El suplement

Adrià Gasol: "Amb 19 anys vaig saber que no arribaria a l'NBA i vaig decidir ignorar la pressió"

Durada: 16 min
21/11/2026
Parlem amb Adrià Gasol, el petit dels germans Gasol. La història d'un home discret, a qui li agrada passar desapercebut malgrat superar els dos metres d'alçada i portar un cognom que és història del bàsquet.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:02

Bé, de sobte estic com inspirat.

00:07

Agafo un banjo i una molovia. Ara el suplement, la història d'un home discret a qui li agrada passar desapercebut, malgrat superar els dos metres d'alçada i portar-ho con un home que és història del bàsquet. Una persona que ha crescut amb la llargada ombra dels seus germans, el Pau i el Marc, i que ha traçat el seu propi camí en silenci. Ara el suplement, xerrem amb l'Adrià Gasol, el petit dels germans Gasol. Adrià, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. La teva primera vegada a Catalunya Ràdio. M'he tingut el plaer. Quants anys tens tu ara, Adrià? Jo ara tinc. Acabo de fer 33 fa poc. 33 anys. Correcte. Clar, tu ets el petit dels germans que és quan tota la família Gasol se'n va anar a Memphis perquè el Pau va ser escollit al draft, no? Tu encara ets un marrec.

00:49

Correcte. Jo tenia 7 anys i no sabia ni on estava Estats Units en el mapa. Què et vas trobar allà? Quan vas? Em vaig trobar un món molt diferent. Tu pensa que nosaltres érem una família de classe mitja de Sant Boi de Llobregat. Llavors era una família molt tranquil·la, molt senzilla. Llavors quan anem cap allà era un món completament diferent. Llavors no sabíem el que esperar. Llavors era un lloc on jo no sabia parlar anglès. Llavors em vaig passar tot el primer any sense poder parlar a l'escola. I amb molt de canvi, sincerament.

01:19

Una família nombrosa, amb tres criatures, amb els pares metges, no? Tots molt alts, aquella família, i tots seguint el pau. I al darrere del pau, el Marc i l'Adrià, que aleshores només tenia set anys. Tu quants anys vas passar als Estats Units?

01:35

Jo vaig passar més o menys nou-deu anys. Nou-deu anys? Correcte, sí. Vaig anar ja amb set anys, set-vuit. Em vaig quedar ja. Vuit anys perquè, clar, quan el Pau marxa i el Marc ve, quan es van canviar una amb l'altra, els meus pares van decidir quedar-nos una miqueta més. Després jo vaig venir a Barcelona perquè em vaig trencar el genoll i em van haver d'operar. Vaig quedar-me dos anys i després vaig tornar cap allà a UCLA. I després ja vaig decidir, escolta, ja tinc prou d'Estats Units, tornem cap a casa. Els pares com estan? Bé, bé, fins a grans, però bé, està molt bé. Continuen vivint a Sant Boi? Continuen vivint a Sant Boi, el mateix pis d'on tots vam créixer. Què dius ara? Sí, allà ho sabíeu ahir.

02:16

Això ja defineix la família, no? Perquè de possibilitats d'anar a viure a un altre lloc, segur que n'han tingut, també, després de tots aquests anys. Sí, clar, però saps, no cal. Quants anys van passar als Estats Units, ells, els pares?

02:29

Ells molts més. Ells van estar, me mare, 15 anys, com a mínim. 15 anys, com a mínim. Clar, tu has jugat a bàsquet? Sí, jo vaig jugar a bàsquet. Encara que sembli mentida, vaig jugar a bàsquet, òbviament no professional, però vaig jugar a bàsquet, vaig començar als 10 anys, començant a un 3x3 de calafell. I allà em vaig enganxar, em va agradar moltíssim. Crec que va ser la primera vegada que vaig sentir que el bàsquet no era un tema que feien els meus germans, sinó que era un esport i un joc que jo podia fer. I allà em va agradar molt, vaig seguir jugant i als 15 anys sí que em vaig trencar el genoll. Em van acabar de parar aquí al Vall d'Hebron i em van dir. Bé, cosa que no ho sabia en el moment, però jo tenia possibilitats de no poder tornar ni a córrer ni a saltar. Llavors vaig passar un any fent rehabilitació. Vaig semblar que podia seguir jugant i vaig anar a UCLA per veure si per provar sort. Què és? UCLA és la Universitat de Califòrnia de Los Angeles, que és una de les. Deia bé el Russell Westbrook, Kevin Love, figures de bàsquet de la NBA bastant fortes. Cosa que jo no sabia en aquell moment, perquè és aquesta ignorància quan vas a llocs nous, i em presento allà i hi havia vuit jugadors que ja estaven bàsicament marcats per la NBA, llavors era un nivell que vaig veure que jo ja estava molt lluny i vaig dir.

