res igual. O sigui, Guatemala mateix, el que dèiem, no? Allà a Catitlán anaves canviant de poble i canviaven les llengües, canviaven les maneres de vestir. A Tikal hi ha una energia increïble. Veure els oficiars, que a més a més ho pots fer de manera respectuosa. Fins i tot hi ha gent que paga per poder celebrar alguna d'aquestes cerimònies. No ho sé. El món és molt divers i molt interessant i som molt ignorants i molt analfabets i també passa que, realment, per passar-hi uns dies no coneixes un país. És impossible conèixer un país. Els països tenen moltes capes i com més diversos són, encara més capes. Per tant, jo sí que em segueixo sorprenent i emocionant. No tinc la impressió que ja ho he vist. I sempre hi ha alguna

cosa que fa aquell viatge especial i diferent de qualsevol altre que hagis pogut fer.

Sí, sempre, perquè molts cops també té a veure molt amb la teva sort o la teva sensibilitat, les persones que coneixes. Jo crec que en aquest cas, per exemple, després en parlarem, hem tingut molta sort amb les persones que vam conèixer relacionades amb la gastronomia, que la Rosa va conèixer gent que encara estem en contacte i que van ser molt bonics, però. Per exemple, tinc molt bon record del que va ser Chichi Castellango, de veure una ciutat. Potser perquè els catalans també tenim això, que com que anem a un lloc i veiem que defensen la seva llengua, ens emocionem, no? Llavors, clar, sí, tècnicament, si fan els rituals o parlen en castellà, els entenem, però és bonic veure com mantenen viu una identitat amb aquest punt de reivindicació, de fer rituals xamànics, de purificació d'ànimes, qui creuen perquè és la seva identitat, i això. A mi em va agradar perquè era un punt de resistència en un risc allà que es converteix en un país també molt gentificat o que acabi semblant més una extensió d'un viatge al sud de Mèxic d'aquests que la gent va llocatant i que s'està a un resort d'aquests gegants a Cancún, no sé què, fan un escapallet per veure uns jaciments arqueològics i tornen al seu resort. A Guatemala, el quedar més aïllat i no tenir bona costa, la té maca, però no és una costa de banyar-se, crec que en aquest sentit ha quedat una mica protegida.

Doncs vinga, parlem de gastronomia.

Avui la Rosa que ens porta una llista de restaurants, el primer d'ells amb un protagonista que és el Che Guevara.

Che Guevara, no cal presentar-lo. Si feu aquesta parada a Ciutat de Guatemala, que dèiem, passar-hi un o dos dies, hi ha un lloc que heu de visitar segur. Em sembla que és una bona aproximació al país es diu El Portal està molt a prop de la plaça principal i entres per unes galeries que ja d'entrada en van flipar són unes galeries comercials precioses amb tot de botiguetes i aquí va ser molt divertit perquè vam arribar al Toni com qualsevol lloc històric tenia una il·lusió boja d'anar-hi feia molt temps que havia llegit sobre aquest lloc i evidentment tenia ganes d'anar-hi i vam arribar i hi ha una porta de fusta i pots pensar que està tancat. I diu, quina mala sort, està tancat, no ho podrem veure. No, no, està obert. Senzillament que la porta de fusta no et permet veure que a dintre hi ha llum, però està perfectament obert. De fet, és un lloc que no paren de servir. És un lloc que no paren de servir la gallo, que és la cervesa nacional del país. És un lloc on pots tastar la seva gastronomia, aquesta mena de plats combinats. Amb un albocat extraordinari. Allà sí que s'ha d'aprofitar i menjar tot l'albocat.

És que un bon albocat, Rosa, perquè un mal albocat, escolta, tu esguerra absolutament tot. El dia que toca veure l'albocat ja és difícil trobar un bon albocat.

Clar, és que allà no n'hi ha de mals albocats perquè tenen moltíssima producció i, evidentment, sempre arriben en el moment. És un lloc popular, però, a més a més, és un lloc que va ser rellevant. Per la seva història, allà hi veiem una fotografia del Che Guevara. Per què, Toni, hi ha una fotografia del Che Guevara

al portal? Doncs perquè va ser-hi, va ser-hi en aquell viatge que va fer, que va començar la seva Rosario Natal, els diaris de motocicleta, i que el va portar fins a Mèxic, i llavors més enllà cap a Cuba, i es diu que quan estava aquí va buscar també alguns voluntaris per fer aquella sala a Cuba amb Fidel Castro i companyia, i deien que aquí, en aquest bar, va convencer alguns amb el text que és cert que van anar a Cuba amb el Granma, Però és un d'aquells llocs on ha passat tota la història, polítics, escriptors, han nascut associacions literàries, han fet concerts, han nascut grups de música, i és un bar molt bonic on es junten per veure els partits de béisbol, que els agrada molt de pelota, com diuen ells, o de futbol, llavors és molt recomanable.

Rosa, alguna recomanació? A veure, tres molt ràpidament. Primer, és un país infestat pel menjar escombraria. Només a la ciutat de Guatemala hi ha més de 100 McDonald's. Ells s'han abocat a això. El que hem de tastar a nivell de menjar popular és el Xuco, que és la seva versió del Frankfurt. Estan tots els llocs al districte 4 de la ciutat de Guatemala. És un pa on a dintre hi posen de tot. Pot ser xoriço, diversos tipus de carn, guacamole, formatge, ceba. Val la pena tastar-lo amb un pa molt lleuger. És el seu entrepà oficial. Després hi ha dos restaurants, aquí anem a l'alta restauració, passem a l'altra banda del Xucó. Un es diu Diacada, la Débora Fadul, és una de les millors cuineres del país. És un restaurant que et rep amb una mena de maqueta escala feta de fusta al centre. I et permet entendre el país, et permet entendre l'orografia del país, les diferències i la importància dels productors. De fet, ella, al final del menú, et dona un llistat amb els seus productors i els seus telèfons. És alta gastronomia, però et permet situar. L'altre lloc que et permet situar és Sublime, de Sergio Díaz, perquè tot el seu menú està basat en la història del país. Té una antropòloga en plantilla, que firma també el menú amb ell, i cada plat t'explica un esdeveniment històric del país.

Aquí vosaltres dos, com nens petits gaudint.

Vem, Toni, segur. Forma part d'un procés que, com la gastronomia, en aquest pas, ha de reivindicar la identitat d'un país que ha patit molt. Abans, la Rosa Vega estan infantats pel fast food. Hem de pensar que durant més d'un segle els Estats Units han fet el que han volgut amb ells. De fet, el terme República Bananera neix de Guatemala, perquè va ser el primer país on van intervenir el govern, van fer provocar cops d'estat, la famosa United Fruit Company, que era una companyia que, bàsicament, s'emportava bananes, però que provocava cops d'estat i que assassinava persones. Llavors, el terme República Bananera neix perquè van controlar Guatemala. Llavors, amb això, van afectar molt la seva identitat. Llavors, la cultura americana era de tot arreu, i amb aquests projectes tenen un punt de dir, reivindiquem el que som, que té a veure que també, doncs, les persones que són descendants espanyols, puguem, d'alguna forma, interactuar amb les comunitats indígenes, perquè formen part del mateix país.

I després, Antigua, seguríssim que s'ha de fer parada a la pastisseria centenària Doña María Gordillo, és una herència colonial espanyola descomunal, però permet entendre també el que va ser amb uns dolços carregadíssims de sucre, però que val la pena comprar. I després, evidentment, cafè i cacau, Marina, cafè i cacau. A Antigua hi ha una planta de cafè miris on miris, hi ha plantacions de cafè, hi ha un lloc, per exemple, que es diu el Maizal, que permet visitar aquestes plantacions. A diversos llocs del país es pot fer. Penso que està bé conèixer tant el cafè com el cacau de primera va, entendre com es cultiva i veure'l com surt de la planta, que molta gent ni el reconeix. Cafè, cacau i un llibre amb Toni Padilla.

Sí, en podríem dir uns quants perquè tenen un novel de literatura, el Miguel Ángel Astúries, que tota la seva obra és molt recomanable, però jo recomano també un autor més modern, que és l'Eduardo Halfon, que té una obra increïble de llibres curts que explica també la història de Guatemala a través del seu cas personal, d'una història molt concreta, perquè ell forma part de la petita comunitat jueva de Guatemala. I ella admet que té un cacau mental de qui és exactament, perquè té alguns familiars que van arribar allà a Guatemala fugint de l'Holocaust i té llibres increïbles com el Boxeador Polaco, per exemple, o Tarántula, que expliquen també tota la parafosca de la història de Guatemala en un sentit de l'humor molt particular. Així que us recomano qualsevol obra de l'Edouard O'Halfon, que de tant en tant el tenim per Barcelona i és un tio molt divertit.

Rosa Rodón i Toni Padilla, moltíssimes gràcies i fins dissabte. Fins dissabte. Que bé. Ara tornem.

El suplement d'estiu. Amb Marina Alaminos.