03:43

Tu tenies alguna alternativa tenint en compte que eres el petit d'aquests tres germans? Per no jugar a bàsquet? Ho vas poder decidir tu mateix?

03:53

Clar, els meus pares mai em van empujar a jugar a bàsquet. Jo crec que, sincerament, el camí més fàcil, més simple, hagués sigut no haver-hi tocat una pilota de bàsquet i hagués sigut el meu recorregut, saps? Perquè, òbviament, quan toques una pilota de bàsquet i tens dos germans al nivell que tens, doncs sempre hi haurà aquella pressió, aquella expectativa i aquella pregunta d'escolta, per què tu no has sigut professional tan bé? Llavors, Jo podria haver decidit

04:19

tranquilament no haver jugat. Devia ser molt difícil jugar a bàsquet i ser un apassionat del bàsquet amb l'ombra dels germans que tenies i la pressió afegida de dir a veure si el tercer també farà una carrera de la dimensió del Pau i del Marc, no? Aquest pes com l'has gestionat?

04:35

Jo crec que gairebé t'ho diria al revés. No era una cosa dolenta, sinó que era una cosa molt bona, perquè vaig tenir la gran sort de poder veure molt de bàsquet, de molt a nivell, des d'una part molt íntima i molt propera. Llavors això va ser una gran sort com a persona que li agrada molt el bàsquet. Tenir l'oportunitat d'anar a partits de NBA cada dos per tres, veure-ho des de tan a prop i tan íntimament. Òbviament hi havia una pressió, però la pressió t'afecta el que tu li deixes, i jo vaig sempre decidir ignorar-la. Tu la vas portar bé, aquesta pressió? Sí, més que res perquè jo vaig pensar, mira, el que pensa la gent, sincerament, mig malabufa, saps? Que la gent té les seves expectatives i les seves idees del que tu hauries de ser, però el que importa més són les idees expectatives que tu has de tenir a tu mateix.

05:19

Clar, la teva història és la història real dels aficionats al bàsquet i als jugadors. Jo vaig jugar a bàsquet una pila d'anys, també, i ho feia amb la samarreta del Pau i del Marc Gasol. Si fa o no fa, som de la mateixa generació. I la història habitual dels joves que juguen a bàsquet és quedar-se pel camí i que sigui un esport en què no pots ser professional. El que és extraordinari és la història dels teus germans, del Marc i del Pau poder fer no només una carrera professional, sinó guanyar anells, guanyar-se la vida a l'NBA. Tu en algun moment vas tenir el somni d'arribar a l'NBA?

05:54

Jo crec que tothom que practica un esport i es dedica i s'esforça molt té algun somni així. Tothom té una idea d'arribar al màxim nivell de qualsevol cosa que un intenta. Llavors, és obvi que tothom té aquesta expectativa i aquesta idea en algun moment. Quan et vas adonar que no ho assoliries? Jo crec que quan vaig tocar UCLA i vaig veure el nivell a aquella edat, en aquell moment, jo ja vaig veure que seria gairebé impossible. Igualment vaig seguir-ho intentant dos anys, venint aquí a Barcelona, entrenant amb el San Feliuenc, però jo crec que després del meu primer any, segon any de carrera, vaig dir, jo no hi arribo, millor em dedico a estudiar.

06:36

Em consta que hi ha una cosa que us uneix al Pau, al Marc i a tu, més enllà del bàsquet, que és la música i la passió per estopa.

06:47

Sou d'Estopa, tots tres, oi? Sí, som tots tres d'Estopa, coneixem els dos germans molt bé i som molt bona gent,

06:58

ens agrada molt. Escolta'm, a casa era inevitable parlar de bàsquet o quan hi ha un dinar familiar tireu cap a altres coses?

07:07

Sincerament tirem cap a altres coses perquè ells dos són tan experts i saben de bàsquet a un nivell tan alt. Que jo com a aficionat i com a amateur complet i tothom allà, és millor ni parlar-la, saps? És com si ells em volen parlar a vegades de temes de feina meva, saps? Has de parar un nivell molt més bàsic del que un t'agradaria, llavors millor no es parla.

07:32

El Gasol, a la banda de jugar molt bé a bàsquet, tots tres sou molt espavilats i us heu format i heu estudiat. Tu què et dediques?

07:40

Jo em dedico a una agència de mitjans audiovisuals, representem la Lliga, la sèrie italiana, la Liga francesa, treballem amb tenidors de drets globals. O sigui, he tingut la sort, jo soc el cap d'estratègia en aquesta empresa, tinc una posició bona i ajudo al creixement d'ella. On vius? Jo visc a Madrid. Com molts empresaris catalans, hem de fer aquest èxit cap a Madrid.

08:05

O sigui, tu estàs vivint a Madrid, el Marc està vivint a Girona, El Marc està a Castelldefels. A Castelldefels, però molt sovint a Girona. I el Pau el tenim pel món, sobretot als Estats Units, però de tant en tant també ve aquí. Correcte. A la Fundació del Pau ja estàs vinculat d'alguna manera?

08:22

No, no estic vinculat. Aquest és un més projecte seu i del Marc. Jo ja tinc prou feina com per estar també vinculat amb això.

08:29

De caràcter són molt diferents, no? Tu com et definiries també en relació amb el Marc i amb el Pau de Tarannà? El Pau, comencem pel Pau. Com el descriuries, el Pau?

08:39

El Pau jo el descriuria com una persona seria, serena, molt enfocada i competitiva. I el Marc com una persona també molt, òbviament, competitiva, molt més afable i també amb una dedicació extremadament alta.

08:53

Qui és més competitiu de tots tres? Jo en diria que el Pau. El Pau és el més competitiu. El més ambiciós? Ambiciós diria que jo. Tu ets el més ambiciós de tots, carai. Soc molt ambiciós. Com un terme positiu, eh?

09:08

De voler fer coses. Com ambició no de haig d'aconseguir X, sinó ambiciós de com sempre em vull empotxar a mi mateix a ser millor cada dia.

09:18

Bé, això també ha estat el motor que els ha fet millorar ell, segurament, el Marc i el Pau. Jo t'he de dir que el Pau el veig de president del COI. Tinc la sensació que està catapultant la seva carrera cap a un vessant institucional. També alguna vegada he tingut l'oportunitat de xerrar amb ell. El veig una mica polític, fins i tot.

09:36

Jo crec que quan arribes a un cert nivell tot acaba sent polític. Jo crec que ell té la capacitat i la habilitat de ser qualsevol cosa que ell vulgui ser. I el Marc? El Marc igual, però potser ell ho viu d'un enfocament, la seva ambició i la seva dedicació en altres temes no tan públics. Alguna patxanca feu de tant en tant? Patxanca no. No? Ja no, perquè ja estan grans, ja no cal, no cal posar-se en perill.

10:06

Tu no fa tant vas tornar a jugar amb l'Espanyol en aquest cas de bàsquet?

10:10

Sí, vaig jugar amb l'Espanyol perquè tenia un amic que jugava allà i era l'entrada fàcil. Jo, òbviament, l'Espanyol com a club el respecto moltíssim, el meu pare és de l'Espanyol, però no va ser pel nom del club el que em va treure. Mhm. Tu de quin equip ets? Jo soc del Barça de tota la vida. Visca el Barça i visca Catalunya. Per exemple, el que va passar ahir a l'Eurolliga, vas estar al cas? Vaig estar al cas. Jo crec que l'Eurolliga està passant el que està passant.

10:37

El Barça diu que no el respecten gens a nivell arbitral i ahir va ser

10:42

un escàndol bastant. Va ser un escàndol. Va ser un escàndol completament. Jo crec que el Barça com una institució se l'ha de respectar a qualsevol competició i a qualsevol nivell. I de l'NBA de quin equip ets? Canvio cada any. Canvio cada any segons quin crec que tingui la història més interessant. Jo me'n recordo que faia 4 anys, era dels Detroit Pistons, abans que vagin a fer el boom tan gran, pregunté a la meva dona que vaig dir que els Detroit Pistons l'any que ve faran un boom 100% i aquí els estan. Van acabar sent segons el best.

11:11

I no ets una mica més dels Lakers o dels Raptors perquè són els dos equips amb què el Marc i el Pau han guanyat l'anell?

11:18

A més que a l'NBA el que passa és que l'identitat de club muda i canvia molt any a any, llavors no és com ser del Barça i tot això, va canviant molt, llavors jo igual.

11:29

Com t'ha condicionat el fet de dir-te Gasol pel teu dia a dia sense ser una persona famosa i ser germà de qui ets? T'has amagat del cognom a vegades?

11:40

Si a vegades sí que quan em ve algú pel carrer i em diu, tu et sembles molt al Gasol, jo sí que a vegades dic, no sé per què. Home, sí que físicament us assembleu, no? Sí, ens assemblem i sempre faig la broma, no sé per què em dius, em dic Pere. Però no m'acostumo a amagar d'això.

12:01

¿Quantes vegades a la setmana et pregunten o et diuen que el que ets?

12:05

Moltíssimes, i després, bé, és el que hi ha, i sempre dic, és que m'han alimentat molt bé.

12:11

Si m'ho diuen a mi, que soc un tap de basa al teu costat, tu quant me deixes? Jo me deixo 2,8. 2,08. Soc el petit. Ets el més baixet. El més alt deu ser el Pau, que fa 2,15, i el Marc? També, per ahí. Déu-n'hi-do els pares, eh? Quina genètica, eh? La veritat és que sí, una genètica privilegiada. Va, una altra cançó.

12:37

Quantes mudances has fet al llarg de la teva vida? Infinites, infinites. A quins llocs del món has viscut?

12:50

Jo, a viure com a tal, he viscut, òbviament, a Sant Boi, a Barcelona Centre, Madrid, Los Angeles i Memphis, Tennessee, que sempre la pregunta, on està Memphis? Però he tingut el privilegi i la sort de poder viatjar i viure a molts llocs diferents, també, durant curtes estàncies. Sant Paulo, també, Brasil. Dels Estats Units?

13:12

¿Quina és la millor etapa? On vas ser més feliç? ¿Quina és la millor ciutat on has estat?

13:19

La millor ciutat on he estat. És que això també. Per aquí ve el tema, perquè jo no vaig seguir. Jo vaig poder decidir no seguir als Estats Units i no estar allà. Jo, sincerament, no mai em vaig sentir a casa al 100%. I quan vaig tornar a Barcelona, amb 19 anys, sense saber escriure català molt bé, perquè mai m'havien ensenyat i sense saber parlar-ho tampoc molt bé, vaig decidir tornar-ho aquí, perquè aquí, a Barcelona, és on em sentia feliç de veritat i és on vaig tornar a sentir-me com a casa.

13:49

O sigui, Barcelona continua sent casa teva. Sí, dintre del meu cor sempre serà casa meva. I has arribat a aprendre català, finalment, a escriure'l? Home, òbviament, només faltaria. No, ja, però no t'ho dic perquè si dels 7 als 19 anys te'ls vas passar als Estats Units, és evident que l'escolarització

14:05

en català, o ho vau fer a casa. Però tot el meu. Gran part dels meus amics són catalans, i sempre que escrivien per WhatsApp es reien de mi, de que com estàs escrivint això, sisplau, apren, i llavors vaig dir, vaig aprendre, i vaig començar a fer cursos per poder saber aprendre bé.

14:19

Perquè entenc que l'idioma, que se parlava el català. Sempre, sempre, sí. Som una família catalana. Què t'agradaria que et passés els propers anys, Adrià?

14:26

M'agradaria seguir vivint i experimentant al món, seguir creixent i desenvolupant professionalment i seguir creixent l'empresa i seguir creixent la meva família.

14:39

I esportivament, el Barça de bàsquet aquest any, què li depares? Creus que és una bona temporada o què? Et creus el projecte?

14:46

Sí, jo em crec en el projecte i em crec en la liderança del Barça. Jo crec que serà un projecte llarg, però el que al final serà.

14:53

Va ser bonic que el Gasol la llàstima va ser que va enganxar en plena pandèmia que el Pau pogués retirar-se al Barça llàstima d'aquella feina al forn, d'aquella Euroliga que no acaba de sortir bé, per molt poquet perquè es van quedar a les portes, també és veritat que jo crec que el Pau va arribar un pèl ja. Un pèl tard al Barça, potser, no? Deberia haver-hi una donació molt llarga, potser un parell de temporades abans.

15:18

Bueno, tothom sempre té el seu procés i té els seus moments i quan et sents físicament bé i creus que pots seguir a la màxima competició mundial, has de seguir intentant-ho. Jo crec que va arribar al Barça en el moment

15:34

que era més adequat i ho va fer bé. Tu vas arribar a veure'l amb la samarreta blaugrana en aquesta última etapa o la pandèmia ho va impedir? Vam estar allà.

15:39

Estava tancat el palau, però deixaven entrar famílies i vaig tenir la sort de poder veure els últims partits. Per sort, he pogut veure els últims partits dels meus germans.

15:49

Clar, amb el Marc devia ser en Girona. Amb el bàsquet Girona, correcte. També va ser molt bonic tancar el cercle d'aquella manera. Va ser preciós. Avui el suplement, la història de l'Adrià Gasol, Germà Gasol, el petit, el més baixet, només 208 centímetres d'alçada, en aquest Estudio de Catalunya Ràdio que ens ha visitat per primera vegada. Adrià, molta sort i moltes gràcies. Moltes gràcies a tu.

Àudios